El fill gran de Fidel Castro se suïcida a l'Havana als 68 anys

BarcelonaMitjans oficials cubans han informat aquest dijous de la mort de Fidel Castro Díaz-Balart, de 68 anys, a la ciutat de l'Havana. El fill gran de Fidel Castro, fruit del primer matrimoni del dictador, patia una greu depressió i, segons les primeres informacions, s'hauria suïcidat. "Fidel Àngel Castro Díaz-Balart estava sent atès per un grup de metges des de feia diversos mesos amb motiu d'un estat depressiu profund", ha indicat 'Granma', el diari oficial del Partit Comunista de Cuba, "Com a part del seu tractament va requerir inicialment un règim d'hospitalització i després es va mantenir amb seguiment ambulatori durant la seva reincorporació social". Segons el rotatiu, el funeral es durà a terme com decideixi la família.

Fidelito, tal com se'l coneixia popularment, va ser durant molts anys l'únic fill conegut de l'home fort de Cuba, que era molt hermètic amb la seva vida privada. Nascut abans de la revolució cubana, l'1 de setembre de 1949, Fidelito va ser l'únic fill del matrimoni de l'expresident cubà i Mirta Díaz-Balart, que es van conèixer quan Fidel estudiava Dret. Idalmis Menéndez, que va ser cunyada de Fidelito durant cinc anys, el recorda com un home reservat i, en general, desconfiat en les relacions socials. "Va viure sempre a l'ombra del seu pare", explica Menéndez, "i no es relacionaven gaire. Fidel era implacable amb la seva família". "Amb qui tenia més vincle Fidelito era amb el seu oncle Raúl [l'actual president de Cuba]. Ell el protegia i s'hi relacionava més que no pas Fidel Castro", afegeix.

Apartat del poder

Tot i que va ostentar càrrecs de rellevància a l'illa en l'àmbit científic, Fidel Castro Díaz-Balart mai va formar part del govern o els centres de poder. Després de realitzar estudis al seu país, on va demostrar gran interès per les matemàtiques, Fidelito es va traslladar a la Unió Soviètica. Allà es va doctorar en ciències físiques i matemàtiques i, ja de retorn a Cuba, va obtenir un segon doctorat i va cursar estudis de postgrau i mestratges en reactors nuclears. Des de la seva creació l'any 1980, va ser secretari executiu de la Comissió d'Energia Atòmica de Cuba i de la Secretaria Executiva d'Afers Nuclears. En virtut d'aquests càrrecs, va ser el màxim responsable de la política nuclear cubana.

"Era un home molt intel·ligent i amb molts projectes. Però molts d'ells no els va poder realitzar mai", recorda Idalmis Menéndez. La caiguda de l'Unió Soviètica va truncar la construcció del primer reactor nuclear de Cuba, que havia d'entrar en funcionament el 1991, però les obres van haver de paralitzar-se el 1992 quan ja es trobava al 75 per cent d'execució i després d'una inversió de 1.200 milions de dòlars. A més, Fidelito va caure en desgràcia davant el seu pare i el govern cubà en acusar-se'l de corrupció. El 17 de juny de 1992 el diari estatal 'Granma' va anunciar la seva destitució al capdavant de la Secretaria d'Afers Nuclears. El seu pare va atribuir la decisió a la "ineficiència en l'exercici de les seves funcions". La germanastra de Fidelito, Alina Fernández, filla il·legítima de Castro, va declarar des de l'exili l'any 1993 que Fidel Castro Díaz-Balart estava suposadament involucrat en la desaparició de 6 milions de dòlars del pressupost de la central nuclear.

Després de set anys d'ostracisme, Fidelito va tornar a la llum pública l'any 1999 per ocupar un càrrec d'assessor del ministeri de la Indústria Bàsica i dedicar-se a la divulgació científica com a físic nuclear. També va ser catedràtic de l'Institut Superior de Ciències Avançades i Tecnologia de l'Havana i assessor del Consell d'Estat per a la Ciència, la Tecnologia i el Medi Ambient. Viatjava habitualment a l'estranger, on impulsava la cooperació científica bilateral amb Cuba i oportunitats de negoci per al seu país. Entre els seus destins hi havia Espanya, la Xina, Rússia, Turquia, Egipte, Iemen, Qatar o Síria, entre d'altres.

Va casar-se dos cops i va tenir tres fills, tots del primer matrimoni amb la russa Natasha Smirnova. Una de les darreres vegades que va ser vist en públic va ser durant el funeral del seu pare, l'any 2016, en el qual va encapçalar el seguici fúnebre. "Em sap molt de greu la seva mort", explica Idalmis Menéndez, "tinc un bon record d'ell en l'àmbit familiar".