Internacional29/11/2016

Fillon, un ultraliberal per frenar Le Pen a les eleccions del 2017

El candidat del centredreta francès es declara admirador de Thatcher

Alícia Sans
i Alícia Sans

ParísFrançois Fillon, l’home a l’ombra durant tants anys, és des de diumenge el candidat del centredreta a ocupar l’Elisi l’any vinent. Alguns atribueixen la seva remuntada -les enquestes sempre l’havien situat en tercera posició, lluny d’Alain Juppé i Nicolas Sarkozy- al seu director de campanya, Patrick Stefanini, que ja va ser l’assessor que va aconseguir que Jacques Chirac superés, en la primera volta de les presidencials del 1995, el favorit de les enquestes, Édouard Balladur. I encara més: en la segona volta Chirac es va acabar imposant davant el socialista Lionel Jospin.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Al marge de l’efecte Stefanini, el cert és que aquest liberal conservador originari de Le Mans, al nord-oest de França, porta més de 30 anys a la política. Fillon va debutar com a assistent del diputat Joël Le Theule, el seu mentor, a qui va substituir als 27 anys, quan es va convertir en el diputat més jove de França. Es descriu com a gaullista i admira Margaret Thatcher, entre altres figures de la política de finals del segle XX. “M’agradaria deixar una empremta tan forta en la història com la que han deixat Margaret Thatcher, Gerhard Schröder o Jean Chrétien, persones que han sigut útils als seus països”, va dir en un ocasió.

Cargando
No hay anuncios

Catòlic declarat, en el seu historial polític hi ha el vot en contra de la despenalització de l’homosexualitat a França el 1982, del Pacte Civil de Solidaritat el 1999 -unió civil que admet el dret francès, juntament amb el matrimoni civil- i el 2013 de la llei Taubira, que va legalitzar el matrimoni homosexual. També és partidari de prohibir el burquini, malgrat que el Consell d’Estat francès va validar a l’estiu l’ús d’aquesta indumentària religiosa a les platges franceses. Si bé culturalment és conservador, econòmicament és liberal. El seu programa electoral proposa endarrerir l’edat de jubilació als 65 anys (ara és als 62), eliminar 500.000 llocs de treball de funcionaris i augmentar un mínim de quatre hores i un màxim de 13 la jornada a la funció pública, avui subjecta a 35 hores setmanals. Amb tot, espera reduir 100.000 milions d’euros de despeses públiques en cinc anys, un pla auster que vol aplicar en les despeses de salut, jubilacions i col·lectivitats territorials, tot i que encara ha de precisar com pensa aconseguir-ho.

El gendre perfecte

Cargando
No hay anuncios

Com ell mateix s’encarrega de repetir en força ocasions, fa tres anys que recorre tot l’Hexàgon per parlar amb els francesos i poder preparar bé aquestes eleccions. La primera etapa la va superar diumenge, amb el vistiplau de gairebé tres milions de votants. “Per a la burgesia de la circumscripció de París [d’on és diputat des de fa quatre anys], Fillon és com el gendre ideal, o el pare de família nombrosa i catòlica que tranquil·litza”, va escriure el 2012 el doctor en medicina i ciència Axel Kahn, quan es va enfrontar a Fillon per dirigir la segona circumscripció de la capital. Aquesta divisió administrativa agrupa els districtes 5 i part del 6 i el 7, uns barris benestants situats a la riba esquerra del Sena. Ara té cinc mesos per convèncer la resta del centredreta i, més tard, els més de 60 milions de francesos.

Reservat de mena, l’ex primer ministre de Sarkozy entre el 2007 i el 2012 és un apassionat de les curses de cotxes. Encara falta veure com li anirà la carrera que espera que el porti a l’Elisi.

Cargando
No hay anuncios

Segons el politòleg francès Thomas Guénolé, “Marine Le Pen té dos grans electorats”. D’una banda -explica a l’ARA-, hi ha “qui vol que l’estat tingui més pes, que hi hagi més proteccionisme”. De l’altra, qui “vota els valors reaccionaris, és hostil contra les minories musulmanes i el col·lectiu LGBT, i vol menys presència de l’estat i menys impostos”. Per a Guénolé, Fillon pot prendre-li al xenòfob Front Nacional una part d’aquests votants, i així “fer baixar [el suport a] Marine Le Pen”.