Ferguson es militaritza
La Guàrdia Nacional es desplega després que l’autòpsia confirmi que el jove negre va rebre sis trets
FergusonEl governador de Missouri, Jay Nixon, va aixecar ahir el toc de queda a Ferguson, hores després d’ordenar el desplegament de la Guàrdia Nacional de Missouri. La crida a aquesta unitat militar és un últim intent de controlar els disturbis que han paralitzat aquest suburbi de la ciutat de Saint Louis, després que un jove negre desarmat de 18 anys morís pels trets d’un policia el 9 d’agost.
El president dels Estats Units, Barack Obama, però, va sortir de seguida a advertir el governador que l’ús d’aquesta força militar ha de ser “limitat” i que el seu govern el “supervisarà”. En un comunicat, el governador va detallar que les tropes protegiran el centre de comandament de la policia, que segons les autoritats va ser objecte d’un atac coordinat la nit de diumenge a dilluns. “Aquesta nit passada, les oracions i les protestes pacífiques es van veure enterbolides per actes delictius violents d’un grup organitzat i creixent de persones, moltes de fora de Ferguson i de l’estat de Missouri; unes accions que estan posant els residents i els negocis de Ferguson en perill”, va argumentar Nixon per sostenir la decisió de militaritzar el conflicte.
Prohibides les concentracions
De fet, la de diumenge a dilluns va ser la pitjor nit de violència des que van començar els disturbis, el 10 d’agost. L’endemà, ahir dilluns, a més del desplegament de la Guàrdia Nacional, els agents de policia van iniciar una nova tàctica. Van prohibir i dispersar qualsevol tipus de concentració al carrer que ha sigut el centre de les protestes aquests dies. Els agents van avisar els manifestants, entre ells el reverend Jesse Jackson, que podien caminar pel carrer però no mantenir-se estàtics en un mateix lloc.
La mesura va ser rebuda amb protestes irades dels reunits, que es van quedar al carrer, però deambulant una mica per no ser detinguts. “Per dir-ho de manera suau, és una bogeria”, es va queixar Jackson, convençut que la nova tàctica aconseguirà només “agreujar el problema”.
Tot això mentre es feien públics els resultats de l’autòpsia de Michael Brown, que demostraven que al jove desarmat li havien disparat fins a sis vegades, dues de les quals al cap. Una de les bales va entrar per la part de dalt del crani -la qual cosa suggereix que tenia el cap abaixat en el moment de l’impacte- i va causar una ferida fatal. També va rebre quatre bales al braç dret.
L’autòpsia, realitzada a instàncies de la família per un metge privat, Michael M. Baden, també indica que les bales no van ser disparades des de gaire a prop, ja que no hi havia restes de pólvora al cos. No obstant això, aquesta determinació podria canviar si resulta que hi ha residus de pólvora a la roba de Brown, a la qual el doctor Baden no va tenir accés.
Es tracta d’una segona autòpsia, afegida a la realitzada per les autoritats de Missouri i de la qual no es va fer públic cap resultat. Amb tot, Obama va ordenar al departament de Justícia la realització d’una nova autòpsia, que s’inclourà en les investigacions que l’FBI està fent sobre el possible crim racial.
La pitjor nit de violència
Ahir dilluns totes les escoles de la zona es van mantenir tancades. La nit anterior, hores abans de l’inici d’un segon toc de queda obligatori ordenat també pel governador, els agents de policia van ser atacats amb armes de foc i bombes incendiàries i van respondre amb la demostració de força més important fins ara. Tirant gas lacrimogen, fum i bales de goma, els centenars d’agents antiavalots desplegats a Ferguson van tenir el control de la situació durant la major part del temps des de l’inici del toc de queda a mitjanit.
Els manifestants asseguren que la policia va actuar sense provocació. Però en una roda de premsa al voltant d’una hora després de l’inici del toc de queda, el capità de la patrulla de carreteres de l’estat de Missouri (el cos de seguretat que va substituir la policia local per ordre del governador), Ronald S. Johnson, va acusar els manifestants d’“actes criminals” premeditats per provocar la policia. “Hem hagut d’actuar per protegir vides i propietats”, va dir l’agent.
El capità Johnson va explicar que alguns manifestants havien obert foc contra la policia, havien llançat bombes incendiàries i havien saquejat establiments en actes de vandalisme. Pel que sembla, un intent d’atac per part d’alguns manifestants al centre comercial que la policia utilitza com a centre de comandament va comportar la resposta més severa de les autoritats, amb el desplegament dels antiavalots. Fins llavors, els agents de la patrulla de carreteres havien instaurat un estil de baixa confrontació directa, després que la policia local rebés dures crítiques per utilitzar tàctiques de mà dura que van incloure també l’ús de gas lacrimogen i fins i tot vehicles d’estil militar.
