Filipines converteix la guerra contra les drogues en un bany de sang
Més de 1.900 persones han mort d’ençà que el nou president va iniciar la lluita contra el narcotràfic
BangkokDurant la campanya electoral a la presidència de les Filipines, l’aleshores candidat Rodrigo Duterte va prometre acabar amb la delinqüència en mig any i matar tants criminals com fos necessari per aconseguir-ho. Menys de dos mesos després de ser investit va camí de complir almenys la segona part del tracte amb una xifra de morts que no para d’enfilar-se cada dia davant la consternació de l’ONU i de les organitzacions de defensa dels drets humans.
Més de 1.900 persones, 36 cada dia, han mort des del juliol, quan va començar la guerra contra el tràfic de drogues impulsada per Duterte, segons les primeres xifres oficials anunciades pel cap de la policia, Ronald de la Rosa, en una comissió del Senat que des de dilluns investiga aquesta escalada d’assassinats “sense precedents”. La dada eleva el recompte de la premsa local, que ahir situava el balanç en 1.179 morts, la majoria petits traficants i consumidors de drogues. Del total, 756 van morir en operacions de la policia, per resistir-se quan estaven a punt de ser detinguts, mentre que la resta de casos encara s’estan investigant, segons De la Rosa, que va negar que hi hagi ordres de disparar a matar -tal com ha dit Duterte diverses vegades en públic- i va defensar la integritat en l’actuació dels seus homes. “No som carnissers”, va dir als senadors.
En canvi, la presidenta de la comissió, Leila de Lima, es va declarar “consternada” per haver d’“esmorzar cada dia amb assassinats a tort i a dret” i va denunciar que la campanya presidencial “sembla una excusa de policies i altres elements per cometre assassinats amb impunitat”. Familiars d’algunes víctimes citats com a testimonis van corroborar aquestes sospites a la comissió, on van declarar que els seus parents eren subordinats dels assassins o en patien extorsions per no ser detinguts.
De la Rosa, però, va insistir a defensar l’eficàcia d’aquesta campanya, que ha fet que gairebé 700.000 persones s’hagin entregat a la policia i que, segons va dir, ha contribuït a un “descens significatiu” del nombre de delictes, descomptats els homicidis i assassinats, que va admetre que havien augmentat. També va dir que la campanya ha afavorit la neteja dins la mateixa policia, on uns 300 agents han estat identificats per vincles amb el narcotràfic.
La comissió d’investigació preveu recollir en un informe les declaracions de policies i testimonis i proposar mesures legislatives per posar remei als abusos. Les intencions del Senat, però, no han intimidat gens Duterte, que ha advertit que no acceptarà interferències de ningú en els seus plans. El president filipí va arribar al càrrec després de més de 20 anys a l’alcaldia de Davao, la principal ciutat de l’illa de Mindanao, al sud del país, on ja havia aplicat aquesta política.
Polèmica amb l’ONU
A més de la brutalitat del mètode, l’altra característica de Duterte són els insults, les amenaces i el llenguatge groller que utilitza per respondre a les crítiques. Quan a principis de mes el relator de l’ONU li va demanar que aturés la campanya de morts extrajudicials i denunciés que aquesta campanya viola drets i la llei internacional, el mandatari li va contestar, titllant-lo d’“estúpid”: “M’importen una merda els drets humans, creguin-me”.
Les invectives contra l’ONU han culminat aquest cap de setmana, quan Duterte ha amenaçat d’abandonar la institució i convidar la Xina -país que ha demanat respecte per la campanya del president filipí- i altres països a crear un organisme alternatiu. El seu ministre d’Exteriors, Perfecto Yasay, va haver de sortir dilluns a apagar l’incendi i reiterar el compromís de les Filipines amb l’organisme multilateral.
Duterte, però, hi tornava ahir recriminant als “idiotes” de l’ONU que no entenguin la dimensió del problema que les Filipines té amb les drogues i de preocupar-se només per “un miler d’ossos”. La controvèrsia i les crítiques, tanmateix, no han passat factura al polèmic mandatari, que manté intacta una enorme popularitat al país, amb un índex d’aprovació que algunes enquestes situen en el 90%, el més alt que ha tingut mai un president filipí.