BarcelonaFa més de tres anys que Mali viu en una situació permanent de crisi: primer el cop d’estat el 2012 i després la intervenció militar francesa per frenar els grups jihadistes han agreujat encara més les condicions de vida d’un poble extenuat per les guerres, sobretot a les regions del nord.
Faci una fotografia actual de la societat maliana.
El conflicte ha empitjorat molts indicadors perquè s’han hagut de deixar de fer actuacions per falta de seguretat. És una societat amb la meitat de la població menor d’edat.
Quins són els grans problemes?
La malnutrició infantil aguda greu. Hi ha 150.000 nens que necessiten ajuda imminent i uns 500.000 més amb malnutrició aguda moderada, que vol dir que si no reben atenció cauran en situació greu. Un de cada tres nens està malnodrit.
Llavors com s’explica que Mali hagi superat els Objectius del Mil·lenni?
Perquè es mesura la seguretat alimentària, la capacitat de producció i distribució d’aliments, i es pot estar malnodrit menjant. La malnutrició aguda et mata però la crònica fa que els nens siguin més petits i tinguin un desenvolupament cognitiu inferior, i deixa seqüeles de per vida.
Què impedeix l’accés al menjar?
Els aliments que es destinen a l’exportació i les persones que no tenen prou diners per comprar-ne. També trobem un problema de pràctiques. Només una de cada cinc dones dóna el pit durant els sis primers mesos del nadó perquè han d’anar a treballar al camp. I hi ha el costum de posar a taula un plat únic compartit per la família, així que els més petits hi tenen més difícil l’accés.
Com estan els indicadors sanitaris?
Només un de cada quatre nens té totes les vacunes i un nen malalt menja menys. Molts moren de malària, diarrea i malalties respiratòries.