Macron fa marxa enrere amb la llei que limita la difusió d'imatges de la policia

SabadellLes protestes multitudinàries del cap de setmana en diverses ciutats de França han fet efecte: el govern francès ha fet marxa enrere amb la controvertida llei de seguretat global i aquest dilluns s'ha compromès a modificar l'article 24 del text, el que més recels provoca, perquè limita la difusió d'imatges d'agents policials, una mesura que des del món del periodisme s'ha interpretat com un acte de censura.

"Proposarem una reescriptura completa de l'article 24", ha anunciat, en roda de premsa, Christophe Castaner, president del grup de La República en Marxa (el partit del president Emmanuel Macron) a l'Assemblea Nacional. La cambra ja va donar llum verda a la llei dimarts, però el tràmit parlamentari encara no s'ha acabat, ja que el text ha de passar primer pel Senat. "Estem decidits a protegir les nostres forces de l'ordre, i a fer-ho sense ambigüitat. Però també a eliminar els dubtes i incomprensions que avui considerem necessaris clarificar", ha argumentat Castaner, i ha afegit que la nova redacció de l'article haurà de complir aquests dos objectius.

L'article, tal com està redactat actualment, preveu sancionar amb un any de presó i una multa de 45.000 euros "el fet de difondre, per qualsevol mitjà i en qualsevol suport, i amb l'objectiu d'atemptar contra la seva integritat física o psíquica, la imatge de la cara o de qualsevol altre element d'identificació d'un agent de la Policia Nacional o de la Gendarmeria Nacional, excepte el seu número d'identificació quan actuï en el marc d'una operació policial".

En un comunicat conjunt publicat abans de l'aprovació de la llei, els periodistes d'una trentena de mitjans de comunicació francesos advertien que això podia fer que alguns mitjans "renunciessin a difondre imatges d'actuacions tumultuàries per por" a ser sancionats. "Són els vídeos que exposen els actes violents comesos pels membres de les forces de l'ordre el que ha permès introduir aquest tema en el debat democràtic. És la seva difusió pública la que ha alimentat moltes investigacions periodístiques", recordava el text.

Dos casos en una setmana

Precisament, durant l'última setmana s'han produït dues situacions d'aquestes característiques, en què la difusió d'imatges d'actuacions policials ha permès denunciar la brutalitat dels agents. La primera va ser dilluns passat, quan es va desallotjar amb un excés de força una acampada de migrants al centre de París. La segona es va conèixer dijous (tot i que corresponia a uns dies abans), quan es van fer públiques les imatges de la pallissa de tres policies a Michel Zecler, un productor musical negre.

Tot plegat va desembocar en fortes protestes i aldarulls dissabte en ciutats com París, Marsella i Lió, amb manifestants que advertien que si la llei hagués estat en vigor tal com estava redactada fins ara, hauria ajudat a encobrir la mala praxi dels agents. En canvi, la difusió de les imatges ha permès encausar els policies que van agredir Zecler: segons fonts judicials citades per Efe, la matinada de dilluns dos d’ells van ser enviats a presó preventiva i el tercer està sota control judicial. Tots tres estan acusats de “violència voluntària exercida per titulars de l’autoritat pública”, declaracions racistes, fals testimoni, violació de domicili i degradació voluntària de bens privats. Un quart agent, que hauria llançat un granada lacrimògena durant la intervenció, també està sota control judicial.

Davant del malestar provocat per l'aprovació de la norma, precisament en aquest context, dijous a la nit el ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, ja havia avançat que l'article en qüestió seria "reescrit".