França blinda el dret a l'avortament a la Constitució
En una sessió solemne al palau de Versalles, diputats i senadors han aprovat per 780 a 72 el canvi que vol fer irreversible aquest dret de la dona
ParísFrança s'ha convertit aquest dilluns en el segon país del món a inscriure explícitament a la seva Constitució el dret a l'avortament. Tot i les reticències dels sectors més conservadors de la dreta i una part de l'extrema dreta, finalment el president Emmanuel Macron ha aconseguit els suports necessaris per modificar la carta magna francesa. Amb la introducció a la Constitució d'una frase sobre la "llibertat" de recórrer a la interrupció voluntària de l'embaràs, França protegeix al màxim un dret fonamental de les dones i evita que futurs governs conservadors tinguin la temptació de qüestionar o restringir el dret a l'avortament. "M'he compromès a fer irreversible la llibertat de les dones a avortar", va proclamar Emmanuel Macron. França segueix el camí d'Eslovènia, fins ara únic estat on l'avortament està reconegut com un dret constitucional: "Tothom és lliure de decidir si té fills. L'Estat ha de garantir les oportunitats per a l'exercici d'aquesta llibertat i ha de crear condicions que permetin als pares decidir tenir fills", diu el text eslovè.
Després de superar tots els tràmits parlamentaris, aquesta tarda tots els diputats i senadors francesos s'han reunit al palau de Versalles per al vot final en una sessió solemne carregada d'emotivitat i simbolismes. "És un dia que marcarà la història política i parlamentària del nostre país", ha destacat el primer ministre, Gabriel Attal. Tal com estableix el protocol, el president Macron no ha assistit a la votació per garantir la separació de poders però ha seguit la votació des de l'Elisi. "Orgull francès, missatge universal", ha destacat a X (abans, Twitter) el president de la República.
La llei francesa exigeix per als canvis constitucionals que tres cinquenes parts dels membres de l'Assemblea Nacional i del Senat hi votin a favor en una sessió conjunta que rep el nom de Congrés. La xifra s'ha assolit àmpliament després del suport massiu que va rebre la proposta a les dues cambres, fins i tot al Senat, en què domina la dreta conservadora. A la votació final d'aquest dilluns, el sí ha guanyat per 780 vots i 72 en contra. L'anunci del resultat ha anat acompanyat d'un llarg aplaudiment. A la mateixa hora, la Torre Eiffel s'ha il·luminat.
El primer ministre havia arribat a Versalles acompanyat d'un dels fills de Simone Veil, coneguda a Europa per ser la primera dona a ocupar el càrrec de presidenta del Parlament Europeu, però a França va deixar també un llegat polític molt destacat. Com a ministra de Sanitat va ser la impulsora de la despenalització de l'avortament i, de fet, la norma és coneguda com a llei Veil. "Avui el present ha de respondre a la història per fer justícia definitivament a Simone Veil", ha afirmat Attal. El primer ministre també ha destacat que amb el canvi constitucional envien "un missatge a totes les dones: el vostre cos us pertany, i ningú té dret a decidir en el vostre lloc".
Ampli suport social
A França les dones poden avortar lliurement i de forma gratuïta i anònima fins a la 14a setmana d'embaràs –com a Espanya– i fins al final de l'embaràs per raons mèdiques. Tot i que entre les forces polítiques conservadores la idea d'incloure aquest dret a la Constitució ha estat qüestionada, socialment ha estat molt ben rebuda: el 81% dels francesos hi estan a favor, segons una enquesta de la Fundació Jean-Jaurès.
La idea de garantir constitucionalment el dret a l'avortament a França va sorgir dels partits d'esquerres i del govern el 2022, quan als Estats Units una decisió del Tribunal Suprem del país obria la porta a prohibir o a limitar l'accés a la interrupció voluntària de l'embaràs. L'actual ministra d'Igualtat francesa, Aurore Bergé –aleshores diputada del partit de Macron, Renaixement–, va ser una de les impulsores de la proposta. Quan va presentar la proposició de llei, Bergé la va defensar a l'Assemblea explicant la història de la seva mare, que va haver d'avortar clandestinament abans del 1975, quan encara era il·legal.
Els conservadors, en contra
Durant l'any i mig que ha durat el tràmit, la proposició de llei ha topat amb la resistència dels conservadors. Al Senat, tant el seu president, Gérard Larcher, com el cap de files del seu partit, Els Republicans (la dreta tradicional), s'hi van mostrar obertament en contra amb l'excusa que no era necessari. "El dret a l'avortament no està amenaçat a França", afirmava Larcher poc abans de la votació.
També alguns diputats d'extrema dreta tenien reserves. Si bé la líder de Reagrupament Nacional, Marine Le Pen, no està en contra de l'avortament, alguns dels seus diputats, s'hi oposen obertament. Le Pen, però, ha expressat en més d'una ocasió que el dret a l'avortament "no està en perill" i que veia innecessari canviar la Constitució. Des de fora, el Vaticà també ha criticat la decisió de França.
Però la pressió política i social i la llibertat de vot que acostumen a tenir a França els diputats i senadors han acabat decantant la balança i han fet possible que aquesta tarda el país faci història amb els drets de les dones. França té l'ambició que el pas que ha fet serveixi d'exemple per a altres països. "Avui enviem un missatge fort a totes les dones del món", ha resumit la diputada centrista Geneviève Darrieussecq.