França recorda les víctimes de 'Charlie Hebdo' cinc anys després de l'atac jihadista

BarcelonaEl personal de la revista satírica Charlie Hebdo ha fet aquest dimarts un homenatge als seus companys assassinats avui fa cinc anys per uns pistolers jihadistes que, els tres dies següents, van protagonitzar una fugida sagnant en què es van assassinar 17 persones i tots dos van acabar abatuts per la policia.

Hi han assistit l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, el ministre de l’Interior francès, Christophe Castaner, i François Hollande, president francès en el moment dels fets, així com els treballadors que van sobreviure a l'atac, que es va produir per sorpresa el 7 de gener del 2015 al matí quan els germans Cherif i Said Kouachi van irrompre a la redacció del setmanari i van disparar contra els que trobaven al seu pas.

En aquell atac, 12 persones van resultar mortes i mitja dotzena més van resultar ferides de diversa consideració. Entre aquests últims hi havia el caricaturista Laurent Sourisseau, que va rebre un tret a l'esquena i que des de l'atac és el nou director editorial, i Philippe Lançon, que l'any passat va publicar L'esqueix del tros de carn, en què relata la seva recuperació tant física -va patir ferides de bala a la cara i ha hagut de passar vint cops pel quiròfan- com existencial.

L'atemptat contra la revista, que havia enfurismat els musulmans per les seves caricatures del profeta Mahoma, va fer créixer un gran corrent internacional en defensa de la llibertat d'expressió, i amb el lema "Je suis Charlie" [Jo soc Charlie] milers de ciutadans i dirigents de tot el món es van sumar a les mostres de repulsa. El de la revista satírica va ser el primer dels atemptats que va patir França aquell 2015, que la nit del 15 de novembre va ser escenari de l'assalt a la sala Bataclan, al centre de París.

Aquest cinquè aniversari ha adquirit importància aquest any perquè el primer judici contra 14 persones acusades d'estar implicades en els atemptats ha de començar a finals d’aquest any. La fiscalia les acusa d'haver finançat els atacants facilitant-los diners i armes.

En aquests cinc anys la revista s'ha continuat publicant i s'ha guanyat noves crítiques de la comunitat musulmana per la seva contínua sàtira de l'islam, i també retrets d'altres col·lectius pel "mal gust" d'alguns dels seus acudits. Així, s'han anat apagant les veus que proclamaven "Jo soc Charlie". "Crec que Charlie torna a estar sol. No hi ha cap solidaritat. El món oblida, com sempre, i s'ha fet més difícil", deia Lançon en una entrevista a Journal du Dimanche.

La vigília del cinquè aniversari, l'ONG Reporters Sense Fronteres va organitzar una conferència Els periodistes davant la intolerància religiosa, en què van posar en evidència que l'atemptat no va servir per aprendre lliçons. "Qui gosa avui, després de l'atemptat, criticar la religió? Ningú. Aquest combat l'han guanyat [els fonamentalistes]", va lamentar en aquest acte Richard Malka, advocat de la publicació, que ha indicat a l'agència Efe que "cada any" reben nombroses amenaces, bàsicament a través de les xarxes socials.

Després de l'atac a Charlie Hebdo, els germans atacants van sortir al carrer i quan se'ls va intentar aturar van disparar contra el policia Ahmet Merabet, que va resultar mort. L'endemà, el còmplice dels Kouachi, Amedy Coulibaly, va assassinar una policia al barri de Montrouge de París i, un dia després, va assaltar un supermercat jueu a l'est de París, on va matar quatre clients. Els tres atacants van morir en tirotejos de la policia el dia 9, que van posar fi a tres dies en què França i Europa van aguantar la respiració.