Fins a on pujarà el nivell del mar?

BarcelonaLes temperatures de l'última dècada són ja més altes que les de l'últim període calent (o interglacial) de la Terra, fa 6.500 anys. I cal remuntar-se encara a fa 125.000 anys per trobar temperatures similars a les actuals, quan hi havia una temperatura 1,5 °C més alta que ara, i el nivell del mar estava entre 5 i 10 metres més alt que ara. Hi ha una diferència, però, molt important: en aquella ocasió els termòmetres van anar pujant a poc a poc en un procés que va durar diversos segles i, en canvi, ara la pujada s'ha fet en només 50 anys. Tindran temps d'adaptar-se els ecosistemes?

L'últim cop que es van superar els 2,5 °C més de temperatura, cap on ens encaminem com a mínim a finals de segle, va ser fa 3 milions d'anys, un temps en què la Terra era entre 2,5 °C i 4 °C més calenta que ara i els mars, per exemple, pujaven 25 metres respecte al nivell actual. És una de les conclusions del 6è informe del Panel Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC en anglès), publicat aquest dilluns amb el títol Canvi climàtic 2021: Les bases físiques científiques.

La pujada del nivell del mar és, de fet, un dels impactes de la crisi climàtica que ja és irreversible a més llarg termini, junt amb el retrocés dels glaciars. Segons l'informe de l'IPCC, fins i tot si limitem l'escalfament global a 1,5 °C, l'escenari més optimista i més difícil, "alguns canvis climàtics seguirien la seva direcció actual durant dècades o mil·lennis: per exemple, el nivell del mar trigaria entre diversos segles i mil·lennis a revertir el seu curs (ascendent)".

Fem el que fem, doncs, el nivell del mar seguirà creixent i a finals de segle serà 30 centímetres més alt en l'escenari més optimista, però en el pitjor dels escenaris, sota emissions descontrolades, pujarà prop de 2 metres a finals de segle i 5 metres el 2150. Però encara que ens mantenim en els desitjats 1,5 °C, el nivell del mar pujarà entre 2 i 3 metres en els pròxims 2.000 anys, i fins a 22 metres amb l'escenari de 5 °C més, que no és gens forassenyat. L'ésser humà ha provocat ja uns canvis al planeta colossals i irreversibles. A tall d'exemple, també, la pèrdua del permagel, el sòl gelat de les regions de més al nord com Sibèria, serà "irreversible durant segles" i "les glaceres (de tot el planeta) seguiran fonent-se durant dècades o segles", diu l'informe.

A més, a causa d'aquest augment en el nivell del mar, "esdeveniments extrems marins que han tingut lloc un cop cada segle en els anys recents es preveu que passin almenys anualment l'any 2100".

Amb uns models climàtics molt més avançats i molts més recursos al seu abast, els científics de l'ONU han constatat que la concentració de CO₂ que hi ha actualment a l'atmosfera, 410 parts per milió, és la més alta dels últims dos milions d'anys. Tot aquest CO₂, un potent gas que roman a l'atmosfera durant segles i reté la calor, és el principal responsable de l'escalfament global i ha pujat a un ritme accelerat des del 1850, i encara molt més des del 1970, a causa de l'activitat humana, bàsicament la crema de combustibles fòssils. I això malgrat que els oceans i els boscos absorbeixen almenys el 52% del CO₂ que emet la humanitat. Però, segons alerten els científics també, a mesura que augmenti la quantitat de gasos a l'atmosfera, aquest embornals "seran menys efectius", és a dir, n'absorbiran una proporció més baixa.

Una bona notícia, però, és que els científics consideren que si s'actua per reduir altres gasos que tenen efectes de més curta durada, com el metà, el carboni negre o l'ozó troposfèric, a més de reduir la pol·lució nociva per a la salut, també es pot reduir a curt termini l'escalfament.