Forat en els ajuts als països pobres contra el canvi climàtic
Els països més vulnerables fan una nova crida a la cimera del clima reunida a Bonn
BarcelonaEl finançament per ajudar els països pobres que més pateixen les conseqüències del canvi climàtic ha sigut sempre un punt clau en les negociacions de l’ONU sobre el clima.
L’Acord de París va fixar -ratificant una decisió presa el 2009- que els països rics hauran de donar 100.000 milions de dòlars anuals a partir del 2020 per a aquestes ajudes. Però quan queden menys de dos anys (i n’han passat nou des que es va decidir), els fons només arriben a 48.000 milions anuals, menys de la meitat.
Però no només això: segons un estudi fet per Oxfam, de tots aquests diners només entre 16.000 i 21.000 milions es poden considerar estrictament ajudes dirigides a mitigar els efectes del canvi climàtic, mentre que la resta formen part de programes més generals de desenvolupament. L’informe d’Oxfam, que supleix la falta de dades oficials de l’agència del clima de l’ONU, estima també que la meitat dels 48.000 milions compromesos ho són en forma de préstec o altres fórmules diferents a la subvenció directa.
Conferència sobre el clima a Bonn
L’ONG va fer públiques aquestes dades coincidint amb la cimera que reuneix aquests dies 186 països a Bonn. Es tracta d’unes jornades preparatòries per a la Conferència de l’ONU sobre el Canvi Climàtic, la COP24, que se celebrarà a Polònia a finals d’aquest any i que ha de servir per aprovar un reglament per a l’aplicació de l’Acord de París.
"El finançament és una qüestió de confiança. A Bonn, els estats han d’assegurar-se que aquest tema se soluciona", reclamava aquest cap de setmana Jens Mattias Clausen, de Greenpeace, en nom de Climate Action Network, una xarxa d’ONGs que supervisa aquestes negociacions climàtiques internacionals.
També dissabte a Bonn, el grup de països més vulnerables als efectes del canvi climàtic tornava a fer una crida desesperada a intensificar els esforços per reduir les emissions de CO2. Reclamen als estats emissors que revisin a l’alça els seus compromisos de reducció com a molt tard a principis del 2019, en lloc d’esperar al 2020.
I és que, segons les anàlisis científiques de l’organisme independent Climate Tracker, amb les polítiques actuals el planeta s’encamina a un augment de temperatura de 3,4º, però fins i tot si es compleixen els compromisos inclosos en l’Acord de París -signat el 2015, però que entrarà en vigor el 2020- l’augment de temperatura serà de 3,2º. Lluny dels 2º fixats com a màxim a l’Acord de París.