Per què hi ha alarma pel nomenament del nou cònsol de Mèxic a Barcelona?

BarcelonaEs diu Fidel Herrera Beltrán i és el nou cònsol de Mèxic a Barcelona. Militant del poderós Partit Revolucionari Institucional (PRI), aterra a la capital catalana en mig de les crítiques d'activistes i intel·lectuals que qüestionen el seu nomenament perquè en la seva trajectòria hi ha l'ombra de vincles amb el narcotràfic i la corrupció. En els seus sis anys com a governador de Veracruz, l'estat va patir un dels nivells més alts de pobresa i violència i va acumular un deute multimilionari a les arques públiques, així com violacions de drets humans.

La redacció de l'ARA s'ha posat en contacte amb el consolat però no n'ha obtingut cap resposta.

Què sent la comunitat mexicana a Catalunya?

El controvertit nomenament ha originat preocupació entre la comunitat mexicana a Barcelona i, fins i tot, una representant de l'Assemblea Ayotzinapa-Catalunya, parla de "por" per hipotètiques persecucions o represàlies amb els residents a Barcelona, activistes dels drets humans i la pau.

Per què el govern d'Enrique Peña Nieto ha optat per Herrera per a un càrrec en una ciutat com Barcelona, amb fortes relacions comercials, culturals i històriques amb Mèxic? Per què el govern espanyol ha acceptat les seves credencials i no ha fet cas de les alertes sobre les seves amistats perilloses? Són preguntes obertes que avui han fet periodistes i activistes catalans, capitanejats per l'escriptora catalano-mexicana Lolita Bosch.

"No tenim cap investigació sòlida sobre els vincles del cònsol amb el narcotràfic", ha advertit Bosch, que ha demanat que Barcelona "torni tot el que Mèxic" va fer amb els exiliats per la Guerra Civil que van trobar "dignitat i solidaritat" al país nord-americà, fent costat amb els que lluiten per obtenir espais de llibertat en un país "en guerra sense trinxeres". Al seu costat, David Fernández, de la CUP, i Jordi Évole, entre d'altres, han posat la veu a les preguntes adreçades al mateix consolat i el govern espanyol.

Qui és el nou cònsol i quina és la situació a Veracruz?

Herrera és un advocat de 66 anys que entre el 2004 i el 2010 va ser el governador de Veracruz. En aquells anys, l'estat de la costa atlàntica va escalar fins als primers llocs en deute públic, feminicidis o agressions a periodistes. També van ser els anys en què el càrtel dels Zetas va estendre el seu poder en la guerra del narcotràfic, que per a Bosch no és una lluita de forces policials contra els senyors de la guerra sinó una batalla "de fotuts contra fotuts" perquè els grans caps –que sovint viuen a Europa o són de classe alta mexicana– queden al marge dels baixos fons i la violència afecta sobretot la petita escala. De fet, Veracruz té el trist honor de ser considerat un dels llocs més perillosos per exercir el periodisme, i durant el seu mandat van ser assassinats vuit periodistes.

Consolat 'inferior'

El seu nomenament "a dit" ha provocat que el de Barcelona perdi la categoria de consolat general i passi a ser "per carrera". D'aquesta manera, la candidatura no necessita el vistiplau del Senat mexicà. Segons ha denunciat Bosch, Mèxic ha fet el mateix amb el consolat de Milà.

La revista 'Forbes' va qualificar el 2013 Herrera com un dels "10 mexicans més corruptes" i apuntava que les denúncies sobre les seves connexions amb els Zetas van sorgir arran del testimoni d'un agent de l'FBI que en un judici va assegurar que un contractista de la petroliera estatal de Mèxic, Pemex, va actuar com a intermediari entre l'ara cònsol i un fundador dels narcotraficants. L'acusació ha estat negada sempre per Herrera, que no té cap investigació oberta sobre això.

Premi o càstig?

A la pregunta de per què Barcelona com a destinació, Bosch ha assegurat que no té cap resposta de si es tracta de donar-li un amagatall per protegir-lo de les acusacions de l'oposició o un premi del PRI, que controla la major part de les institucions mexicanes. L'escriptora s'ha limitat a recordar que la capital catalana és la ciutat "més mobilitzada contra la guerra del narcotràfic" mexicana, amb molts activistes per la pau i els drets humans residents, alhora que ha apuntat que "consta la sospita que el càrtel dels Zetas va donar 12 milions de dòlars" per a la campanya d'Herrera quan era governador.

Què espera aquesta campanya?

Les quatre preguntes públiques fetes avui a Barcelona són un nou toc d'alerta a la comunitat internacional perquè prengui consciència de la situació bèl·lica que viu Mèxic. Respostes però també justícia. Sense una guerra convencional, els narcotraficants controlen fins a una dotzena de negocis il·lícits i ocupen un mínim de 250.000 persones (equivalent al cens de l'Hospitalet), en alguns casos forçats a cometre delictes per no ser represaliats o per pagar deutes.

Els narcotraficants s'han fet forts en el control dels espais públics, sotmetent la població civil a un infern de coaccions, amenaces i violència extrema entre totes les capes de la societat.

Les dades sobre assassinats i desaparicions forçoses són escandaloses i, encara més, l'escassa resolució del 2% dels casos que es denuncien, que només arriben a tres de cada 10 delictes. La resta queda impune. Segons dades del Registro Nacional de Datos de Personas Extraviadas, cada dia es perd la pista a 13 ciutadans.

"Jo vull trobar l'orella del fill de 12 anys de la senyora Araceli", afirma Lolita Bosch. Uns narcos van segrestar i matar el noi, i van dissoldre el cadàver amb un àcid corrosiu, de manera que només en va quedar l'orella, segons va confessar l'assassí a la mare. L'únic que saben és que "està enterrada sota un arbre d'alvocats".