França accepta convocar el 2018 un referèndum a Nova Caledònia

BarcelonaNova Caledònia és un territori d’ultramar de sobirania francesa ric en níquel, a més de 16.000 quilòmetres de París i a poc més de mil de les costes australianes. D’aquí un any, el paradisíac arxipèlag celebrarà un referèndum d’autodeterminació, pactat amb la metròpoli i en compliment d’uns acords de fa dues dècades. Si la majoria dels 170.000 habitants amb dret de vot reconegut es decanten per la independència serà la primera colònia que es deslliga de França des que una altra illa de postal, Vanuatu, se’n va independitzar el 1980, o des que el 1977 el minúscul Djibouti africà se’n va separar a través d’una consulta amb un 98% de vots pel sí.

La data exacta de la consulta encara no s’ha fixat, però dijous, en una reunió maratoniana d’onze hores al Palau de Matignon de París, amb representants francesos i neocaledonians -unionistes i independentistes-, es va activar el compte enrere per als preparatius. El primer ministre francès, Édouard Philippe, va anunciar que les dues parts van arribar a un “acord polític” per fer un referèndum abans del novembre del 2018. “Tenim un acord polític i, més enllà de l’acord, tenim la confiança”, va assegurar el cap de govern francès, per a qui el consens és un punt de partida per a una consulta amb garanties perquè sigui “lleial i incontestable”.

De moment es va desencallar un dels grans obstacles de la negociació, l’establiment del cens electoral, un aspecte complicat i discutit com en gairebé tots els processos d’autodeterminació. Avui hi ha 158.000 persones incloses en l’anomenada llista especial, el registre aprovat en una llei del 1999 especialment per a aquest procés. Però en el creuament de dades han aflorat uns 20.000 residents més que potser poden votar en comicis locals o francesos però no en aquesta consulta més restringida. La negociació ha permès acceptar els no nadius que acreditin una residència anterior al 1995 i un domicili fix des de fa 20 anys a l’illa, com també els 15.000 nadius canacs no registrats.

Encara queda una altra qüestió vital per al referèndum, en paraules del primer ministre Philippe: la pregunta. A la reunió de París s’ha acordat que s’haurà de formular com a màxim la primavera de l’any vinent. Sí que es va tancar acceptar la presència d’observadors internacionals i de l’ONU abans i després de la consulta. A més, també hi ha acord sobre els col·legis electorals.

Procés per passos

El referèndum d’autodeterminació neocaledonià és la fi d’un procés de descolonització que França està fent a petits passos, des dels Acords de Nouméa del maig del 1998. Durant la dècada dels 80 i 90, els moviments independentistes i anticolonials van desafiar el poder de la metròpoli amb enfrontaments entre la comunitat canaca, que representa poc menys de la meitat de la població, i els residents europeus, encara que alguns ja són nascuts a l’illa. En la lluita es van viure episodis violents, com la matança d’Ouvéa del 1988, quan milicians de l’independentista FLNKS van capturar gendarmes i els van retenir com a ostatges en una cova. La intervenció de grups antiterroristes francesos es va tancar amb sis gendarmes i 18 canacs morts.

Una dècada després, les converses de Nouméa van acordar iniciar la transferència de poder a les autoritats de Nova Caledònia, posant-se com a termini màxim el 2018. El pacte permet convocar dos referèndums més en cas que al de l’any vinent guanyi l’opció del no. El territori d’ultramar té actualment un estatus especial, amb unes quantes competències guanyades fins ara. Però la metròpoli hi manté en exclusiva el poder en defensa, justícia, seguretat i moneda. L’únic idioma oficial és, a més, el francès. Manuel Valls, exsocialista i antic primer ministre que ha rebutjat el referèndum de Catalunya, va ser nomenat el mes passat president de la comissió parlamentària, cosa que va comportar la dimissió de l’insubmís Jean-Luc Mélenchon.