La fibra òptica, el mitjà de Londres per espiar el món

Barcelona."Esteu en una posició envejable: passeu-ho bé i traieu-ne el màxim profit". Així conclou un informe classificat de l'agència d'espionatge britànica, el Government Communications Headquarters (GCHQ), dirigit als analistes que estaven a punt de tenir accés a milions de comunicacions de ciutadans d'arreu del planeta. Des de fa almenys 18 mesos, el govern britànic intercepta i emmagatzema en secret la ingent quantitat de dades que es transmeten per les grans línies de fibra òptica del món, segons una nova filtració del jove informàtic Edward Snowden que va publicar ahir el diari britànic The Guardian .

Sota el títol de programa Tempora, Londres recopila més informació de ciutadans d'arreu del planeta que no els Estats Units. Tota aquesta metadata, però, la comparteix lliurement amb l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) dels Estats Units, la seva germana a Washington. Amb tot, 850.000 persones -entre el personal de GCHQ, la NSA i empreses subcontractades- tenen accés a la informació privada de desenes de milions d'internautes, tant si són persones innocents com sospitoses, segons The Guardian . Tot passa pels filtres de les agències: correus electrònics, missatges a Facebook, registres de trucades i historials del navegador d'internet.

Una nova font: el canal

A diferència del programa Prisma -el projecte nord-americà d'espionatge massiu, també filtrat per Snowden, que permet l'accés als servidors dels grans gegants de la informàtica-, el programa Tempora aconsegueix la informació directament dels grans cables de fibra òptica que connecten el món.

Cadascun d'aquests cables envia uns 10 gigabits per segon, és a dir, 21 petabytes al dia, l'equivalent a enviar tota la informació de tots els llibres de la Biblioteca Britànica fins a 192 vegades en 24 hores. "Per als 2.000 milions d'internautes que hi ha a la Terra, aquest programa representa una finestra oberta al seu dia a dia -explica el rotatiu britànic-. Mentrestant la NSA ha obert una altra finestra en forma del programa Prisma, que permet accés segur als servidors de les empreses globals de telecomunicacions".

De fet, va ser el mateix director de la NSA, el general Keith Alexander, qui va tenir la idea el 2008, durant una visita al centre d'interceptació de comunicacions del Regne Unit de Menwith Hill (North Yorkshire), d'analitzar al moment tota la informació que arribava al país i en sortia. "Per què no recopilem tots els senyals al mateix temps? Sembla un bon projecte d'estiu per a Menwith", va dir llavors.

Buscar una agulla en un paller

Però què busca el GCHQ? "Els criteris són la seguretat, el terrorisme i el crim organitzat. I també el benestar econòmic. La majoria de les dades són descartades sense ni mirar-les. Simplement no tenim els recursos", explicava divendres al rotatiu britànic un expert en espionatge vinculat amb el programa. "Essencialment, tenim un procés que ens permet seleccionar un petit nombre d'agulles en un paller. No registrem cada petit indici. [...] Si tenen la impressió que estem examinant milions de correus electrònics, s'equivoquen. L'objectiu d'aquest programa no és espiar les converses de la gent dins del Regne Unit".

Tot i que la legislació britànica permet aquest tipus d'espionatge, els límits sobre privacitat i seguretat continuen difusos. El 10 de Downing Street ha guardat silenci fins ara sobre les filtracions, després que The Guardian publiqués que van espiar durant la cimera del G-20 a Londres, el 2009. Caldrà veure com reacciona ara el primer ministre britànic, David Cameron.