França no oblida Samuel Paty, el professor decapitat fa un any per ensenyar caricatures de Mahoma a classe

ParísUn any després de l’assassinat terrorista de Samuel Paty, un professor d’història i geografia de 47 anys, als afores de París, França rememora aquest divendres l’atemptat jihadista. Dissabte es compliran dotze mesos del brutal assassinat sense que el país hagi passat pàgina d’un atac –encara en curs d’investigació– que va tornar a situar el combat contra l’islamisme radical al centre del debat polític.

Les escoles de tot el país han recordat el docent, que va ser decapitat per un jove de 18 anys d'origen txetxè, amb un minut de silenci i amb debats sobre la laïcitat i la llibertat d’expressió. “Cada homenatge és aixecar-se contra l’islamisme radical. I celebrar la llibertat d’expressió", ha destacat Virginie Leroy, l’advocada de la família de Samuel Paty, en una entrevista a France Info.

Què va portar el refugiat d'origen txetxè Abdoulakh Anzorov a decapitar Samuel Paty? El jove terrorista va actuar sol, però ho va fer influenciat per informacions falses que va trobar a les xarxes socials. De fet, Anzorov és l’únic presumpte autor material –va ser abatut per la policia després dels fets–, però estan processades 15 persones més, de les quals set són menors d’edat, per “complicitat”.

L’autor de la decapitació no va escollir Paty per atzar: el va matar perquè el professor havia mostrat als seus alumnes caricatures de Mahoma –publicades primer en un diari danès i després al satíric francès Charlie Hebdo– en una classe d’educació moral i cívica amb nois de 13 anys dedicada a reflexionar sobre la llibertat d’expressió. Paty va permetre als alumnes musulmans que es poguessin sentir ofesos per les imatges que no miressin o que abandonessin l’aula durant una estona.

Dies després d'aquella classe, el pare d’una alumna musulmana va publicar a les xarxes socials diferents missatges i un vídeo en què assegurava que la seva filla havia estat expulsada per negar-se a sortir de l’aula i va criticar l’actitud de Paty, a qui anomenava “delinqüent” i “islamòfob”. En realitat, el va assenyalar directament publicant el seu nom i el de l’institut. El pare fins i tot es va presentar al centre escolar per entrevistar-se amb la directora i va amenaçar d'organitzar manifestacions si el professor no era expulsat. 

Història falsa

La història, però, era falsa. L’alumna havia mentit al seu pare: aquell dia no va assistir a classe. Estava a casa expulsada per mal comportament. Tot va resultar ser una mentida, però el mal ja estava fet i la informació es va estendre per les xarxes socials.

Una dona radicalitzada, que no coneixia ni Paty ni el pare de l’alumna, va compartir a Twitter el vídeo i el va veure Abdoulakh Anzorov, que va decidir comprar un ganivet i anar a buscar el professor a l’institut per decapitar-lo. Abans, però, va comptar amb la col·laboració d’alumnes de l’institut que el van ajudar a reconèixer Samuel Paty. Tant el pare i la filla com els alumnes i la dona es troben entre els processats.

Mentre les investigacions per establir tots els contactes que va tenir el terrorista abans de matar Paty continuen, a França el govern d’Emmanuel Macron intenta lluitar contra l’islamisme radical, defensar la laïcitat i contenir els missatges de l’extrema dreta, que utilitza els atacs jihadistes per fer demagògica contra la immigració i especialment contra els musulmans.

Tant la líder ultradretana Marine Le Pen com el seu possible rival sectorial a les eleccions del 2022, el xenòfob Éric Zemmour, proposen referèndums per limitar la immigració i el dret d’asil, i mesures per lluitar contra la “islamització” del país. “Samuel Paty és un símbol però també és una advertència: hem de derrotar els enemics de França”, ha dit aquest divendres Zemmour a Twitter.