Polèmica a França per una llei que vol prohibir la difusió d'imatges de la policia
Els periodistes denuncien que la norma és un atac a la llibertat d'informació
SabadellEl govern francès vol tirar endavant una llei que limitarà la difusió d'imatges d'agents policials. L'objectiu de la norma és "protegir els que ens protegeixen", segons va dir el ministre de l'Interior gal, Gérald Darmanin, en una entrevista al diari Le Parisien. Però el projecte de llei ha posat en alerta el món del periodisme, que hi veu una amenaça a la llibertat d'informació.
La norma forma part d'una llei més àmplia sobre "seguretat global" que es va començar a debatre dimarts a l'Assemblea Nacional, i, d'entrada, compta amb el suport de La República en Marxa (el partit del president Emmanuel Macron) i dels conservadors d'Els Republicans. Tot i així, no es descarta que alguns diputats del grup de Macron puguin girar-li l'esquena, precisament a causa d'aquest controvertit article, el número 24, que preveu sancionar amb un any de presó i una multa de 45.000 euros "el fet de difondre, per qualsevol mitjà i en qualsevol suport, i amb l'objectiu d'atemptar contra la seva integritat física o psíquica, la imatge del rostre o de qualsevol altre element d'identificació d'un agent de la Policia Nacional o de la Gendarmeria Nacional, excepte el seu número d'identificació quan actuï en el marc d'una operació policial".
Coincidint amb l'inici del debat parlamentari de la llei, a les portes de l'Assemblea Nacional centenars de persones es van manifestar en contra del text. Segons Le Monde, entre els manifestants hi havia "representants sindicals de periodistes, advocats, estudiants, armilles grogues i un grapat de diputats d'esquerres".
Els periodistes, en alerta
En un comunicat conjunt, els periodistes d'una trentena llarga de mitjans francesos adverteixen que aquesta mesura "no fa altra cosa que atemptar contra la llibertat d'informar", tant dels periodistes com de qualsevol ciutadà. "Els ponents del text afirmen que aquesta disposició només s'aplicarà a difusions [d'imatges de policies] clarament malicioses, que tinguin l'objectiu d'incitar a la violència contra els membres de les forces de l'ordre", diu el comunicat, però recorda que la llei ja prohibeix aquest tipus de comportaments i alerta que el concepte d'"objectiu d'atemptar contra la integritat física o psíquica" és "confús" i pot donar lloc a "una altra realitat".
Per exemple, denuncien els periodistes, la llei pot fer que els policies se sentin amb més autoritat per impedir que se'ls gravi o se'ls fotografiï, i els mitjans "podrien renunciar a difondre imatges d'actuacions tumultuàries per por" de ser sancionats. "Són els vídeos que exposen els actes violents comesos pels membres de les forces de l'ordre el que ha permès introduir aquest tema en el debat democràtic. És la seva difusió pública la que ha alimentat moltes investigacions periodístiques", recorda el text.
També Reporters Sense Fronteres ha avisat dels riscos d'aquesta llei. Tot i reconèixer que el risc que un periodista sigui condemnat en aplicació de l'article 24 "és feble", els agents "podrien procedir, sobre el terreny, a la detenció d'un periodista mentre filmés les seves operacions, la qual cosa representa un obstacle al dret d'informar". "Fem una crida solemne a la majoria parlamentària, i particularment als diputats de La República en Marxa, perquè rebutgin aquesta disposició en la seva forma actual i reafirmin clarament que a França no es pot prohibir filmar ni difondre imatges de les forces de l'ordre", afegeix el secretari general de l'organització, Christophe Deloire.
També la Defensora del Poble, Claire Hédon, periodista de professió, ha advertit que "l'adopció d'aquest article conduiria a un atac a l'exercici de la llibertat d'expressió i de comunicació que no és necessària, adequada ni proporcional, i suposaria alhora un obstacle per al control de les forces de seguretat.
Garantir la llibertat d'informació
Davant d'aquests crítiques, Darmanin es va obrir, aquest dijous al vespre, a introduir alguns retocs a l'article 24 de la llei, per deixar constància que en cap cas la limitació prevista pot anar en contra de "l'interès legítim del públic a ser informat", i que l'objectiu d'atemptar contra la integritat dels agents ha de ser "manifest" perquè la difusió de les imatges es pugui considerar il·legal.