França inicia la polèmica reforma constitucional per fer front a l'amenaça terrorista
El projecte de llei, que s'enfronta a dures crítiques, inclou la pròrroga de l'estat d'emergència i la retirada de la nacionalitat als condemnats per terrorisme
ParísFrança debat des d’aquest divendres el projecte de llei de la polèmica reforma constitucional francesa anunciada pel president, François Hollande, després dels atacs terroristes que van colpejar París al novembreParís al novembre, en què van morir 130 persones. El primer ministre francès, Manuel Valls, ha obert aquest matí el debat a l'Assemblea Nacional apel·lant "l’amenaça terrorista" que viu França i defensant la reforma com una "protecció de la nació francesa".
El projecte de llei inclou dos articles especialment polèmics: el que fa referència a l’estat d’emergència i el de la retirada de la nacionalitat francesa als condemnats per terrorisme. Sobre aquest últim, Valls ha afirmat davant els diputats que no es farà "cap distinció pel que fa al naixement, per com s’ha obtingut la nacionalitat o la possessió d'una o diverses nacionalitats".
Precisament, aquest és l'article que va portar la ja exministra de Justícia, Christiane Taubira, a presentar la seva dimissió, després d'oposar-se públicament a la possible retirada de la nacionalitat francesa als binacionals. Un matís –el de la doble nacionalitat– que no s’inclou en el nou redactat del text que Valls va presentar el 27 de gener davant la comissió de lleis de l’Assemblea Nacional.
Per altra banda, Valls ha anunciat que el projecte de llei inclou "una pròrroga de l’estat d’emergència de quatre mesos, renovables". Un anunci que el primer ministre francès ha qualificat "d’avenç" en relació a la llei de 1955 –creada en resposta als atemptats perpetuats pel Front Nacional d’Alliberació d’Algèria, llavors territori francès–, ja que "no preveu cap límit temporal", ha dit Valls.
"Cada extensió [de l’estat d’emergència] haurà de ser un projecte de llei, prèviament examinat pel Consell d’Estat", ha afegit el primer ministre francès, i ha defensat l’eficàcia d’aquest règim d’excepció. "Gràcies a un registre domiciliari efectuat recentment sota l’estat d’emergència s’ha pogut evitar un projecte d’atemptat", ha dit Valls. França viu sota aquest règim –cada cop menys excepcional- des de fa tres mesos, i ha permès al govern francès realitzar 3.289 escorcolls domiciliaris (on s’han requisat 560 armes, 42 d’elles considerades de guerra), obrir 571 procediments judicials i realitzar 407 arrests domiciliaris.
Un projecte de llei 'inútil i perillós'
Precisament aquest dijous, Amnistia Internacional va presentar un informe basat en el testimoni de 60 persones que s’han vist afectades per l’estat d’emergència. El document explica que la majoria d’aquestes persones no han rebut cap informació sobre el motiu pel qual se’ls considera una amenaça per a la seguretat francesa i que les mesures que implica aquest règim s’han aplicat de manera discriminatòria, en alguns casos dirigides a musulmans per la seva pràctica religiosa i sense cap element que indiqués que havien comès una infracció penal. És per això que l’organització demana al govern francès que no es prorrogui l’estat d’emergència.
Els diputats francesos hauran de votar el projecte de llei dimecres que ve, 10 de febrer, després de tres dies de debat, però les primeres veus contràries ja s’han pronunciat aquest matí. Una d’elles és la de la diputada del partit d’Europa Ecologia-els Verds, Cécile Duflot. "Ni l’estat d’emergència ni la retirada de la nacionalitat necessiten una revisió constitucional", ha jutjat Duflot, que descrit el projecte de llei com a "inútil i perillós".