BarcelonaL’atac jihadista d’aquest dijous a la basílica de Notre-Dame de l’Assumpció, al cor de Niça, és el 55è que registra França en l’última dècada. Són 55 actes d’horror que deixen el fosc balanç de gairebé 300 morts. El d’aquest dijous –el quart letal en el que portem d’any– torna a ser un cop carregat de simbolisme. En primer lloc, perquè el terrorista ha tret el ganivet a l’interior d’una església, a plena llum del dia i, com a mínim, ha intentat tallar el coll a una de les víctimes. En segon lloc i sobretot, perquè arriba només dues setmanes després de l’assassinat de Samuel Paty, el professor que va ser decapitat als afores de París per haver mostrat a classe caricatures de Mahoma i que va afligir de manera especial la societat francesa: decapitant Samuel Paty es decapitava també l’escola, el cor de la República i el bressol on –segons la tradició gal·la– els futurs ciutadans adults han d’aprendre què signifiquen els valors de liberté, égalité i fraternité.
En els últims dies, França ha deixat clar que la decapitació de Samuel Paty ha sigut un altre punt d’inflexió. No només perquè milions de francesos van sortir al carrer al crit de “Je suis prof” (Jo soc professor) –que evoca el “Je suis Charlie” de la massacre contra la revista satírica Charlie Hebdo del gener del 2015–, sinó sobretot perquè el president Emmanuel Macron ha apujat una mica més el to contra l’amenaça islamista. “No passaran”, “La por canviarà de bàndol” o “Els islamistes no han de poder dormir tranquils al nostre país” són algunes de les frases que el polític nascut a Amiens ha pronunciat aquestes últimes setmanes. El dimarts de la setmana passada, durant la sentida cerimònia d’estat en honor a Paty a la Universitat de la Sorbona, a París, Macron va subratllar un missatge: “No renunciarem a les caricatures”. A les de Mahoma, esclar. O més ben dit: França no renunciarà a la llibertat d’expressió, un dels pilars fonamentals de la República. Aquest dijous el president s’hi ha reafirmat: “No cedirem a res”.
Mentre en bona part dels països musulmans han començat campanyes de boicot als productes francesos i contra el mateix Macron per haver defensat el dret a fer mofa del fundador de l’islam, una França en xoc, commocionada de nou, veu com el seu país torna a estar en alerta màxima pel terrorisme jihadista. En realitat el problema mai havia desaparegut, però els esdeveniments d’aquests últims mesos –cal no oblidar l’atac amb ganivet de principis de setembre davant l’antiga seu de Charlie Hebdo– recorden èpoques fosques i auguren dies tensos.
Fa uns dies, a les pàgines d’aquest diari, Moussa Bourekba, investigador del Cidob i expert en jihadisme, recordava que el govern francès es juga molt després d’atrocitats com aquestes. La ciutadania demana respostes implacables. Però caure en el parany de la desproporció, com ha fet en episodis anteriors l’Elisi, significa avançar cap al caire de l’abisme. I en aquest cas, en una societat tan polaritzada com la francesa, un discurs mal calculat es pot traduir en actituds discriminatòries cap a la població musulmana francesa, el 9% del total. I si això passa, només hi haurà dos grans beneficiats. D’una banda, les forces d’extrema dreta, preparades per treure rèdit a través del discurs de la por. I de l’altra, l’islamisme radical, que s'alimenta, sovint, de joves vulnerables que se senten discriminats per la societat que els envolta.
Aquest dijous, mentre les autoritats detenien l’autor de les tres morts a Niça i els serveis mèdics l’atenien després de ser ferit de bala per la policia, el jove només feia una cosa: cridar en bucle “Al·lahu-àkbar” (Al·là és el més gran). Sense parar. Uns metres més enllà, un grup de ciutadans observaven l’escena, alguns amb llàgrimes als ulls i les mans al cap. Minuts després, al mateix lloc dels fets, Macron assegurava: "Clarament és França la que està sent atacada". Clarament.