Bertrand, el tercer en discòrdia per assolir l'Elisi

ParísTots els sondejos apuntaven que la carrera cap a l'Elisi es debatria entre l'actual mandatari, Emmanuel Macron, i la líder de Reagrupament Nacional, Marine Le Pen, però la victòria de diumenge a les eleccions regionals i departamentals de la dreta tradicional pot projectar diferents líders conservadors als comicis presidencials de l'abril de l'any que ve. El nom que sona més alt per erigir-se el tercer en discòrdia és el de Xavier Bertrand, que ha arrasat amb més del 50% dels vots a la regió d'Alts de França contra l'extrema dreta i ha confirmat la seva intenció de presentar candidatura per ser el cap d'estat. "Les presidencials són ara un partit a tres bandes", va respondre Bertrand en una entrevista a Les Echos.

Bertrand, abans d'entrar en política i ser exministre de Jacques Chirac i de Nicolas Sarkozy, era un humil corredor d'assegurances de províncies, passat que ha sigut objecte de burla per part de rivals polítics. Ell, lluny d'avergonyir-se'n, el reivindica i aprofita per contraatacar els contrincants. "No és el mateix, a l'hora de veure el món, haver sigut assegurador que banquer d'inversions o hereva", va dir a Macron, que va estudiar a l'elitista Institut d'Estudis de París, i a Le Pen, que va agafar les regnes del partit personalista que li va deixar el seu pare.

En aquest sentit, Bertrand defensa que ha tractat amb la gent normal i corrent i que coneix les seves preocupacions i, per tant, es veu com l'únic capaç de fer front a l'extrema dreta i guanyar-se les classes més populars i els abstencionistes. Cal dir que, a vegades, també opta per discursos que limiten amb la Le Pen més moderada. "Aquesta nit vull dirigir-me a aquesta França que ens neguem a veure i a escoltar, que es va abstenir els dos diumenges", va dir diumenge victoriós. "És el crit del cor de la França que treballa cada dia i, tot i això, ja no arriba a final de mes. La que respecta les lleis i veu que la llei és trepitjada arreu amb impunitat. La que no entén com podem ser el país que paga més impostos alhora que els serveis públics s'esfondren", va concloure.

Xavier Bertrand, però, no és l'únic dirigent conservador que a les eleccions regionals va rebre una empenta de cara a les presidencials. La presidenta dretana sortint de la regió de París, Illa de França, Valérie Pécresse, va revalidar el seu mandat i va derrotar la unió d'esquerres dels verds, dels socialistes i de França Insubmisa (el partit que lidera a escala estatal Jean-Luc Mélenchon). I a la regió d'Alverne-Roine-Alps, Laurent Wauquiez, l'expresident del partit conservador més important, Els Republicans, també va guanyar amb el 55% dels sufragis. Ara bé, tot i els bons resultats, fa falta que la dreta es posi d'acord per presentar i donar suport a un únic candidat i que abandoni les lluites fratricides que la divideixen des de fa més d'una dècada. "Partit a tres? En tot cas serà entre Bertrand, Pécresse i Wauquiez", va ironitzar a France Info el portaveu del govern francès, Gabriel Attal, després de sentir que Bertrand es reivindicava com el tercer candidat amb possibilitats reals d'assolir l'Elisi.

Sobre tot això, Macron, de portes enfora, ha adoptat la mateixa actitud que el 65% dels francesos —la xifra rècord d'abstenció en uns comicis— respecte a les eleccions regionals i departamentals: la indiferència. No ha reaccionat als mals resultats del seu partit, que no aconsegueix implementar-se en el territori, i fins aquesta tarda no ha declarat que, simplement, no canviarà el primer ministre, Jean Castex, i que els resultats de les eleccions regionals no són extrapolables a escala estatal. Ara bé, de portes endins sembla que hi ha nerviosisme entre el macronisme i que, tal com apunten diversos mitjans francesos, en el consell de ministres diferents membres del govern es van esbroncar. Des de l’Elisi són conscients que un cara a cara amb Le Pen afavoreix Macron, com va passar el 2017. Amb tres, o més, la cosa canvia.