França troba indicis de nous atacs químics d’Al-Assad a Síria

Nova YorkEls esforços internacionals per aturar la guerra a Síria flaquegen des de dimarts després de la dimissió de l’enviat especial de les Nacions Unides, Lakhdar Brahimi, que ha abandonat el càrrec frustrat pel bloqueig de les negociacions. A la dimissió s’hi afegeixen les acusacions del govern francès, que atribueix al règim sirià més d’una dotzena d’atacs amb armes químiques després d’haver signat el compromís de prohibir-les. Els dos fets són una mostra del fracàs per trobar una sortida diplomàtica en una guerra civil que ja ha causat 150.000 morts, i també per eliminar l’amenaça de l’arsenal químic sirià.

El secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, va anunciar que ja ha acceptat la dimissió de Brahimi, que també era mediador de la Lliga Àrab. El diplomàtic algerià va declarar que “és molt trist haver de deixar aquesta posició i deixar Síria en un estat tan deplorable” i va demanar disculpes al poble sirià.

Desesperança

La seva marxa -sense cap pista sobre qui podria succeir-lo- assenyala les nul·les perspectives per a la pau, quan res indica que Al-Assad estigui disposat a cedir. El president sirià pretén quedar-se set anys més en el poder i és el guanyador segur de les eleccions presidencials previstes per al 3 de juny. La renúncia de Brahimi arriba dos dies abans que el secretari d’Estat nord-americà, John Kerry, i els seus homòlegs europeus i àrabs es reuneixin a Londres per discutir sobre la crisi, sense cap via per avançar en perspectiva. Preguntat sobre quin missatge enviaria al poble sirià, Brahimi va dir: “Un cop més, disculpes”.

Hi ha també senyals de desencontres entre les potències occidentals. El ministre d’Exteriors francès, Laurent Fabius, ha lamentat que l’administració Obama decidís no fer ús de la força després de l’atac amb armes químiques a la perifèria de Damasc del 21 d’agost que els mateixos Estats Units van atribuir al règim.

L’anunciat atac militar nord-americà es va suspendre quan, amb la mediació de Rússia, Síria es va comprometre a entregar el seu arsenal químic el setembre passat. Fabius va assegurar que el govern francès té “indicis” que des d’aleshores el règim hauria perpetrat 14 atacs químics. “Ara mateix, estem examinant les mostres que s’han pres”, va explicar a la premsa.

França, va indicar Fabius, està disposada a fer servir la força com a part d’una coalició liderada pels Estats Units, però, segons va dir el ministre, no ha volgut actuar sola. “Si s’hagués portat a terme l’atac militar -va manifestar el ministre francès- pensem que moltes coses haurien canviat”.

Retrets inusuals

Encara que França ja havia expressat abans el seu disgust per la retirada militar del govern d’Obama, és poc usual que el cap de la diplomàcia francesa parli tan francament sobre la qüestió ni més ni menys que a Washington, després d’una reunió amb Kerry.

Les acusacions de Fabius sobre l’ús d’armes químiques per part d’Al-Assad, que es refereixen a bombes de clor, coincideixen amb altres pistes que apunten a l’autoria del règim sirià. L’ONG Human Rights Watch va assegurar, en un informe publicat dimarts, que hi ha proves que les forces d’Al-Assad van llançar a l’abril bombes de clor des d’helicòpters sobre tres pobles del nord de Síria. L’acord sobre armes químiques, que Síria va signar l’any passat, prohibeix l’ús de clor com a arma.

El departament d’Estat nord-americà no ha comentat les afirmacions de Fabius sobre els atacs químics, adduint que la qüestió la investiga l’Organització per a la Prohibició d’Armes Químiques, responsable del desmantellament de l’arsenal sirià. Alhora ha defensat la decisió de l’administració Obama de no dur a terme l’atac militar. L’ambaixador rus a les Nacions Unides, Vitali Txurkin, va reclamar paciència fins que no finalitzi la investigació. Responsables europeus i nord-americans han admès en les últimes setmanes que estaven al corrent d’informacions sobre el possible ús de clor en més d’una dotzena d’ocasions.