Suècia tanca el cas de l'assassinat del primer ministre Olof Palme sense proves definitives 34 anys després
La Fiscalia creu que l'autor del magnicidi és un dissenyador que es va suïcidar fa 20 anys
BarcelonaLa Fiscalia de Suècia creu que ha identificat l'autor de l'assassinat del primer ministre Olof Palme el 1986, un magnicidi que va commocionar el món. Es tracta de Stig Engström, un publicista que treballava a prop del lloc on es va cometre el crim, que s'hauria suïcidat l'any 2000. El fiscal Krister Petersson ha aclarit que la mort del principal sospitós suposarà el tancament de la investigació: "Hem arribat tan lluny com hem pogut".
El crim va representar tot un trauma nacional al bressol de l'estat del benestar en un país que no sabia què era la violència política i que aquell 28 de febrer va perdre la innocència. Gairebé dues dècades més tard, el 2003, Suècia reviuria el drama amb l'assassinat de la ministra d'Exteriors, Anna Lindh, també socialdemòcrata, que va morir apunyalada per un desconegut en un centre comercial, en plena campanya per l'entrada del país a l'euro, cosa que ella defensava.
Palme, el carismàtic líder socialdemòcrata que va ser primer ministre en dues etapes (entre el 1969 i el 1976 i des del 1982 fins que el van matar), va ser assassinat en un cèntric carrer d'Estocolm el 28 de febrer del 1986, quan li van disparar per l'esquena quan tornava cap a casa amb la seva dona, Lisbet Palme, després d'haver anat al cinema. Havia demanat al seu equip de seguretat que plegués i hi va haver desenes de testimonis del crim, però no es va trobar el responsable.
Més de 130 persones van reivindicar el magnicidi i la policia, que va crear un grup especial i fins a aquest any cada febrer obria una línia per recollir noves informacions, va interrogar més de 10.000 persones. L'expedient de l'assassinat ocupa 250 metres de prestatgeries.
Un primer sospitós
Però 34 anys després encara no se n'havia pogut determinar l'autoria, i la mort del líder socialdemòcrata suec va donar peu a tota mena de teories conspiratòries. La investigació ha comportat milers d'entrevistes i es va haver de fer marxa enrere d'una primera condemna a un delinqüent comú, que va ser sentenciat a cadena perpètua el 1989 després de ser identificat per la dona del primer ministre en una roda de reconeixement. El sospitós, però, va ser alliberat poc després en l'apel·lació per falta de proves. Lisbet Palme va morir el 2018 sense saber qui havia matat el seu marit.
Stig Engström també era conegut com l'home de Skandia, el nom de la companyia d'assegurances en què treballava, que tenia l'oficina central molt a prop del lloc del crim. Era un dels vint testimonis de l'assassinat que la policia havia entrevistat. Fins i tot va assegurar que havia intentat reanimar Palme, i no va ser fins més tard que es va saber que s'havia entrenat en el maneig d'armes.
La decisió de la Fiscalia deixa decebuts els que tenien expectatives que després de tants anys el misteri s'aclarís, com demostra que més de mig milió de persones hagin seguit en directe la compareixença del fiscal. "Hi havia moltes expectatives que presentaria noves proves substancials. Però no hi ha hagut ADN, ni l'arma del crim, ni nous testimonis crucials ni una confessió. Sí, Stig Engström és un sospitós, com ja sabíem, però no hi ha cap prova que ell sigui l'assassí", explica a l'ARA el prestigiós politòleg de la Universitat de Göteborg, Ulf Bjereld. "Però crec que ara molts suecs pensen que no es pot avançar més: segur que les especulacions continuaran, però ara hi ha una acceptació que sabem el que es pot saber i que mai hi haurà una resposta definitiva a la pregunta «Qui va matar Olof Palme?»".
Investigació periodística
La investigació es va reobrir el 2017, quan ja feia temps que Engström era mort, gràcies a un article del periodista Thomas Pettersson, que va ser el primer a apuntar Engström com a autor del crim, suggerint que tenia accés a l'armeria d'un veí i que rebutjava el pensament de Palme.
El cap de la investigació de la policia, Hans Melander, ha explicat que es van fixar en el personatge aleshores. "Vam trobar que no quadrava en la fotografia del crim: les seves informacions no es corresponien amb les de la resta de testimonis". A més, la roba que portava aquella nit coincidia amb les descripcions de persones que havien vist fugir l'assassí del lloc del crim. La policia ha dit que el fet que el sospitós pertanyés a un club de tir i es mogués en cercles crítics amb Palme reforcen la sospita, tot i que no s'han trobat proves "tècniques" que el vinculin amb el crim.
Al costat del cos de Palme, que tenia 59 anys quan va ser assassinat, la policia hi va trobar casquets d'una pistola Magnum que mai va ser localitzada.
El cas va commocionar el món perquè Palme s'havia guanyat molts enemics. Dins de Suècia, el líder socialdemòcrata i britllant orador s'havia enfrontat a la patronal i s'havia oposat a l'energia nuclear. A escala internacional, s'havia enfrontat tant a la invasió soviètica de Txecoslovàquia el 1968 com a la Guerra del Vietnam, havia fet costat a les revolucions de Cuba i de Nicaragua i també era una de les veus més crítiques amb el règim de l'apartheid a Sud-àfrica.
"Era un personatge molt controvertit: o se'l respectava i se l'admirava o era detestat. He vist cartells amb una diana dibuixada sobre els seu rostre", lamenta Anna Balletbò, presidenta de la Fundació Internacional Olof Palme. "La seva dona em va explicar fins a quin punt la família havia patit persecució: no li van perdonar mai que venint d'un origen noble es fes socialdemòcrata", apunta. Constatant que "no queda clar qui el va matar", recorda una intervenció de Javier Pérez de Cuéllar, que va ser secretari general de l'ONU, en un acte organitzat per l'organització a Badalona: "Es va emocionar quan va explicar que ell també havia sigut una mica responsable de la mort de Palme per haver-li proposat que encapçalés una comissió per al desarmament en l'època de la guerra Iran-Iraq, cosa que va molestar molt els fabricants d'armes suecs".
Com tota una generació que va lluitar des de la clandestinitat contra la dictadura al final del franquisme, Balletbò recorda la imatge de Palme la tardor del 1975 amb un cartell en què es llegia "Llibertat per als espanyols", amb una guardiola a la mà, poc després de les execucions de tres militants d'ETA i dos del FRAP. Una alenada d'esperança que arribava des del nord d'Europa en les últimes fuetades del règim.
En aquests trenta anys s'ha especulat sobre fabricants d'armes interessats en eliminar-lo (Palme hauria descobert que l'empresa sueca Bofors hauria subornat les autoritats de l'Índia per signar un contracte), que l'haurien matat pel seu suport al Congrés Nacional Africà de Nelson Mandela, i fins i tot que l'haurien matat com a represàlia per haver posat a la llista d'organitzacions terroristes el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) d'Abdullah Öcalan. Fins i tot el cèlebre periodista i escriptor Stieg Larsson, autor de la trilogia Millennium, va investigar a fons el cas, en un treball que es va publicar en forma de novel·la pòstuma.