Ferguson desperta la lluita racial
La mort d’un jove afroamericà fa un any a mans de la policia subratlla les desigualtats entre blancs i negres
WashingtonDe Michael Brown, de Ferguson, a Samuel Dubose, de Cincinnati: els Estats Units han viscut un any de tensions racials per les morts de ciutadans afroamericans a mans de la policia. El país, que creia superat el seu passat esclavista i segregacionista, es troba avui en ple debat sobre la discriminació racial i la violència de la policia envers les minories.
El cas de Brown, un jove negre de divuit anys que va morir a trets a mans d’un policia blanc ara fa un any, va provocar la indignació als carrers de Ferguson. Aquesta ciutat obrera de Missouri va viure un estiu de disturbis i manifestacions que van originar el moviment Black Lives Matter [Les Vides dels Negres Compten]. Aquestes protestes, que es van estendre ràpidament a altres ciutats nord-americanes i han anat revifant durant tot l’any per altres casos semblants al de Brown, han despertat la lluita per la justícia racial als Estats Units.
Ferguson suposa un abans i un després per a la comunitat afroamericana, que ha dit prou als abusos policials, però també per al conjunt del país. Des de fa un any, els mitjans de comunicació han posat més atenció a altres casos de negres morts a mans dels cossos policials, com Freddie Gray -a Baltimore l’abril passat- o Samuel Dubose -a Cinncinati fa unes setmanes-. Sis de cada deu nord-americans (59%) creuen que el seu país necessita canviar les polítiques per acabar amb el racisme i aconseguir la igualtat racial, segons una enquesta del centre Pew Research.
La fi de la segregació racial, ara fa cinquanta anys, va suposar més oportunitats per a la comunitat negra. Però els avenços socials i econòmics no han sigut suficients: els ciutadans afroamericans segueixen tenint moltes més probabilitats que els blancs de viure en la pobresa, de quedar-se sense feina, de ser aturats per la policia, d’acabar a la presó o de morir abans.
Els mètodes policials
Les noves tecnologies han sigut una de les claus per destapar el problema racial que encara viuen els Estats Units tot i l’elecció de Barack Obama com a primer president afroamericà de la història. Les protestes han estat molts cops impulsades per les xarxes socials i els vídeos gravats amb telèfons intel·ligents per testimonis accidentals han posat en dubte els mètodes policials i la presumpció d’innocència que emparava gairebé sempre els agents de seguretat en cas d’un incident mortal.
Des de Ferguson, els cossos policials es troben en el punt de mira. Han perdut la confiança d’una part de la població, sobretot la de les minories, i han d’afrontar un debat públic sobre els seus mètodes d’actuació. A principis d’any el departament de Justícia dels Estats Units va presentar un informe en el qual s’acusava el govern de la ciutat de Missouri de violar sistemàticament els drets civils dels afroamericans, i un grup d’experts van fer 59 recomanacions al president Obama per tal de reformar el sistema policial i judicial del país.
L’impacte de Ferguson ja es comença a veure en els canvis que algunes policies locals de tot el país han fet. Més policies porten càmeres als seus cotxes i s’han començat a posar en pràctica nous programes per millorar la relació entre els agents i les comunitats que han de protegir. Aquest cap de setmana centenars de persones van tornar als carrers de Ferguson. En la nova manifestació, encapçalada pel pare de Michael Brown, es van corejar un cop més frases com: “Mans enlaire, no disparin” o “Les vides dels negres compten”. Amèrica ha despertat, la lluita contra la desigualtat continua”.