"Els refugiats sirians ens hem integrat molt bé a la societat alemanya"

BerlínRachid Rezan vivia i estudiava a la petita ciutat d'Afrin, al nord de Síria, però quan va començar la guerra no va voler agafar les armes. Vivia en una zona fora de control del règim d'Al-Assad, però els rebels tampoc se'n refiaven. "Em consideraven un traïdor, perquè era kurd i militava al PYD (Partit de la Unió Democràtica). Van amenaçar el meu pare i no vaig tenir més remei que marxar", explica. Amb 13 anys, i al costat d'un germà que en tenia 15, va anar a Turquia, on va treballar d'ajudant de sastre i, després, quan va aprendre el turc, en un hospital de traductor. Quan les coses li començaven a anar bé, les autoritats no li van permetre continuar els estudis i el racisme no el deixava viure tranquil. "Em van enganyar i agredir, em sentia humiliat pel fet de ser kurd". Finalment va decidir anar a Alemanya amb tota la família, però quan va arribar a Macedònia va trobar la frontera tancada i va haver de quedar-se sis mesos en camps de refugiats a Grècia fins que la cancellera Angela Merkel va obrir les fronteres. "La veritat és que el govern alemany ens ha tractat molt bé", assegura Rezan, que estudia per farmacologia, es va casar i, fa tot just un mes, va tenir el seu primer fill a Marburg (Hessen).

Com ell i la seva família, el 2015 més d'un milió de refugiats van arribar a Alemanya. "Ens en sortirem", va proclamar Merkel. Aquesta política, que va ser una excepció a Europa, va generar divisions internes a la CDU i l'extrema dreta ho va aprofitar per treure'n profit electoral. Ara bé, a la campanya de les eleccions federals d'aquest diumenge, marcada per l'emergència climàtica i la gestió de la pandèmia, sembla que el debat hagi passat a millor vida. "És normal: en general els refugiats sirians ens hem integrat molt bé a la societat alemanya, ha sigut tot un èxit", assegura Samer Fahed, que també va haver de fugir de Síria per motius polítics.

"Els primers dies són els més durs, has d'aprendre l'alemany i trobar la primera feina, això sempre costa", explica Fahed. Però ràpidament, gràcies als cursos que els oferia l'estat, va poder estudiar i començar a treballar. "Per a mi, que soc periodista, encara va ser més complicat, perquè havia d'aconseguir dominar la llengua i tampoc coneixia gaire el país ni la seva cultura", afegeix Yahya Alaous, que escriu anàlisis i columnes d'opinió sobre la situació dels refugiats i del Pròxim Orient en uns quants mitjans alemanys, com el Süddeutsche Zeitung. Tots tres, malgrat les dificultats del principi, es van acabar integrant al mercat laboral. "Això també depèn de les capacitats individuals de cadascú i la història que arrosseguis. Hi ha gent que ho ha passat molt malament, però Alemanya és un país que et dona moltes oportunitats i hi ha feina", reflexiona Fahed.

Episodis de racisme

Tot i que remarquen que en general s'han sentit ben tractats, expliquen que han patit alguns episodis de racisme. "Hi ha gent que no pot suportar que a tu et vagi millor al seu país que a ell", diu Fahed. Per aquest motiu, i per ajudar altres refugiats i immigrants que acaben d'arribar i es troben més desprotegits, col·labora amb unes quantes associacions. "Hem de fer valdre els nostres drets i denunciar el racisme als tribunals, així com hem de conèixer els nostres deures per integrar-nos a la societat alemanya".

Després de sis anys a Europa, no tenen intenció de tornar. "He tingut la tercera filla aquí, ara té 3 anys. La meva dona també treballa de professora d'àrab i no podem comparar la vida que tenim aquí amb la que tindríem allà", assegura Alaous. A Síria es jugava la vida per fer de periodista. Tot i això, remarca que troba molt a faltar la seva terra i lamenta no poder visitar els familiars.

Sí que retreuen al govern de Merkel les traves burocràtiques. "Hi ha pares que han deixat els seus fills enrere i tarden dos o tres anys a tenir-ho tot en regla per poder-los portar i ser amb ells", critica Fahed, que també està preocupat pel que pot passar a les eleccions federals. "La mentalitat oberta de Merkel no és compartida per tots els polítics i menys dins la CDU". En aquest sentit, igual que Fahed, Alous prefereix que guanyi l'SPD o els Verds abans que el successor de Merkel, Armin Laschet. "No crec que millorin la nostra situació, però almenys no hi perdríem drets".