Crisi entre París i Roma pel suport italià als ‘armilles grogues’

BarcelonaPer primer cop en set dècades, París ha cridat el seu ambaixador a Roma, obrint una crisi sense precedents entre els dos socis europeus. Les relacions de tots dos països són més que tenses des de l’arribada a l’executiu italià del populista Moviment 5 Estrelles (M5E) de Luigi di Maio i la ultradretana Lliga de Matteo Salvini. Però si fins ara Emmanuel Macron havia intentat fer veure que no li afectava, ahir va dir prou, tip de la campanya d’“atacs repetits i sense fonaments”, de “provocacions” i “ingerències, segons un comunicat del ministeri d’Exteriors francès en un to inusualment dur entre dos tradicionals aliats. El detonant, la gota que ha fet vessar el got, ha estat la fotografia que el vicepresident Di Maio es va fer dimarts a París amb representants dels armilles grogues, el moviment que des de fa mesos desgasta Macron. Els adjectius del comunicat parlaven que l’actitud del govern de Roma amb els seus socis francesos han travessat línies vermelles fins arribar a una “situació greu i sense precedents des de finals de la Segona Guerra Mundial”.

Fins ara, Macron havia deixat passar els durs retrets que tant Di Maio com Salvini li havien dedicat com a dards enverinats. Macron deia que el seu únic interlocutor a Roma era el primer ministre, Giuseppe Conte, absent en la batalla dialèctica i incapaç de cridar a l’ordre i aturar l’escalada de tensió.

Els atacs italians han estat diversos: des de culpar França de ser responsable de les onades migratòries per haver obligat 14 països africans a mantenir el franc CFA i guardar les seves reserves al Banc Central de França per mantenir engreixat un “sistema neocolonial”, a acusar el país gal de devolucions en calent de migrants sensepapers cap a Itàlia i dels excessius controls duaners a la zona de Ventimiglia. Salvini també va arribar a dir que París protegia terroristes. “No els respondré, que continuïn per aquest camí”, va dir recentment Macron, intentant no caure en les provocacions dels dos líders que fan bandera del que és políticament incorrecte i són l’antítesi del que representa el president francès.

Europees al maig

A Macron el calendari electoral li juga en contra en aquesta crisi. “Estar en desacord és una cosa, però la manipulació de les relacions amb finalitats electorals és una altra”, subratllava el ministeri francès en el seu comunicat.

Al maig hi haurà eleccions al Parlament Europeu on el seu moviment En Marxa portarà com a bandera el reforçament de l’europeisme, mentre que la Lliga i el M5E juguen la carta de l’euroescepticisme si no directament l’antieuropeisme. Salvini ha instat els francesos a castigar Macron, a qui jutja com “un president dolent”, qualificatius gens habituals entre líders europeus.

És en aquest escenari en què els armilles grogues són útils per als italians, que saben que són el punt que fa més mal a Macron, que es troba en les seves hores més baixes del seu curt mandat. A més, el moviment ha anunciat que presenta candidatura per a l’Eurocambra, una possibilitat que l’Elisi temia per la seva gran capacitat d’atracció del descontentament de la classe mitjana i rural.

Des de la irrupció al mes de novembre d’aquest moviment, el president ha viscut una caiguda als inferns de la seva impopularitat i s’ha vist obligat a rebaixar el to monàrquic que gastava a haver d’aparèixer en televisió per desdir-se i tirar enrere el pla d’encariment del gasoil per acontentar els armilles. Fins i tot, un irreconeixible Macron va respondre a una petició a la plataforma Change.org amb un humil “Teniu raó. Us escolto” i aquesta setmana ha iniciat una gira per tot el país per participar en diàlegs sectorials en una manera de recuperar la iniciativa política perduda i el suport de l’electorat.

Apropant-se als armilles, Salvini i Di Maio busquen mobilitzar el vot poc satisfet amb l’establishment de la Unió Europea. Sense el Regne Unit a la cambra de Brussel·les, els antieuropeistes i euroescèptics tenen un bon panorama d’aconseguir un terç dels escons, segons les enquestes, superant totes les expectatives que podrien haver somiat fa tan sols una legislatura.

Di Maio defensava la seva trobada amb els armilles grogues, mentre que Salvini va fer un intent de rebaixar la tensió posant-se a disposició de Macron per reunir-se, una oferta que de moment no té resposta del president. La ministra francesa per a Afers Europeus, Nathalie Loiseau, va admetre que la retirada de l’ambaixador de Roma és “estranya però necessària”, mentre que l’actitud italiana, va dir a France-Info, és “difícil d’entendre”.