Un exsicari acusa Duterte d’ordenar assassinats

BarcelonaLa llegenda negra de Rodrigo Duterte s’alimenta amb una nova denúncia d’un exsicari que ahir va explicar al Senat que el president de les Filipines havia ordenat assassinats contra adversaris quan era alcalde de Davao, una localitat al sud del país. Conegut amb els sobrenoms de Harry Duterte, el Castigador, més recentment, el Trump filipí, per les seves sortides de to, ha presumit sempre de les seves polítiques de mà dura, ja sigui durant les dues dècades en què va dirigir la seva ciutat com en els pocs mesos que porta al capdavant de les Filipines.

Edgar Matobato, de 57 anys, va comparèixer ahir davant d’una comissió d’investigació oberta al Senat per Leila de Lima, una parlamentària que ha denunciat la guerra bruta practicada pel president des que al mes de juny va arribar al càrrec. Matobato havia entrat en un programa de protecció de testimonis però des que Duterte va arribar a la presidència viu amagat i tem per la seva vida, va assegurar. L’exsicari va afirmar que ell mateix havia sentit com el llavors alcalde de Davao havia ordenat segrestos, assassinats i tortures de rivals polítics o de petits delinqüents del tràfic de drogues. Entre el 1988 i el 2003 van ser executades un miler de persones. Entre les víctimes hi ha un periodista d’una ràdio local crític amb la gestió de Duterte, el propietari milionari d’un complex hoteler o fins i tot un home que s’havia barallat amb el fill de l’alcalde.

Patrulles extraoficials

Matobato va confessar haver format part dels esquadrons de la mort formats per agents policials i militars que executaven les ordres de l’alcalde Duterte i va assegurar haver matat personalment mig centenar de persones assenyalades com a objectiu. El cos d’una de les seves víctimes, va indicar als senadors, va ser tirat al riu perquè se’l mengessin els cocodrils. La majoria de víctimes eren afusellades o escanyades i en alguns casos els botxins esbudellaven els cadàvers.

Segons el sicari penedit, Duterte va encarregar el 1993 una campanya contra els musulmans com a reacció a l’explosió d’una bomba a la catedral de la ciutat. La resposta extraoficial de l’alcalde va ser ordenar un atemptat contra una mesquita i matar musulmans. Aquell mateix any, l’alcalde s’hauria encarregat d’acabar ell mateix amb un funcionari de l’Oficina Nacional d’Investigació del ministeri de Justícia. Els homes de l’esquadró van deixar malferit l’home, que va ser rematat quan era a terra per Duterte. “L’alcalde va acabar buidant dos carregadors sobre el seu cos”, va relatar Mataboto.

Un portaveu de Duterte va negar categòricament les dures acusacions que es van sentir ahir contra el seu cap al Senat filipí, i va titllar les paraules de l’antic sicari com una maniobra política per acabar amb la carrera del president, que va guanyar per majoria absoluta amb un programa populista i mesures extraordinàries i radicials per pacificar el país.

De fet, Duterte no ha tingut cap problema a presumir de la seva mà dura per reduir la taxa de delinqüència. Durant la seva etapa a l’alcaldia ja es vantava d’haver fet de Davao una de les ciutats més segures del món. “Com creieu que ho he fet? Els vaig matar a tots”, havia arribat a dir. En la seva aposta per arribar a l’executiu de Manila va explotar els mateixos mètodes i tècniques i va avançar que no tindria en compte els “drets humans”. Una propaganda electoral efectiva, tenint en compte l’avantatge generós que va obtenir a les eleccions generals respecte del seu rival. L’any 2009 Human Rights Watch (HRW) ja va reclamar al govern filipí que intervingués per desmantellar els esquadrons de la mort organitzats des de l’alcaldia de Duterte. L’entitat humanitària havia indicat que moltes de les víctimes havien sigut identificades prèviament per l’alcalde durant emissions a programes locals de televisió.

Matar drogoaddictes

“Si fas mal el meu país, et mataré”, va dir en un acte electoral. En aquest sentit, tampoc no ha dubtat a demanar als policies i a la ciutadania que s’agafin la justícia pel seu compte i matin traficants i consumidors de drogues, dins de la peculiar i brutal campanya contra els estupefaents. Des del juny es calcula que aquesta neteja amb marca de Duterte s’ha cobrat la vida de més de 3.000 persones.