França apujarà l'edat de jubilació als 64 anys malgrat les protestes

ParísEl primer ministre francès, Édouard Philippe, ja havia advertit que no hi hauria màgia en el seu esperat discurs d’aquest dimecres. El govern ha presentat oficialment la reforma de pensions que el president, Emmanuel Macron, havia assegurat que impulsaria. Fa set dies que el país viu una vaga general secundada principalment pels treballadors dels transports públics i professors, que defensen el sistema actual de pensions gairebé com un tresor nacional. Malgrat això, l’executiu no ha fet marxa enrere en la seva proposta. Per la seva banda, els sindicats han advertit que continuaran amb les mobilitzacions.

La reforma que proposa el govern unificarà els 42 règims actuals de jubilació en un sistema universal. És així com l’executiu vol acabar amb els règims especials que tenen alguns treballadors, com ara els dels ferrocarrils nacionals o els dels transports públics de París, que en alguns casos poden jubilar-se a partir dels 52 anys. Deu anys abans, doncs, de l’edat que estipula el règim general actual.

La reforma també forçarà els treballadors a jubilar-se més tard de l’edat legal actual (62 anys). És per això que diversos sindicats ja han cridat a continuar amb les mobilitzacions i la vaga. Si bé l’edat legal per jubilar-se continuarà sent els 62 anys, la reforma penalitzarà els que es retirin del món laboral abans dels 64. De fet, els que vulguin obtenir el 100% de la pensió de jubilació a França hauran de jubilar-se als 64 anys. En canvi, es premiarà els que es jubilin més tard. El govern vol d'aquesta manera “incitar els francesos a treballar durant més temps”, segons ha afirmat el primer ministre.

Línia vermella

Precisament, aquesta elecció entre haver de treballar més anys o jubilar-se abans però amb una pensió més baixa era una de les línies vermelles de la CFDT, gairebé l’únic sindicat que fins a aquest dimecres s’havia mostrat en part favorable a la reforma de les pensions, una línia que “s’ha creuat i ben creuat”, segons el seu secretari general, Laurent Berger. De fet, la CFDT ja s'ha unit a la resta de sindicats i ha cridat a manifestar el 17 de desembre.

Amb tot, el primer ministre ha precisat que en el nou sistema hi haurà excepcions. Per exemple, les persones que hagin començat a treballar “abans dels 20 anys” podran “continuar jubilant-se dos anys abans que la resta”. També s’oferirà un tracte especial als que tinguin “oficis esgotadors”, ha precisat el primer ministre, com ara el personal hospitalari que treballa de nit o bé els que “estiguin exposats a missions perilloses”. És a dir, militars, policies i bombers. En cap cas, però, Philippe ha mencionat els treballadors dels transports públics, els que més han protestat al carrer contra aquesta reforma.

Una altra de les qüestions que preocupen als detractors de la reforma és el sistema que es farà servir per calcular la pensió. S'establirà un sistema de punts, de manera que els treballadors n'aniran acumulant al llarg de la seva vida laboral. Un punt equivaldrà a una quantitat determinada d'euros, que serà pactada amb els sindicats, de manera que l'import de la pensió es calcularà multiplicant el nombre de punts acumulats pel valor del punt en aquell moment. Per intentar apaivagar els ànims, el primer ministre ha assegurat que el valor del punt no disminuirà i que estarà garantit per una “regla d’or” prevista en la futura llei. “Les pensions no estaran indexades sobre la inflació, sinó que ho estaran sobre els salaris”, ha precisat.

Pensió mínima

Philippe també s’ha compromès a garantir una pensió mínima de 1.000 euros per aquells que hagin cotitzat durant un període complet, és a dir, 42 anys treballats. Aquesta pensió mínima beneficiarà “els agricultors, artesans i comerciants”, ha precisat el primer ministre, així com els treballadors que cobrin el salari mínim.

El primer ministre també s’ha dirigit als professors, un dels sectors que sortiran més mal parats amb la reforma. Philippe ha anunciat que les seves pensions seran “sagrades” i que es duran a terme les “pujades [de sou] necessàries” abans del 2022 perquè les pensions del personal educatiu no pateixin una baixada amb la reforma. Segons els sindicats, la pensió d’un mestre d’escola disminuirà entre 600 i 900 euros bruts mensuals amb el nou sistema que vol impulsar Macron.

Pel que fa al calendari de posada en marxa del nou sistema, el govern pretén que el sistema per punts entri en vigor el 2022. La reforma no s’aplicarà a les persones nascudes abans del 1975. Per contra, els nascuts després del 2004 es regiran pel nou mecanisme de pensions. És a dir, els que facin 18 anys el 2022. Per acabar, la pensió de tots els que estan entremig d’aquestes dues generacions es calcularà a partir dels dos sistemes, és a dir, l’actual i el que el govern vol implantar.