França retirarà la nacionalitat als condemnats per terrorisme
El govern socialista inclourà l’estat d’emergència a la Constitució
BarcelonaUn compungit François Hollande anunciava tres dies després dels atemptats del 13 de novembre a París un canvi a la Constitució per donar resposta a l’amenaça terrorista. I ahir el consell de ministres va aprovar incloure a la futura reforma de la carta magna la declaració de l’estat d’emergència i la retirada de la nacionalitat francesa als binacionals condemnats per terrorisme, inclosos els nascuts a territori francès però que han mantingut també la nacionalitat dels pares. La proposta, liderada per l’oposició de dretes i que ha dividit l’executiu presidit pel socialista Manuel Valls, l’ha de validar ara l’Assemblea Nacional i el Senat, i perquè pugui tirar endavant necessita el suport de tres cinquenes parts de les dues cambres.
Valls va insistir que el país s’ha d’enfrontar a una amenaça real, amb un miler de residents que s’han unit als grups jihadistes a Síria o l’Iraq, 250 dels quals haurien tornat a a França. “L’amenaça terrorista mai ha sigut tan alta com ara mateix”, va avisar Valls, per a qui l’eficàcia en la guerra contra el terrorisme comença amb “el reforç del sistema legislatiu”. I això és el que busca l’executiu: donar una base jurídica més sòlida a disposicions incloses fins ara en una llei ordinària, que es pot modificar i impugnar més fàcilment.
La retirada de la nacionalitat és una qüestió delicada, perquè també afectarà els nascuts a França. Actualment només els ciutadans que han adquirit el passaport francès, els naturalitzats, poden ser desposseïts de la ciutadania. En total, 3,5 milions de francesos són binacionals. La mesura s’aplicarà només quan la condemna sigui definitiva.
No serà fins al 3 de febrer que començaran els debats parlamentaris però el projecte de Valls ja ha obert una esquerda entre els que accepten les mesures de càstig com una resposta lògica al terrorisme -que aquest any ha colpejat dos cops París- i els que adverteixen que el projecte sobrepassa tots els límits sobre els drets individuals.
Una de les abanderades d’aquest últim grup és la titular de Justícia, Christiane Taubira, que dimarts passat es felicitava perquè el govern havia descartat el projecte. Ahir, en la roda de premsa posterior al consell de ministres, al costat de Valls, la ministra va evitar entrar en la polèmica i en els rumors que la situen a un pas de sortir de l’executiu socialista. “El president té la primera i l’última paraula. Punt final”, va dir Taubira.
Dos bàndols
El fundador del Partit d’Esquerra, Jean-Luc Mélenchon, va lamentar que el govern socialista hagi secundat el camí marcat tant per la ultradretana Marine Le Pen com per l’expresident conservador Nicolas Sarkozy. Per contra, representants d’aquests dos partits van mostrar el seu suport a la retirada de la nacionalitat, que van anunciar just abans de les eleccions regionals, on el Front Nacional va aconseguir una victòria històrica en la primera volta, que no va revalidar a la segona per la unió de socialistes i conservadors.
L’acusat de degollar
el seu cap se suïcida
en una presó francesa
L’autor confés d’haver decapitat el seu cap al juny a França, i que després va intentar fer saltar pels aires una planta química a pocs quilòmetres de Lió, es va suïcidar dimarts a la nit a la presó. Un representant del sindicat del centre en què es trobava Yasin Salhi a l’espera de judici va indicar ahir a la cadena BFM TV que el pres es va penjar de la finestra de la seva cel·la amb els llençols del llit. Una setmana abans, segons va indicar, “hi va haver certs elements en la seva actitud que van cridar l’atenció dels vigilants” però fonts penitenciàries van assegurar que no li havien detectat cap actitud suïcida. Detingut quan intentava provocar l’explosió, Salhi, de 35 anys i pare de quatre fills, va col·locar al costat del cap de la víctima banderoles amb inscripcions de Daeix.