Marine Le Pen: "Macron té la fredor de les grans empreses que acomiaden sense ànima"

BarcelonaLa campanya s'endureix a França a mesura que s'acosta la data de la cita electoral que decidirà el futur del país. El 7 de maig, els francesos votaran a la segona volta d'unes presidencials marcades per un canvi de paradigma que haurà de dur a l'Elisi Marine Le Pen o Emmanuel Macron. Malgrat que les enquestes donen la victòria al candidat del moviment En Marxa, Marine Le Pen no dona el seu braç a tòrcer i basa la seva campanya en un discurs que busca clarament el suport de les classes populars.

Avui, Marine Le Pen, deia en una entrevista al diari 'Nice Matin', que "vol unir els patriotes tant de dretes com d'esquerres. Aquells que pensen que cal conservar la nació francesa a qualsevol preu, amb les seves especificitats, cultura, identitat i organització". Le Pen insistia així en el seu discurs més antimundialista, en contraposició a la ideologia del seu adversari, defensor d'una França oberta a la globalització. Marine Le Pen té un míting avui a Niça, ciutat tocada pel terrorisme el juliol de 2016.

Marine Le Pen ha adoptat una estratègia que apel·la clarament a les emocions: "Macron té la fredor de les grans empreses" i que dibuixa Macron com a home de negocis sense pietat. Aquest dimecres, el primer secretari del Partit Socialista francès, alertava: "Le Pen està En Marxa", en una clara al·lusió a les crítiques cap a un Macron que sembla haver abaixat la guàrdia. El mateix François Hollande, que crida a votar Macron, de qui va ser mentor, va declarar dimarts: "Res no està fet. Un vot es conquereix".

D'altra banda, diversos grups d'estudiants es manifestaven aquest matí a diferents ciutats de l'Hexàgon. Les manifestacions, inicialment anti-Front Nacional, acaben en molts casos convertint-se en una protesta cap al sistema: "Ni Le Pen, ni Macron", diuen els lemes dels estudiants. "Siguem ingovernables", es llegeix a les parets. Sembla que l'estupor general de 2002, quan el pare de Marine Le Pen va passar a la segona volta cara a cara amb Chirac, ha donat pas entre els més joves, 15 anys més tard, a un sentiment d'insatisfacció general cap a qualsevol de les dues opcions.