Una filtració revela els mètodes per rentar el cervell dels uigurs a la Xina

Hong KongCoincidint amb la intensificació de les detencions massives de membres de les minories musulmanes al nord-oest de la Xina, un alt càrrec del govern de Pequín va emetre una instrucció secreta amb ordres detallades sobre com s'havia de gestionar la ràpida expansió dels centres d'adoctrinament on aquestes minories són internades a la Xina.

Els guàrdies havien d'imposar una vigilància permanent i sistemàtica per evitar fugues. Els detinguts havien de quedar aïllats del món exterior, i subjectes a un estricte sistema de punts que podia determinar quan serien alliberats. Tots els centres havien d'estar envoltats pel secretisme, i els seus empleats fins i tot tenien prohibit portar-hi els seus telèfons mòbils.

"És necessari –diuen les instruccions promulgades el 2017– enfortir la consciència del personal de mantenir el secret, una disciplina política i un secret rigorós". Ara el secret ha saltat pels aires amb la publicació d'aquest document d'instruccions. És un dels sis documents interns que ha pogut obtenir el Consorci de Periodistes d'Investigació, i que aporta llum a la repressió xinesa sobre la regió de Xinjiang, on més de tres milions d'uigurs, kazakhs i membres d'altres minories han estat detinguts massivament els últims tres anys.

Segona filtració

La publicació de 24 pàgines de documents suposa la segona filtració des de dins del governant Partit Comunista Xinès relacionada amb la repressió de les minories. Fa uns mesos, un alt càrrec xinès va fer arribar un altre document de 403 pàgines a The New York Times amb l'objectiu que els responsables del partit, inclòs el president Xi Jinping, no quedin impunes de les detencions massives.

L'última filtració prové de xarxes uigurs fora de la Xina i es desconeix quina és la font original, però el fet que s'hagi produït pot ser un indici de més discrepàncies internes al partit per la repressió a les minories musulmanes.

El Consorci de Periodistes d'Investigació, una organització sense ànim de lucre independent amb seu a Washington, ha portat el pes de la investigació dels documents. Ha reunit fins a 75 periodistes i 17 mitjans de 14 països. Experts externs també han validat l'autenticitat dels documents filtrats.

"Pel que fa a la prova documental, hem assolit un nivell superior de filtració", apunta Adrian Zenz, un investigador que ha estudiat els camps per a la Fundació Memorial de Víctimes del Comunisme, un grup de defensa dels drets humans amb seu a Washington. "El material que tenim ara és molt complet. És una mena de derrota en termes d'encobriment, el negacionisme i les mitges veritats de Pequín".

El document en qüestió, de 9 pàgines, va ser publicat el novembre del 2017 pel comitè del Partit Comunista que s'ocupa de les qüestions legals a la regió de Xinjiang. Els altres papers de la Xina són llistes dels detinguts i investigats i una sentència que condemna un uigur a 10 anys de presó pels delictes de discriminació i "incitació a la xenofòbia".

La resposta del govern xinès

Pequín ha rebutjat les crítiques contra els camps i els ha descrit com a centres de formació ocupacional que combaten l'extremisme islàmic. Això es reflecteix també en el llenguatge dels documents interns, que parla dels detinguts com a "estudiants" i dels camps com a "centres de formació i educació vocacional". Però alhora els papers evidencien el caràcter punitiu d'aquestes instal·lacions.

Per exemple, les instruccions exigeixen als guàrdies que vigilin els detinguts "mentre són a classe, mengen, utilitzen els lavabos, es dutxen, reben atenció mèdica o es reuneixen amb els seus familiars". I també que construeixin barreres internes dins dels camps per evitar que els detinguts es moguin lliurement, que escorcollin els proveïdors que abasteixen els centres, o que reclutin informadors entre els detinguts que espiïn els seus companys. Els vigilants han d'exercir també un control ideològic "avaluant els conflictes i emocions anormals" dels detinguts, assegura la directiva. Les instruccions també demanen una "cobertura total de les càmeres de vigilància dels dormitoris i les classes sense que hi hagi angles morts" i prohibeix als detinguts qualsevol contacte amb l'exterior que no sigui sota una estricta supervisió.

Exdetinguts que han estat alliberats d'aquests camps els descriuen com a centres de rentat de cervell, i diuen que han estat detinguts només per haver viatjat a l'estranger, mostrar algun signe de fe o portar barba o per haver instal·lat aplicacions als seus mòbils per encriptar missatges.

Copyright 'The New York Times'