França vota dividida entre l’extrema dreta i el vot útil

Enviada especial a ParísAquest és un cap de setmana llarg a França. Dilluns, dia 8, se celebra el dia de la victòria dels aliats contra l’Alemanya nazi, la fi de la Segona Guerra Mundial. La tradició dicta que François Hollande, el president sortint, rebi a la cerimònia de commemoració el nou president. És justament aquest conflicte, un dels fantasmes francesos que encara vertebren gran part de la política interna gal·la, l’argument principal en contra de Marine Le Pen i en defensa de la necessitat d’una Europa unida: un projecte que va néixer per garantir una pau duradora. És justament l’amenaça Le Pen, tan poderosa, la que fa perdre tota la força a la filtració batejada com a Macronleaks, el pirateig massiu de documents d’En Marxa que divendres a última hora posava punt final a una campanya d’alta tensió.

L’electorat amb més memòria recorda els temps de Vichy. En Serge i l’Anne Boccara, un matrimoni de jubilats, carregaven aquest dissabte el cotxe per marxar de cap de setmana fora de París: com molts altres parisencs, donaran poders a un conegut de confiança perquè voti en el seu nom. En Serge no preveu de cap de les maneres saltar-se la cita electoral: “Jo tenia 9 anys el 1940, quan els alemanys van ocupar França”. El Serge Boccara nen va haver de fugir acompanyat per la seva mare jueva i passar cinc anys amagat al sud d’Itàlia. Va tenir sort perquè estava malalt el dia que la resta de nens de la seva escola, al tercer districte de París, van desaparèixer per ser deportats i no tornar mai més. L’Anne, més jove, no té un record tan clar d’aquells anys d’ocupació, però ha viscut amb angoixa aquesta campanya: “No podem cedir ni un mil·límetre davant de l’extrema dreta. Vivim temps difícils perquè l’amenaça del feixisme és massa a tocar. En certa manera, hem fet tard”.

Com el matrimoni Boccara, que votava tradicionalment l’avui absent Partit Socialista, molts francesos tenen clar que avui a les urnes s’ha de barrar el pas al Front Nacional, malgrat no compartir l’ideari d’Emmanuel Macron. “Jo considero que no tinc elecció, el vot per En Marxa és una evidència”, diu la Justine a l’ARA. Discuteix amb el seu company, el Bernard, en un cafè a prop de Saint Germain. La Justine sap des de la nit de diumenge de la primera volta que votarà Macron. “Ja vaig votar contrariada a la primera volta, ho tornaré a fer a la segona”. El Bernard defensa el vot en blanc perquè està segur que Macron representa l’augment de la desigualtat i la precarietat: “No puc més amb aquest sistema de vot per eliminació. Tampoc no m’afecta la pressió mediàtica perquè considero que soc adult i que ningú no m’ha de dir qui he de votar”. La Justine, que mira de convèncer-lo perquè no “malgasti” la seva butlleta, li explica que hi ha una forma de votar expressant el desacord amb l’univers de l’exbanquer Macron: fer-ho a través de la pàgina Ledeuxièmebulletin.fr, que s’ha concebut com un espai per als que volen expressar que voten Macron només per impedir que Le Pen arribi a l’Elisi. “El pitjor del Front Nacional és el seu esperit antieuropeu”, coincideix la jove parella, que a la primera volta va votar Mélenchon i que lamenta que l’esquerra no fos capaç d’unir-se abans de la desfeta. “Tot i que haguem perdut, jo no em sento perdedor”, diu el Bernard. La Justine afegeix: “Hem obert una porta a un nou sistema, a la possibilitat de reinventar l’esquerra. A més, ens queden les legislatives: els nostres ideals encara poden ser presents a l’Assemblea”. El joc del vot útil fa que costi trobar un macronista per convicció: els explico que just abans un jove fillonista em confessava que votaria Macron per “proximitat” ideològica al seu líder derrotat. “De totes maneres, cap francès no mereix el risc Le Pen”. I s’embranquen de nou en una discussió sobre la perversió del vot a Macron, candidat, segons ells, “modelat per la casta” de l’Escola Nacional d’Administració.

En aquest recorregut pel París de la segona volta, la plaça de la República és visita obligada. La plaça és una àgora on sempre hi ha lloc per al debat polític. Un grup d’abstencionistes s’hi reunia sota una pluja persistent per expressar el seu desacord total amb un sistema que obeeix més els mercats que la política. “No ens faran sentir culpables per no votar, no som del ramat, nosaltres”, s’exclama el Brice. “En mesos de campanya -diu el Lucien- s’ha parlat de tot menys dels veritables problemes, s’ha volgut fer por amb el terrorisme i en canvi no s’ha parlat de l’estat d’emergència”.

“No tindrà el meu odi”

Precisament sobre terrorisme, una enquesta sociològica mostra que, després dels atemptats del 2015, i a mesura que ens allunyem de París, augmenta el sentiment de por entre els francesos. Gérôme Truc, sociòleg i director del projecte de l’Arxiu del Dol, creat a París després dels atemptats jihadistes, manté que a París el missatge segueix sent “No tenim por”. A mesura que ens allunyem del lloc dels esdeveniments, explica, “la por es converteix en una mena de fantasia que justifica qualsevol contrarietat”. Marine Le Pen ha sabut instrumentalitzar aquesta por acusant de laxes tots els governs. Truc és signatari d’una declaració que porta per títol Marine Le Pen: no tindrà el nostre odi. La carta vol posar la pau per davant de qualsevol amenaça als valors republicans i recordar que, majoritàriament, “les persones tocades de prop pels atemptats jihadistes no es decanten cap al terreny de l’odi ni converteixen els musulmans en enemics”. Veurem qui celebra demà la diada de l’armistici al costat de François Hollande.

La nova política, amb reptes globals:

Amenaça terrorista

Són unes eleccions estranyes pels candidats i perquè és el primer cicle electoral en què es vota sota un estat d’emergència i amb mesures extraordinàries de seguretat. En plena campanya de la primera volta, un atemptat en què va morir un agent als Camps Elisis va fer saltar les alarmes, però la demoscòpia no aprecia que l’atac fes canviar vots.

Debat i mentides

El cara a cara entre els candidats sí que hauria modificat intencions de vots, a favor de Macron. L’agressivitat de la candidata de l’FN, criticada fins i tot pel seu pare, Jean-Marie Le Pen, i les mentides i rumors malintencionats que va deixar anar contra el rival se li han girat en contra i l’aspirant socioliberal és el favorit en tots els sondejos.

Sense sigles

Marine Le Pen ha intentat treure’s l’etiqueta de líder ultradretana que arrosseguen el cognom i el Front Nacional, partit fundat pel seu progenitor. La candidata s’ha deslliurat de les sigles i es presenta com a Marine, una candidata sense marca política i amb una imatge feminista que defensa el dret a l’avortament, per exemple.

Amb l’establishment

Macron té el suport de gairebé tot l’espectre polític, amb l’excepció de grupuscles dretans i l’esquerrà Jean-Luc Mélenchon, que s’inclina per l’abstenció o el vot blanc. Presentat com el candidat europeista i la garantia per frenar el feixisme de l’FN, d’Obama a la Unió Europea en bloc li han manifestat obertament les seves simpaties.