França donarà als pobres els diners confiscats a dirigents corruptes estrangers

ParísSeguint el tòpic de Robin Hood, que treu els diners als rics que s'han fet milionaris de manera il·lícita o il·legal per donar-los als més pobres, la nova llei francesa de restitució dels béns mal adquirits pot aplicar-se per primer cop contra el vicepresident de Guinea Equatorial, Teodorín Obiang, i a favor dels equatoguineans, més de la meitat dels quals viuen per sota del llindar de la pobresa. I és que, a partir d'ara, França retornarà els diners confiscats a dirigents corruptes d'arreu —que han sigut condemnats per la justícia gal·la— als ciutadans dels seus països en lloc d'absorbir-los en els pressupostos generals de l'estat. "És un avenç històric", va celebrar el diputat socialista Jean-Pierre Sueur després que el 24 de juny l'Assemblea Nacional i el Senat —de majoria conservadora— aprovessin el nou text legislatiu que ell mateix havia portat per primer cop al Parlament francès el maig del 2019.

Així, tal com demanaven les dues associacions que van inspirar la iniciativa legislativa presentada pel Partit Socialista, Sherpa i Transparència Internacional França, s'ha aconseguit tirar endavant la llei abans que el Tribunal Suprem confirmés aquest dimecres la condemna a Obiang a tres anys de presó i a 30 milions d'euros de multa i confiscacions per blanqueig de capitals a França entre el 1997 i el 2011. "El temps s'acaba, s'acosta el final del cas Obiang [...]. La justícia francesa no és retroactiva", van advertir les dues organitzacions en un article al diari francès Le Monde. En tot cas, la llei s'ha aprovat a temps i els equatoguineans seran els beneficiaris de la multa.

Tot i que l’advocat d’Obiang va denunciar que el judici al seu client era “una ingerència en els assumptes d’un estat sobirà, els tribunals han al·legat que només han estat interessats a jutjar-lo pel “delicte de blanqueig de capitals comès a l’estat francès”. De fet, el vicepresident i fill del president de Guinea Equatorial, Teodoro Obiang, sobretot va acumular fortunes quan era ministre d'Agricultura i Boscos i, a la vegada, era el propietari de l'empresa del mateix sector Somagui Forestal. Va ser a través d'aquesta companyia que es va gastar a França desenes de milions amb roba i cotxes de luxe, festes i joies i va adquirir una mansió de 4.000 metres quadrats a l'avinguda Foch de París valorada en 107 milions d'euros. A més d'Obiang, la justícia francesa també està investigant casos similars d'altres dirigents internacionals, com el de Rifaat al-Assad, l'oncle de Baixar al-Assad, o el de l'actual governador del Banc del Líban, Riad Salamé.

Directament a la població

Un dels punts més delicats de la nova llei és com es retornen els diners directament als ciutadans, ja que hi ha molts governs que, com és el cas de Guinea Equatorial i la família Obiang, tenen un control total. "S'han de respectar els principis de transparència i de rendició de comptes, i s'ha de treballar en coordinació amb les organitzacions de la societat civil", va remarcar el diputat socialista Jean-Pierre Sueur. En aquest sentit, el text legislatiu apunta que el ministeri d'Afers Exteriors decidirà en cada cas com distribueix els diners a través de concursos públics en què participaran ONGs internacionals i serà l'encarregat de garantir que "contribueixin a la millor de les condicions de vida de les poblacions". “Els fons han d’estar gestionats per personalitats irreprotxables”, va afegir Sueur.

Les associacions que lluiten contra la corrupció internacional remarquen que els procediments oberts i transparents són clau, però que no n'hi ha prou en fer-ho només al principi, sinó que també s'ha d'estar a sobre dels projectes mentre s'estan desenvolupant. "S'ha de vigilar que la restitució dels béns sigui efectiva i que no hi hagi malversació, perquè estem parlant de molts diners [en el cas d'Obiang s'estimen uns 150 milions d'euros]. Si mirem casos en què no s'ha controlat tot el procés, hi ha hagut problemes i escàndols que al final han aconseguit just el contrari del que es proposaven: alimentar el cercle viciós de la corrupció", va dir la membre de Transparència Internacional França Sara Bribeuf a la cadena de ràdio France Inter.

Precisament aquesta associació, conjuntament amb Sherpa, en l'article al diari francès Le Monde, assegura que fa trenta anys que Suïssa practica la restitució de béns directament a la població i que diferents països ara estudien seguir el mateix camí, com el Regne Unit. "No pot ser que per por que els fons retornats siguin objecte de malversació, molts països es resisteixin a adoptar mecanismes innovadors. Res, ni tan sols el fracàs de la gestió dels països d'origen, justifica que els béns resultants de la corrupció no es retornin als seus ciutadans", diu l'escrit.