Àfrica
Internacional10/06/2021

França reduirà la seva presència militar antijihadista al Sahel

Macron anuncia la fi de l'operació Barkhane però promet mantenir el suport als exèrcits locals

ParísEl president de França, Emmanuel Macron, ha anunciat aquest dijous a la tarda el final de l'operació Barkhane, la pota principal de la lluita antijihadista francesa al Sahel. A canvi, ha assegurat que "després de les consultes amb els socis nord-americans i europeus" començarà una "profunda transformació" de la intervenció militar a la zona amb una "aliança internacional antijihadista", de la qual França continuarà sent la "columna vertebral" i diferents estats europeus i forces locals hi aportaran efectius.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Més enllà de lluitar contra el jihadisme, l'estratègia francesa té com a objectiu que els cinc països que formen l'anomenat G-5 Sahel (Mali, Mauritània, Burkina Faso, el Níger i el Txad) aconsegueixin garantir la seva seguretat de manera autònoma. Així, Macron ha defensat un "canvi de model" per "permetre una operació de suport als exèrcits dels països que així ho desitgin". "El paper de França no és substituir a perpetuïtat dels estats [africans]", ha insistit.

Cargando
No hay anuncios

França també vol rebaixar el nombre de militars que té desplegats a la zona, uns 5.100, i els anirà retirant de manera progressiva. Segons el diari francès Le Figaro, el desplegament de soldats es podria reduir a la meitat en dos anys. En aquest sentit, Macron va avançar a mitjans de febrer que durant l'estiu hi hauria una "evolució" de la presència francesa al Sahel, si bé va precisar que la seva intenció no era reduir el nombre d'efectius a curt termini, perquè una retirada "massiva" seria un error.

Cargando
No hay anuncios

Incertesa a Mali i al Txad

El president francès ha assegurat que l'anunci d'aquest dijous no està relacionat amb la mort a l'abril del president del Txad, Idriss Déby, que havia dirigit el país des del 1990 i era un aliat clau de França en aquesta regió. En un moviment contrari a la Constitució del país, Déby va ser succeït al capdavant de l'estat pel seu fill. Macron també ha desvinculat la fi de l'operació Barkhane del cop d'estat del 24 de maig a Mali, el segon en aquest país en tot just nou mesos. Tanmateix, fa poques setmanes Macron ja va advertir que no es quedaria en "un país on no hi hagi legitimitat democràtica ni transició". A més, la setmana passada França també va augmentar la pressió sobre els colpistes de Mali anunciant la "suspensió cautelar" de les operacions conjuntes de Barkhane amb l'exèrcit del país, a l'espera de "garanties". Però no n'hi ha hagut prou, i aquest dijous ha criticat que la Comunitat Econòmica d'Estats de l'Àfrica Occidental (CEEAO) i la Unió Africana hagin reconegut massa ràpidament com a nou cap d'estat el coronel colpista Assimi Goïta, pel sol fet d'haver nomenat un primer ministre civil i haver-se compromès a convocar eleccions. "Crec que això és un error", ha advertit Macron.

Cargando
No hay anuncios

En tot cas, el president francès va heretar del seu antecessor, François Hollande, una guerra molt costosa i molt difícil de liderar. Des que l'expresident socialista va posar en marxa l'operació Barkhane per substituir l'operació Serval i expandir la influència francesa per tota la regió, els jihadistes han anat guanyant terreny a l'Àfrica Occidental. Ni la creació de la força conjunta del G-5 Sahel ni l'enviament extra de soldats francesos –uns 600 més– han sigut prou, ni tan sols amb el reforç de les forces especials dels aliats europeus de l'operació Takuba, que té com a objectiu preparar i acompanyar els exèrcits locals.

Cargando
No hay anuncios

Així, encara que França ha aconseguit alguns èxits tangibles contra organitzacions afiliades a Al-Qaida i agrupades dins del GSIM (Grup de Suport a l'Islam i els Musulmans), el cert és que està lluny d'aturar l'espiral jihadista al Sahel. De fet, Macron ha admès que el desgast durant molts anys de presència francesa a la zona ha pesat en la decisió anunciada aquest dijous, i més quan falta menys d'un any per a les eleccions presidencials en què es jugarà la reelecció.