França, Alemanya i el Regne Unit obren la porta a trencar l'acord nuclear amb l'Iran
Activen el mecanisme de resolució de disputes per forçar Teheran a complir el pacte
BarcelonaCop de puny damunt la taula de França, el Regne Unit i Alemanya contra l'Iran. Les tres potències europees signants del pacte nuclear del 2015 han activat aquest dimarts el mecanisme de resolució de disputes per l’incompliment iranià. La decisió coincideix amb un Iran sacsejat per les protestes populars en contra de la gestió del govern en el cas del Boeing ucraïnès abatut i a cinc setmanes de les eleccions legislatives, que serveixen de termòmetre del suport al règim dels aiatol·làs. En tot cas, si el procés engegat pels socis europeus acaba sense solució les conseqüències són incertes, com admeten els analistes, i amb tota seguretat pot desembocar en més sancions econòmiques contra el país, la defunció definitiva de l’històric acord i la possibilitat de fer-ne un de nou, en aquesta ocasió sota la supervisió i acceptació de Donald Trump.
De moment, les dues parts disposen de 35 dies per intentar trobar una solució, segons recull el mecanisme per resoldre disputes que està inclòs en el mateix pacte del 2015, que preveu la creació d’una comissió formada per independents per acostar postures. En cas que les diferències continuïn, l’expedient s’alçaria al Consell de Seguretat de l’ONU. Els tres països ja han notificat la seva decisió a la Unió Europea, que és garant de l’acord, i al seu cap de la diplomàcia, Josep Borrell, que ha afirmat que només hi ha voluntat de fer complir a l'Iran però no de sancionar-lo.
En un comunicat conjunt, Londres, Berlín i París justifiquen l’acció pels “incompliments dels compromisos” de Teheran en un pacte que limita a usos civils i pacífics el desenvolupament de plans nuclears. Els Estats Units de Donald Trump van ser els primers que s’hi van desvincular unilateralment, acusant els iranians de superar els límits d’enriquiment d’urani permesos, malgrat que l’organisme supervisor ho negava.
Suport europeu
Per contra, la UE i els socis europeus han mantingut viu el pacte, fins i tot quan Teheran ha admès que ja no compleix alguns dels punts pactats. Per això sorprèn que sigui en aquests moments, amb un Iran convuls als carrers que acaba de perdre el general Qasem Soleimani, un dels seus homes forts, reflexiona l’analista Irene Martínez, professora de Blanquerna, tot i que també admet que feia temps que sobrevolava la possibilitat que hi hagués un gest com aquest. “És una manera de posar contra les cordes el règim”, continua l’experta, que assenyala que amb els problemes interns a què ha de fer front el règim “no té marge de maniobra”, cosa que fa que la seva reacció sigui del tot “imprevisible”.
Per a Barah Mikaïl, director de la consultora en seguretat Stractegia i professor de seguretat internacional a la Universitat de Saint Louis a Madrid, els europeus han fet un moviment per “reivindicar la seva existència a nivell diplomàtic” i “mostrar-se ferms” davant d’un Iran que sempre ha mirat i temut més els Estats Units, tot i que “ha fet servir” la Unió Europea com una mostra que “té relacions amb governs occidentals”.
Però els tres governs europeus han assegurat que en cap cas intenten afegir-se a la pressió que des d’altres punts s’exerceix sobre l’Iran perquè torni a la lletra de l’acord i es mostren partidaris de mantenir l’acord, que en el comunicat valoren per la seva “multilateralitat” i la seva contribució en matèria de no proliferació d’armes nuclears. Ara bé, a ningú se li escapen les paraules del primer ministre britànic, Boris Johnson, a favor de “substituir l’acord del 2015 pel de Trump”. El president nord-americà, que quan era candidat republicà ja va qualificar l’acord signat per Obama com el “pitjor acord del món”, va tenir clar des que va entrar a la Casa Blanca la retirada dels Estats Units, i en els últims mesos ha afirmat que vol un nou pacte més restrictiu i tutelat directament pels Estats Units. Washington s’ha mostrat “agraït” per les paraules de Johnson.
Des de Rússia, un dels altres països signants del 2015, s’ha criticat el moviment europeu, ja que, segons el ministeri d’Exteriors, “no existeixen fonaments” per activar el mecanisme per resoldre disputes. Ha advertit també que l'únic que pot fer el gest és fer descarrilar definitivament l’acord vigent. En aquest sentit, el Kremlin valora que Teheran “continua sota una vigilància constant, sense precedents”, per part de l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA).