França busca l’autor de mutilacions en sèrie a cavalls

ParísFa mesos que els propietaris de cavalls, eugues, ponis i poltres viuen amb l’ai al cor a França. Temen que els seus animals siguin les pròximes víctimes d’una funesta plaga d’atacs que salpica amb crueltat els èquids de tot el país i de la qual la policia encara no n’ha tret l’entrellat. En total, s’estan investigant 153 casos d’agressions arreu del país, dels quals una trentena són “particularment greus”. D’aquests, més de la meitat dels animals han mort. La policia, però, no sap encara si aquesta sèrie d’atacs estan relacionats.

Com si es tractés d’un ritual, en gairebé cada atac es produeix una mutilació. Els amos es troben l’animal amb una de les orelles tallades -sovint la dreta-, però també amb un ull o els òrgans sexuals arrancats, o bé amb talls a la vagina de les eugues. Les agressions s’han disparat de manera significativa durant el mes d’agost. És per això que els propietaris s’han organitzat per fer rondes nocturnes i estan a l’aguait per apuntar-se les matrícules de cotxes que els semblen sospitosos. Altres ramaders han optat per instal·lar càmeres de videovigilància. Entre ells també es donen consells, com ara treure el cabestre del cavall durant la nit perquè sigui més complicat agafar-lo. Tot i això, s’han donat casos d’agressions en què els animals s’han trobat lligats amb cable elèctric.

Davant tanta crueltat, els ministres de l’Interior i d’Agricultura, Gérald Darmanin i Julien Denormandie, es van desplaçar conjuntament dilluns fins a una explotació equina de l’Oise, al nord de París. El govern tem que els propietaris de cavalls facin justícia pel seu compte. “La tragèdia del drama seria que un propietari, per por o per venjança, tregui una arma o s’esbatussi amb una persona de la qual sospita”, va advertir Darmanin. L’executiu va voler escenificar així el seu suport al sector i als afectats, mentre la investigació policial avança amb dificultats per la complexitat de l’afer.

Sobre la taula hi ha diverses hipòtesis desconcertants: els atacs podrien estar relacionats amb una secta satànica o bé amb un joc macabre coordinat a través d’internet. De fet, des de fa uns dies que la missió interministerial contra les derives sectàries participa en la investigació, tot i que ara per ara no hi ha res del cert.

Dilluns, la gendarmeria va detenir un home a l’est de França desprès que es difongués un retrat robot d’un sospitós. La reconstrucció plàstica d’aquest individu es va poder realitzar gràcies a l’ajuda del president del refugi d’animals Ranch de l’Espoir, que també va patir un atac d’aquest tipus a finals del mes passat. La nit del 24 al 25 d’agost, Nicolas Demajean va enxampar dos homes a l’interior del refugi. Malgrat que els va escridassar per fer-los marxar, assegura Demajean al diari Libération, els dos homes van dirigir-se fins a l’estable on dormen els animals. Quan el propietari va intentar impedir-los l’entrada, un d’ells s’hi va encarar amb una destral petita mentre l’altre va aprofitar per fer cops a un dels ponis amb un podall. Exempt de culpa, el detingut va quedar en llibertat dimarts.

L’atac en aquest refugi d’animals és gairebé l’únic en el qual s’ha pogut resseguir la traça humana. De fet, la majoria dels atacs s’han produït sense que els amos se n’assabentessin. Una de les explicacions que la policia té en compte és que els atacants sedin els cavalls per immobilitzar-los abans de fer-los mal. Un altre motiu, que exposen diversos mitjans de comunicació francesos, podria ser que alguns dels cavalls que s’han trobat sense vida hagin mort per causes naturals i després animals carronyaires, ja sigui corbs o bé guineus, hagin aprofitat per mutilar-los.És la conclusió que va treure un policia de Gran Bretanya, citat per Le Monde, en un afer similar de cavalls mutilats que hi va haver en aquest país als anys noranta. Podria ser, doncs, que en aquests casos els culpables no existissin, però que es posessin al mateix sac dels atacs en sèrie perpetrats per una o diverses persones tenint en compte l’augment de cavalls mutilats en les últimes setmanes.