Mali, l'Afganistan de França

ParísLes tropes franceses desplegades a Mali es retiren del país. El president de França, Emmanuel Macron, ha anunciat aquest dijous un acord entre París –que és qui té més soldats destinats al país centreafricà, 4.500 en total– i els seus aliats europeus i el Canadà per posar fi a l'operació francesa Barkhane i la Task Force Takuba (aquesta última integrada per forces de diferents països), centrades en la lluita contra el terrorisme islamista. "La lluita contra el terrorisme no pot justificar-ho tot", ha argumentat Macron. "No podem continuar compromesos militarment amb unes autoritats amb qui no compartim ni l'estratègia ni els seus objectius ocults", ha afegit el president. Tal com va passar amb la retirada dels Estats Units de l’Afganistan, la retirada dels soldats francesos i europeus deixa en l’aire el futur de Mali i pot facilitar l’avenç dels grups terroristes jihadistes, molt presents en tota la zona del Sahel. 

Macron ha negat que marxar de Mali suposi un “fracàs” per a França –el diari Le Monde ho qualifica així en un editorial publicat aquest dijous– i ha recordat que la missió es va llançar el 2013 sota presidència de François Hollande a petició de les autoritats malianes. “Què hauria passat si França no hagués decidit intervenir? Segur que l’estat malià s'hauria enfonsat”, ha assegurat el president. La retirada de les tropes de l’operació Barkhane, amb bases a Gao, Menaka i Gossi, no serà immediata. Es farà d’aquí quatre o sis mesos i en coordinació amb totes les forces internacionals que hi ha sobre el terreny, segons ha detallat Macron, com els 13.000 cascos blaus de l’ONU o els de l’operació EUTM, dedicada a la formació militar de les forces malianes i comandada per Espanya. De fet, el govern francès vol deixar alguns soldats al país per donar suport aeri i mèdic a les operacions internacionals que es mantinguin.

París també preveu reforçar la presència militar en altres països del Sahel fronterers amb Mali per continuar amb la lluita contra el terrorisme jihadista, que ha provocat una cinquantena de baixes entre els soldats francesos desplegats a Mali. El Sahel, i Mali en particular, és una zona estratègica per controlar els grups islamistes radicals. Entre 2.500 i 3.000 soldats francesos podrien quedar-se al Sahel per compensar la sortida de Mali. “L’operació Barkhane continuarà”, ha proclamat un alt funcionari de l’armada francesa. 

Crítiques de Bamako a França

La retirada de les tropes de Mali nou anys després de desembarcar al país és la conseqüència de la tensió creixent entre París i la junta militar que governa el país des del 2021 després d’un cop d’estat, el tercer en deu anys. El president de la transició, el coronel Assimi Goïta, i el primer ministre, Choguel Kokalla Maïga, havien criticat obertament el govern francès des de la seva arribada al poder. En una entrevista, el primer ministre acusava França d’estar al darrere de les sancions financeres que la Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica Occidental (Cedeao) havia imposat a Mali. “Si feu fora les mans estrangeres, les influències estrangeres que tenen una altra agenda, entre africans ens entendrem”, va dir Choguel Kokalla Maïga el juny del 2021. Des d’aleshores, la pressió de Bamako contra França ha sigut contínua.

Si fins al 2012, Mali era un dels pocs països africans amb una certa estabilitat política. Una revolta independentista tuareg a la qual es van sumar grups jihadistes –principalment filials d’Al-Qaida i de l’Estat Islàmic– va acabar amb la democràcia i va obrir una etapa d’inestabilitat amb diferents cops d’estat i una guerra que dura fins avui. “Fins al 2012 es presentava Mali com un alumne model de la democràcia, com un país que havia fet una transició considerada exemplar, amb un president escollit democràticament. Això s’ha perdut”, apunta Johanna Siméant-Germanos, catedràtica de ciències polítiques especialista en estudis africans de l’Escola Normal Superior de París. 

Mercenaris russos

Els xocs han sigut continus entre la junta militar de Bamako i els socis de la UE, però l’expulsió de l’ambaixador francès a principis de mes ha desencadenat la retirada de les tropes. Goïta recela de la presència militar europea i França li recrimina que no hagi complert la seva promesa de celebrar eleccions a principis d’aquest any. Europa tampoc ha vist amb bons ulls que mercenaris russos de l’empresa Wagner, sancionada per la UE per haver violat els drets humans, s’hagin instal·lat al país.

“Sens dubte la retirada de les tropes franceses donarà espai als terroristes jihadistes; també als mercenaris russos de Wagner”, assegura Siméant-Germanos. Tot i això, l’experta sosté que l’expansió dels grups islamistes radicals no sempre està mal vista per la població maliana. “En alguns llocs els grups considerats terroristes jihadistes han posat un cert ordre; potser brutal –però un ordre, al cap i a la fi– en zones on l’Estat estava molt poc present i donava molt poc suport a la població”, afirma. 

França, la Unió Africana, institucions comunitàries i països europeus com Alemanya, Itàlia i Portugal, entre altres, han signat un comunicat conjunt en què afirmen que "no hi ha les condicions polítiques, operacionals i jurídiques necessàries per seguir eficaçment el compromís militar actual" a Mali. Espanya, que dona suport extern, des del Senegal, a l'operació Barkhane, no signa el document ni va participar en la cimera que Macron va convocar dimecres a la nit per coordinar la retirada de Mali.