Almenys 100 morts i 4.000 ferits a Beirut a causa d'una forta explosió

BarcelonaAhir cap a les 18.15 h (una hora menys a Catalunya) va semblar que una bomba atòmica havia caigut sobre Beirut. Almenys aquesta és la sensació que van tenir els que eren allà. Una gran explosió va sacsejar la capital libanesa fins al punt que es va sentir des de tots els racons de la ciutat, a quilòmetres de distància, i una columna enorme de fum en forma de bolet es va elevar sobre el cel de la capital com si efectivament es tractés d’una bomba atòmica.

La versió oficial, recollida per l'Agència Nacional de Notícies libanesa, és que l'explosió ha tingut lloc en un magatzem de material explosiu del port després que es declarés un incendi en un magatzem de blat. Malgrat això, les causes no estan clares, però sí les conseqüències: imatges difoses en mitjans locals i a les xarxes socials mostren un panorama apocalíptic de la ciutat, com si fos un escenari de guerra, i la xifra de ferits ja arriba a 4.000. De moment s'han comptabilitzat 100 morts, segons dades provisionals de la Creu Roja, però la xifra podria ser molt més elevada.

El conseller d’Exteriors, Bernat Solé, ha dit que la ministra d’Assumptes Exteriors, Arancha González Laya, li ha notificat que hi ha cinc ciutadans de l’estat espanyol que han resultat ferits arran de la forta explosió. No sap si algun d’aquests ferits és català. En tot cas, ha assegurat que la vida de cap ciutadà de l'Estat córrer perill.

Per tenir una idea de la magnitud de la tragèdia, les xifres de ferits parlen per elles mateixes. L'hospital Hotel Dieu, situat al centre de la capital, ha rebut 500 ferits i ja no té capacitat per atendre'n més. Molts requereixen ser intervinguts quirúrgicament, i l'hospital necessita sang, segons ha informat la cadena local LBCI. Un altre hospital, el Rizk, ha rebut 400 ferits més, segons el seu director en declaracions també a mitjans de comunicació locals. I el primer ministre libanès, Hassan Diab, ha declarat dia de dol nacional aquest dimecres.

Això sí, el ministeri de Sanitat ha donat instruccions a través d'un comunicat difós a Facebook perquè els ferits siguin atesos als hospitals i ha aclarit que el govern es farà càrrec del cost. Per la seva banda, la Creu Roja libanesa ha desplegat més de 30 equips per atendre els afectats i ha demanat a les ambulàncies de tot el país que acudeixin a la capital.

La majoria dels edificis de la ciutat han quedat afectats per l'ona expansiva: els vidres de les finestres han quedat fets miques i les portes arrencades de soca-rel. Hi ha centenars d'edificis afectats. La devastació és tan greu que el president libanès, Michel Aoun, ha ordenat el desplegament de les forces armades perquè facin "patrulles a les zones del desastre per mantenir la seguretat".

El governador de Beirut, Marwan Aboud, ha comparat l'explosió a la capital amb la tragèdia d'Hiroshima: "Beirut ha quedat en situació catastròfica, els danys són enormes", ha declarat amb veu compungida als mitjans locals. L'explosió ha sigut tan forta que fins i tot s'ha sentit des de la veïna Xipre, segons informa el corresponsal al Pròxim Orient del diari britànic The Telgraph. De fet, l'observatori sismològic de Jordània ha destacat que l'explosió a Beirut equivaldria a un terratrèmol de magnitud 4,5 en l'escala de Richter.

La causa oficial de la tragèdia és una explosió en un magatzem d'explosius situat al port de Beirut. Després, però, han començat a sorgir altres hipòtesis. El director de la Seguretat General libanesa, Ibrahim Abbas, ha afirmat als mitjans en una visita al port de Beirut que "sembla que l'explosió ha estat en un magatzem amb material altament explosiu confiscat des de fa anys". En canvi, segons el canal de televisió libanès Al Mayadin, afiliat al grup xiïta Hezbol·lah, el magatzem que ha explotat també contenia gasolina.

El primer ministre libanès, Hassan Diab, ha promès en un discurs televisat que els responsables de la devastadora explosió pagaran pel que ha passat. "Aquesta catàstrofe no quedarà sense depurar responsabilitats", han sigut les seves paraules literals.

Un portaveu del ministeri d'Exteriors d'Israel ha assegurat que el seu país no té res a veure amb l'incident. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, havia advertit hores abans a Hezbol·lah que faria "tot el que calgui per defensar Israel", després de dies de tensió per un incident armat a la frontera sud del Líban.

Per la seva banda, diversos països han mostrat la seva solidaritat amb el Líban i s'han ofert per enviar ajuda al país. És el cas d'Egttpe, Turquia o Qatar, que ja ha anunciat que hi enviarà hospitals de campanya.

L'incident té lloc quan falten només tres dies perquè un tribunal de les Nacions Unides faci públic el seu veredicte sobre els quatre sospitosos d'haver assassinat l'ex primer ministre libanès Rafiq Hariri, que també va morir a causa d'una explosió però en un cotxe l'any 2005. I arriba, a més, en un moment especialment crític, en què les manifestacions de protesta contra el govern són habituals al Líban per la pitjor crisi econòmica que viu el país des de la guerra civil que va tenir lloc entre els anys 1975 i 1990. El país arrossega un deute públic de 90.000 milions de dòlars, el 170% del seu PIB, i els últims mesos la lliura libanesa ha perdut al voltant del 80% del seu valor enfront del dòlar.