El ‘fracking’ augmenta el risc que els nadons neixin amb poc pes

BarcelonaEls nadons nascuts a prop d’un pou de fracking, la coneguda tècnica de perforació hidràulica per extreure gas i petroli del subsòl, tenen un 25% més de probabilitats de néixer amb poc pes, per sota dels 2,5 quilos. Així ho revela un estudi publicat aquest mes a la revista Science Advances, que ha analitzat 1,1 milions de naixements a l’estat de Pennsilvània entre el 2004 i el 2013, abans i després de la instal·lació massiva de pous de fracking a la zona, a partir del 2009.

L’anàlisi constata efectes nocius en la salut dels nadons que viuen a 3 quilòmetres a la rodona d’un pou d’extracció, amb els pitjors efectes a un quilòmetre de distància. “La principal conclusió és que els bebès de mares que viuen a prop de pous de fracking tenen més mala salut. I creiem que és per l’efecte en les dones de la pol·lució de l’aire d’aquests llocs durant l’embaràs”, explica per telèfon una de les autores de l’estudi, Janet Currie, de la Universitat de Princeton, als EUA. La professora apunta també altres estudis que “han detectat hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP) en l’aire [al voltant d’aquests tipus de pous], un tòxic que ha estat vinculat a parts prematurs”. Tot i així, admet que el seu estudi només examina els efectes en els nounats, però no entra a esbrinar-ne l’origen concret.

Els efectes mediambientals del fracking més analitzats fins ara se centraven en la contaminació de les aigües subterrànies a través dels elements químics que s’injecten en el subsòl. El fracking consisteix en la injecció d’aigua a gran pressió en les roques d’esquist que hi ha a més de mil metres de profunditat per obrir les fractures d’aquestes roques on hi ha atrapats el gas i el petroli. Amb l’aigua, s’hi injecten components químics, normalment biocides i desinfectants, per evitar que creixin els microorganismes, molts dels quals poden ser tòxics. Si aquests químics contaminen els aqüífers, com ha passat diverses vegades a causa de la ruptura dels pous, poden generar una “toxicitat crònica” en cas d’arribar al consum humà, segons explica Jesús Carrera, professor investigador del CSIC.

Carrera admet també que hi ha “contaminació de l’aire” als llocs on es fa fracking, a causa principalment del metà que desprèn el gas alliberat. “Els defensors del fracking diuen que és bo perquè extreu gas natural, que genera menys efecte hivernacle [que el petroli, tot i que també es pot extreure petroli d’esquist amb aquesta tècnica], però el gas natural emet metà, que és un gas d’efecte hivernacle encara més potent que el CO 2 ”, apunta l’expert.

Efectes locals en la salut infantil

El nou estudi sobre salut infantil i fracking, elaborat per investigadors de les universitats de Princeton, Cambridge, Chicago i Los Angeles, analitza les dades de tots els naixements que hi va haver entre el 2004 i el 2013 a un màxim de 15 quilòmetres de distància dels pous de fracking de Pennsilvània. Els autors van generar un índex amb “mesures de salut infantil, com el pes en néixer, la prematuritat, les anomalies congènites i la presència d’altres anomalies”. “Normalment el baix pes del nadó en néixer va vinculat a altres indicadors, com la prematuritat”, apunta l’autora, Janet Currie. Entre els casos analitzats n’hi havia més d’un miler en què una dona va tenir un fill abans i un altre després que el pou de fracking entrés en funcionament a prop de casa seva, “i de mitjana els nadons de després [de la instal·lació del pou] neixen amb menys pes que el germà nascut abans”, diu.

L’estudi constata també que, en el cas de la salut infantil, els efectes “són molt locals”, ja que no van més enllà dels tres quilòmetres de distància. “Però si a l’inici els pous s’instal·laven en zones rurals més aïllades, l’alta expansió del fracking ha fet que cada cop es construeixin més pous a prop de les zones poblades”, adverteix Currie. Per això, demana a les empreses i administracions implicades que tinguin en compte aquests descobriments a l’hora d’instal·lar nous pous i també a l’hora de buscar allotjament per als treballadors temporals que acostumen a portar-hi, ubicant els seus habitatges mòbils a més de 3 quilòmetres de distància.

I és que, tot i les evidències constants dels seus efectes nocius, i també malgrat la davallada en el preu del petroli, el fracking segueix en expansió als Estats Units. “El fracking no s’ha frenat pas, hi havia qui n’augurava la desaparició absoluta i deia que era una bombolla, però no ha sigut així”, explica l’enginyer industrial Jordi Dolader, expresident de la comissió d’energia del Col·legi d’Enginyers. De fet, com que el president Donald Trump “ha donat via lliure per no complir l’Acord de París” sobre el canvi climàtic, que limitava les emissions de gasos d’efecte hivernacle, tota la indústria dels hidrocarburs nord-americana s’ha vist incentivada, remarca Dolader.

És el fracking precisament el que ha aconseguit “una cosa inèdita: que els Estats Units, per primer cop a la història, es converteixin en exportadors” d’hicrocarburs, com recorda Dolader. Tot i ser una tècnica més cara que la de l’extracció de petroli i gas tradicional, “la tecnologia del fracking també s’està abaratint”, afegeix.

Tot i així, Dolader apunta el gran abaratiment de les renovables, “fins a un punt que ningú imaginava anys enrere”, com un punt d’inflexió que pot afavorir la reconversió del sector. “Els grups d’hidrocarburs comencen a veure que és molt probable que una part de les reserves de petroli no s’arribin a consumir mai perquè hi haurà alternatives més netes i barates”, diu Dolader, convençut que fins i tot l’Aràbia Saudita ja s’adona d’aquest canvi.

Més terratrèmols a Texas

Tot i així, de moment, els pous de fracking segueixen estenent-se per Pennsilvània i per molts altres estats dels EUA, com Texas, malgrat estudis com el que constata efectes en els nounats i d’altres que ja detectaven altres conseqüències, com els terratrèmols. Un nou estudi publicat també fa uns dies a Science Advances conclou que l’augment en el nombre de terratrèmols registrats a Texas els últims anys té un origen humà. Si el 2008 només van afectar aquest estat del sud dels EUA dos sismes de magnitud superior a 3 en l’escala de Richter, el 2016 en van ser 12, i no hi ha cap fenomen geològic que expliqui aquest canvi.

La causa dels moviments sísmics, però, no seria directament l’operació d’injecció d’aigua al subsòl que constitueix el fracking, sinó una derivada del procés. “Un gran problema que té aquesta tècnica és que genera quantitats ingents d’aigua que han injectat a terra i que torna a sortir pel pou i està contaminada. Hi ha un gran debat per veure què se’n fa, de tota aquesta aigua residual. Als Estats Units el que han fet és injectar-la en pous molt profunds, i són aquestes injeccions en pous el que està generant sismicitat, fins i tot de grau 6”, explica Jesús Carrera.

Aquesta injecció d’aigua residual al subsòl està prohibida a la UE. “Però la gran diferència és que als Estats Units el propietari d’un terreny té també la propietat del seu subsòl fins a tota la profunditat que vulgui, mentre que a Europa la propietat del subsòl és de l’estat”, explica Dolader. Per això, als EUA és més difícil frenar explotacions com aquestes. “Només es pot parar per raons mediambientals molt clares”, diu l’enginyer. El cas és que, com veiem, cada cop n’hi ha més.