França estudia la retirada de les tropes de Mali després de l'expulsió del seu ambaixador
El ministre d'Exteriors parla de "ruptura" amb la junta militar que governa el país i obrirà contactes amb la UE
ParísL'expulsió dilluns de l'ambaixador de França a Bamako per part de la junta militar que governa a Mali obligarà París a replantejar-se la seva presència militar al país africà, situat en una regió clau per al control del terrorisme jihadista. Després de les tensions en els últims mesos, la sortida forçada del diplomàtic francès ha sigut la gota que ha fet vessar el got. "La situació no pot continuar així", ha advertit el ministre d'Exteriors francès, Jean-Yves Le Drian, aquest dimecres.
Els problemes entre París i Bamako venen de lluny però s'han fet més evidents en les últimes setmanes, quan la junta militar que governa Mali des del cop d'estat de l'any passat ha expulsat del país un contingent militar danès –amb l'argument que la UE no tenia permís per augmentar el nombre de militars sobre el terreny– i ha incomplert el seu compromís de celebrar eleccions aquest mes de febrer.
El govern francès encara no ha decidit la resposta que donarà a l'expulsió de l'ambaixador, però Le Drien ha parlat de "ruptura" amb la junta i ha admès que la decisió de Bamako porta el seu executiu "a preguntar-se sobre la posició" de França a Mali. El país presidit per Emmanuel Macron es troba davant del dilema de retirar o no les tropes. Tot i que França tenia plans des de fa temps de retirar una part dels soldats, el nou incident diplomàtic podria accelerar la retirada i replantejar la seva presència al país. París obrirà consultes amb Brussel·les i els seus socis europeus davant d'un fet tan transcendent per als interessos de la UE a la zona.
En un comunicat, la UE ha expressat el seu "suport i solidaritat" amb França i ha manifestat que "deplora fermament" la decisió de les autoritats de transició malianes, a qui ha demanat "que exerceixin moderació en lloc de repetir un comportament inacceptable envers els seus socis europeus, com Dinamarca". Ha afegit que aquest aïllament és perjudicial per a la lluita contra el terrorisme i per a la situació humanitària, i ha instat les autoritats malianes a reprendre el diàleg per "desescalar".
Mercenaris russos a Mali
Sortir de Mali tindria importants implicacions: significaria abandonar un dels punts clau de la lluita contra el terrorisme jihadista al Sahel i deixar la porta oberta que Rússia ocupi el buit franco-europeu amb els mercenaris russos de l'empresa Wagner que ja estan desplegats a Mali. Una situació que el govern francès ha qualificat "d'inacceptable". Sigui com sigui, el que queda clar és que el deteriorament de la situació portarà a una profunda transformació de la missió francesa i de l'europea. La idea és mantenir operacions antiterroristes als països veïns de Mali –amb més protagonisme de les forces locals– i reduir al mínim la presència de tropes al país.
Com i quan s'impulsaran els canvis és una qüestió que encara han d'estudiar el govern francès i la UE. La ministra d'Exteriors d'Alemanya, Annalena Baerbock, ha advertit aquest dimecres que la Unió Europea s'ha de replantejar el seu "compromís" amb Mali, però tampoc ha ofert pistes de quina serà la solució definitiva. França, per la seva banda, també celebrarà en els pròxims dies un debat al seu Parlament sobre el futur de les seves tropes al país africà.
Conglomerat d'operacions militars
A Mali conviuen diferents operacions militars: d'una banda, les forces franceses estan desplegades amb 4.800 soldats en l'anomenada operació Barkhane, centrada en combatre el terrorisme islamista, i, de l'altra, hi ha sobre el terreny la forçaTabuka, una coalició de tropes europees amb 900 soldats que col·laboren amb les forces armades de Mali, que al seu torn estan dirigides pels comandaments de Barkhane. A Mali també hi ha l'operació Minusma de l'ONU, amb 18.000 efectius que treballen per l'estabilització del país, una altra força europea dedicada a la formació de les forces de Mali, i una última operació conjunta de diferents països de la regió que compta amb 5.000 soldats.
L'expulsió de l'ambaixador francès i la necessitat de mantenir o no les tropes a Mali s'han convertit en objecte de crítiques per part dels partits de l'oposició. A poc més de dos mesos de les eleccions, els candidats han aprofitat per carregar contra Macron. Les dues principals rivals per al president francès, la conservadora Valérie Pécresse i la líder d'extrema dreta Marine Le Pen, han fet públicament el ridícul quan han retret al govern que no respongués amb la mateixa moneda i expulsés de França l'ambaixador malià. "Què hi fa encara a França l'ambaixador de Mali?", preguntava Pécresse. "Cal expulsar-lo immediatament", reclamava Le Pen. El cas és que Mali no té ambaixador a França des de fa dos anys.