França limita el menjar als migrants de Calais
Més de mil persones malviuen a la ciutat francesa a l’espera d’arribar al Regne Unit
ParísEl govern francès ha restringit el repartiment gratuït de menjar i beure als migrants de Calais. En concret, només una associació, La Vie Active, té el permís per fer-ho allà on vulgui en aquest pas fronterer tan freqüentat per refugiats sense papers que volen entrar a la Gran Bretanya. Actualment, entre 1.200 i 1.500 persones hi malviuen, segons la Defensora dels Drets a França, Claire Hédon, a l’espera de travessar el canal de la Mànega a qualsevol preu, fins i tot el de perdre-hi la vida.
Des del 10 de setembre, la prefectura del departament del Pas de Calais -amb el vistiplau del ministre de l’Interior, Gérald Darmanin- prohibeix que altres associacions distribueixin àpats en una cinquantena de carrers, places i molls d’aquest municipi francès. Tampoc ho poden fer en pàrquings o bé vies d’accés a escoles, universitats i en equipaments esportius. La decisió administrativa, que el prefecte ha prorrogat per tercera vegada fins al 14 de desembre, també incorpora una vintena de carrers que anteriorment no s’hi havien inclòs, principalment a l’est de la ciutat. Algunes associacions denuncien que des del juliol, amb l’arribada a Interior de Darmanin -que abans d’afiliar-se al partit del president Emmanuel Macron va ser membre de la formació conservadora Els Republicans-, la política migratòria s’ha endurit encara més.
Prevenció del covid
En el decret que ha publicat la prefectura, i al qual ha tingut accés l’ARA, s’explica que la decisió s’ha pres amb l’objectiu d’acabar amb els problemes d’ordre públic i també per limitar els riscos sanitaris relacionats amb la pandèmia del covid-19. “En les cues d’espera que es formen [per accedir als àpats que donen les associacions no autoritzades per l’estat] hi ha una absència completa de mesures de distanciament”, es precisa. Les associacions vetades repliquen, però, que tampoc hi ha distanciament quan La Vie Active reparteix els àpats. A més, des d’una d’aquestes entitats, L’Auberge des Migrants, expliquen que el lloc on distribueixen aliments i begudes és una zona on no hi ha veïnat i que els equips ho netegen tot quan acaben, i fins i tot ho fotografien per tenir-ne proves. Un argument que xoca amb el de la prefectura, que xifra a raó de 2.247 euros per dia el que el municipi de Calais es gasta per netejar els llocs on es reparteixen aliments, i que inclou la mà d’obra, l’equipament i el tractament de deixalles.
En el decret, la prefectura també justifica la pròrroga d’aquesta prohibició assenyalant que ara hi ha menys immigrants a la zona perquè el 29 de setembre es va desmantellar un camp de més de 600 persones, el més gran que s’ha format a Calais des del tancament, l’octubre del 2016, del conegut com la Jungla, on havien arribat a viure uns 10.000 migrants. Sembla burleta basar-se en aquest argument, ja que fins i tot el menys informat de Calais sap que tan aviat com es desmantellen els camps se’n tornen a formar de nous: quan la policia trasllada amb autobusos els migrants fins als centres on se’ls acull en primera instància, molts d’ells no hi passen ni un sol dia abans d’agafar el portant i tornar als voltants del municipi amb un únic objectiu: arribar a la Gran Bretanya.
Amb aquesta mesura, sembla que l’estratègia del govern francès passa per malmenar -encara més- aquestes persones. A això s’hi afegeixen les sistemàtiques intervencions policials que tenen com a objectiu impedir que es formin nous camps de migrants. De fet, la Defensora dels Drets, que va visitar la zona a finals de setembre, explicava que hi ha una “voluntat d’invisibilitzar els exiliats a Calais”. És per això que “no es tolera cap refugi”, va sentenciar Hédon.
Més que mai
Però el cert és que “mai abans tantes persones havien intentat travessar el canal de la Mànega”, segons assegura un dels representants de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats a França, Paolo Artini. Segons el recompte del Human Rights Observers, un òrgan finançat principalment per Help Refugees que es va crear després de la Jungla, l’estat francès ha desmantellat 793 camps de migrants aquest any a Calais. “Una política que condemna aquestes persones a vagabundejar”, denuncien, deixant-les entre l’espasa i el mar.
