França i el Regne Unit, en peu de guerra per la pesca en aigües del Canal

LondresLes relacions entre París i Londres no travessen el seu millor moment i s'acosta el que podria ser una crisi a escala encara més gran. El ministre d'Afers Europeus de la república, Clément Beaune, ha fet una cridanera amenaça –tallar el subministrament d'energia a l'illa de Jersey– com a represàlia pel que la presidència d'Emmanuel Macron considera el trencament dels acords del Brexit pel que fa a la concessió de llicències de pesca al voltant de les aigües territorials d'aquesta illa del Canal, de sobirania britànica però molt més a prop de les costes franceses que no pas de les de la Gran Bretanya.

L'amenaça no és el primer cop que té lloc. El mes de maig ja se'n van sentir, i fins i tot pescadors francesos van bloquejar algunes hores el port de la ciutat de Saint Helier, la capital, com a protesta per la falta de permisos.

El govern britànic informava la setmana passada que de les 47 sol·licituds d'embarcacions de menys de 12 metres d'eslora només 12 havien pogut demostrar que havien pescat a la zona durant els quatre anys anteriors al 2016, quan va tenir lloc el referèndum del Brexit. París havia sol·licitat 87 llicències. Londres, al seu torn, assegura que ha emès unes 1.600 llicències per a embarcacions de la Unió Europea per pescar en les aigües de la zona econòmica exclusiva de les 12 a les 200 milles. A més, se n’han aprovat 105 més per a vaixells comunitaris de menys de 12 metres per pescar a la zona de les 6 a les 12 milles, objecte de la disputa a hores d'ara. En principi, 88 corresponen a embarcacions franceses, argumenta Londres.

En declaracions aquest dimarts als mitjans francesos, Beaune ha afirmat: "Defensem els nostres interessos. Ho fem bé i diplomàticament, però quan això no funciona, prenem mesures. Les illes del Canal, del Regne Unit, depenen de nosaltres per al seu subministrament energètic", una manera de posar en relleu el taló d'Aquil·les d'aquests territoris. Complir l'amenaça, però, seria d'una gravetat extrema i dispararia una tensió ja sobreescalfada per la crisi de l'acord AUKUS, que ha suposat una important pèrdua econòmica per a França arran del trencament d'un conveni per a la construcció de submarins amb Austràlia, en què també participen els Estats Units i el Regne Unit.

La decisió britànica és "totalment inacceptable i infringeix l'acord que es va signar en el marc del Brexit", ha dit també Gabriel Attal, portaveu del govern francès, que ha assegurat que París treballarà amb la Comissió Europea per "explorar possibles mesures de represàlia".

A part de l'AUKUS i el de la pesca al Canal, París i Londres tenen obert un altre contenciós: l’arribada de migrants sense papers des de les costes franceses a les britàniques i l’acusació de Londres que la gendarmeria francesa no fa prou per aturar-ne el flux.