La fiscalia de Sud-àfrica envia l'expresident del país a judici per la corrupció de fa 20 anys
Zuma, obligat a abandonar el poder, haurà de respondre per 16 causes de frau i blanqueig
BarcelonaEl passat truca a la porta de Jacob Zuma. El fiscal general ha ressuscitat aquest divendres un cas de presumptes comissions milionàries en en una operació de compra d'armes per valor de 2.400 milions d'euros que es remunta a finals de la dècada dels 90, quan era vicepresident de Mbeki. Zuma ara haurà de respondre per aquesta i 16 causes més relatives a 800 operacions fraudulentes que pesen sobre ell des de fa anys.
El fiscal, Shaun Abrahams, ha assegurat que s'ha decidit a reprendre les causes que havien quedat apartades perquè entén que hi ha "raonables perspectives d'una acusació reeixida contra el senyor Zuma", que avui mateix ha conegut oficialment el que tothom ja donava per fet. La fiscalia acusa el vell lluitador contra l'apartheid d'associació il·lícita, corrupció, blanqueig de capitals i frau.
Els càrrecs havien estat inicialment presentats per la fiscalia el 2007, poc després que Zuma aconseguís el lideratge del Congrés Nacional Africà, la històrica formació d'alliberament del poble negre contra l'apartheid que governa a Pretòria des de les primeres eleccions democràtiques del 1994. Dos anys després, quan va guanyar les eleccions, la fiscalia en va ordenar l'arxivament en considerar que les acusacions contra el president eren pura venjança.
L'oposició parlamentària ha insistit tots aquests anys perquè es reconsideressin les acusacions, però les majories absolutes del CNA van tombar, una a una, les proposicions presentades tant per l'Aliança Democràtica, el partit majoritari dels blancs sud-africans que presideix un jove polític negre, i els Lluitadors per la Llibertat Econòmica, una escissió esquerrana i populista del CNA que lidera el jove Julius Malema. El CNA va defensar el seu president fins que la realitat electoral es va imposar i les tímides veus crítiques es van fer sentir més quan en les eleccions municipals de l'estiu del 2016 l'AD va obtenir les alcaldies de Johannesburg, Pretòria i Port Elizabeth, en algun cas amb un pacte antinatura amb els de Malema.
En el congrés del CNA del desembre, Zuma va saber que la seva carrera havia arribat al final. Llavors fins i tot el Tribunal Constitucional l'acusava d'haver "violat" la carta magna en gastar-se 18 milions d'euros del pressupost públic per rehabilitar la seva residència particular. La derrota de Zuma s'exemplificava en la de la seva candidata per substituir-lo al capdavant del partit perdia a favor de Ciryl Ramaphosa, el vicepresident i home de negocis que va dir en la campanya interna que netejaria la formació de qualsevol signe de corrupció. La cara de Zuma en sentir la victòria de Ramaphosa expressava clarament els seus pitjors vaticinis.
En les setmanes posteriors, el nou líder del partit va pressionar perquè Zuma abandonés però aquest zulu, el poble guerrer per antonomàsia, volia acabar la legislatura i passar la novena moció de censura. Però aquest cop el CNA ja no li garantia sortir-se'n així que la nit del 14 de febrer va presentar la seva dimissió deixant clar que no hi estava d'acord i que els seus companys s'havien saltat els tràmits constitucionals. A l'endemà, Ramaphosa prenia possessió com a nou president del país, i es complia així la regla no escrita que el líder del CNA és el president del país.
L'oposició, per la seva banda, va donar la benvinguda a la notícia. "Això és una victòria de tots els que han lluitat durant anys perquè Zuma respongui pels seus crims", ha afirmat el líder de l'Aliança Democràtica, Mmusimi Maimane, que ha brindat amb cava al mig del carrer.
Per la seva banda, els companys de Zuma han manifestat en un comunicat la seva confiança amb el sistema judicial sud-africà i en el fet que Zuma serà tractat com "tothom davant la llei".