La Fiscalia de Bolívia acusa Evo Morales de "terrorisme" pels aldarulls posteriors a la seva fugida del país

MartorellDes de l'exili argentí, Evo Morales ha rebut l'acusació formal de presumptes delictes de terrorisme i finançament d'activitats terroristes. La Comissió de Fiscals Anticorrupció ha emès una ordre de detenció contra l'expresident bolivià investigat per suposadament haver incitat a la violència i al conflicte social els mesos posteriors a l'anul·lació de les eleccions que el van fer dimitir després de gairebé quinze anys al poder acusat de maquillar els resultats en la primera volta.

L'acusació contra qui va ser el primer president indígena del país s'arma basant-se en l'enregistrament d'una conversa amb l'empresari cocaler Faustino Yucra, en què suposadament Morales animava a "bloquejar" les ciutats del país per impedir l'accés de menjar durant les protestes multitudinàries que van seguir la renúncia de Morales i la seva fugida cap a l'exili, amb parada primer a Mèxic i posteriorment a Buenos Aires, acollit pel govern d'Alberto Fernández, acusant l'oposició de cop d'Estat.

D'acord amb les investigacions, "l'excap d'estat i el coimputat Faustino Y. van mantenir comunicació mitjançant trucades telefòniques" almenys en dues ocasions entre el 12 i el 17 de novembre del 2019", segons un comunicat de la Fiscalia, en què assegura que Morales va instruir el seu interlocutor a "cometre actes il·lícits" per desestabilitzar la societat boliviana i dificultar la gestió del nou govern interí bolivià, presidit per Jeanine Áñez.

Yucra ja va ser detingut i tancat en una presó de la ciutat boliviana de Santa Cruz de manera preventiva el mes d'abril passat, i el seu procés judicial per acusacions de terrorisme i sedició està en fase preliminar.

Evo Morales va denunciar el novembre passat que era forçat a deixar el poder per un cop d'estat enmig de pressions de militars i policies, entre d'altres, per privar-lo de la seva nova victòria electoral per a un quart mandat seguit en els comicis d'octubre, després anul·lats entre denúncies de frau a favor seu. No obstant això, posteriorment es van qüestionar les conclusions de l'anàlisi que va fer l'Organització d'Estats Americans, escorada a la dreta, sobre el procés electoral.

Morales ha reaccionat a Twitter argumentant que l'acusació de la Fiscalia és "il·legal i inconstitucional" i ha tornat a insistir que l'àudio que serveix per imputar-lo és fals i està alterat i s'ha mostrat confiat que aviat Bolívia "tornarà a la democràcia i l'estat de dret". En aquest sentit, tant el Parlament com la junta electoral boliviana insten la presidenta Áñez a convocar eleccions en un període de dos mesos. Áñez ha ajornat la convocatòria justificant la inseguretat provocada pel coronavirus.

Per la seva banda, la Fiscalia de La Paz ha explicat a la Cadena A que reclamarà les "cooperacions internacionals corresponents" perquè Morales torni al país i assumeixi defensa dins de l'audiència de les mesures cautelars. "En cas de no fer-ho, es podria declarar rebel", ha matisat. El MAS, el partit de l'expresident, ja va renunciar a la seva candidatura per a la reelecció, però Morales va anunciar la seva voluntat de presentar-se a les llistes per al Senat.