La força d’elit de combat dels EUA ja té dues dones

WashingtonEls soldats han de córrer tres quilòmetres en menys de 15 minuts i vuit en menys de 40 minuts; caminar 24 quilòmetres i nedar 15 minuts carregant un equip de 30 quilos; fer un mínim de 49 flexions en dos minuts i 59 abdominals en el mateix temps, i realitzar operacions militars de muntanya de dia i de nit, sobreviure en entorns selvàtics i demostrar la seva habilitat en assalts aeris i desembarcaments. Tot això ho han d’aconseguir sota unes dures condicions del terreny i meteorològiques, i amb restriccions de menjar i son, que posen a prova les seves limitacions físiques i mentals.

Aquest exigent programa d’entrenament d’entre dos i sis mesos és el que han de superar tots els soldats que es volen graduar de l’Escola Ranger, que forma la força d’elit de combat de l’exèrcit dels Estats Units, situada a Fort Benning, a l’estat de Geòrgia. Per primer cop a la història d’aquest cos militar, dues dones han superat totes les proves.

Les dues militars, Shaye Haver i Kristen Griest, són graduades de l’acadèmia militar West Point, menors de 30 anys i formen part del grup de 19 dones que van iniciar aquest curs l’abril passat. Haver i Griest són les úniques que es graduaran i rebran la insígnia dels Rangers avui, juntament amb 94 homes. Aquesta fita històrica suposa una victòria per als que defensen que les dones puguin participar en les posicions de combat de les forces armades.

Rol de les dones a l’exèrcit

El Pentàgon, sota el govern de Barack Obama, va decidir el gener del 2013 aixecar la prohibició que impedia a les dones formar part de les unitats de combat que van al front. Tot i que algunes dones ja havien lluitat en la primera línia de foc, durant les guerres de l’Afganistan i l’Iraq, la revocació d’aquest veto va permetre que les dones participessin en els programes d’entrenament de les escoles de forces especials, com la dels Rangers.

Tanmateix, el departament de Defensa pot posar encara algunes restriccions a la directiva del 2013 i té fins a finals d’any per anunciar quines posicions creu que haurien de continuar sent exclusives per als soldats homes.

Actualment l’exèrcit nord-americà té més de 200.000 dones en actiu, que representen un 15% del total d’1,4 milions de soldats. “El programa ha demostrat que cada soldat, independentment del seu sexe, pot desenvolupar tot el seu potencial en l’exèrcit”, va assegurar aquesta setmana en un comunicat el secretari de l’exèrcit dels Estats Units, John McHugh.

Només el 3% dels soldats de les forces actives de l’exèrcit nord-americà tenen la insígnia de Rangers, un requisit necessari per ascendir en la cadena de comandament. A més, és un requeriment explícit per liderar les tropes d’elit de combat Rangers, el primer d’infanteria lleugera.

A més de la capitana Kristen Griest, oficial de la policia militar de la ciutat d’Orange (Connecticut), i la tinent Shaye Haver, pilot d’helicòpters Apache de Copperas Cove (Texas), una tercera dona es podria graduar a finals d’any. Chris Haver va qualificar la gesta de la seva filla de “sorprenent”. “Estic molt orgullós. Conec molts que han fet el curs i diuen que és el més exigent en termes mentals”, va explicar a l’agència Associated Press.

Igualtat de gènere a l’exèrcit

Alguns experts creuen que la fita de Griest i Haver serà clau en el procés de revisió que s’està fent del paper de la dona a l’exèrcit. A més, podria acabar amb alguns arguments en contra que les dones serveixin a la primera línia de foc com que no són prou fortes o ràpides.

“Alguns militars al Pentàgon estan disposats a dir: «No veiem cap raó per la qual les dones no poden exercir [certs rols de combat]»”, va assegurar en una conferència telefònica l’experta en temes de defensa del think tank Council on Foreign Relations Janine Davidson.

D’altra banda, l’autora del llibre Ashley’s war: The untold story of a team of women soldiers on the special ops battlefield, Gayle Lemmon, va explicar que hi ha “una evolució cultural real” a l’exèrcit nord-americà. El canvi, segons Lemmon, ha sigut impulsat per líders “amb visió de futur” i “oberts” a qualsevol contribució per millorar les missions militars, i dones que aconsegueixen els nivells necessaris per formar part d’operacions especials.

Durant els últims mesos l’exèrcit dels EUA va deixar que la premsa observés els entrenaments de l’Escola Ranger per demostrar que homes i dones havien de superar el mateix tipus de proves físiques. “Aquestes dones han superat les barreres físiques que han sigut històricament la principal raó per la qual les dones no han pogut servir en aquestes unitats especials”, va afirmar Davidson. L’analista també va afegir que les dones mai han demanat que es rebaixessin aquests estàndards.

Tant Davidson com Lemmon van subratllar que els rols de la guerra, com també els de la línia de front, han canviat i ara els comandaments militars donen més valor a l’aportació de les dones soldat. L’autora d’ Ashley’s war - que analitza la feina de les dones en forces especials- creu que moltes dones més seguiran els mateixos passos que Griest i Haver en els pròxims anys.