Sud-àfrica: terra de desigualtats

JohannesburgEl 2014 serà un any ple de simbolismes per a Sud-àfrica. A l'abril farà 20 anys de les primeres eleccions amb sufragi universal, un aniversari que gairebé coincidirà amb les cinquenes eleccions democràtiques, que ja s'afrontaran sense la figura de Nelson Mandela i amb un panorama polític convuls, esquitxat per casos de corrupció que amenacen el partit de Madiba, el Congrés Nacional Africà, i una batalla soterrada per qui es queda el seu llegat.

Amb Mandela president es deixaven enrere segles de segregació racial, que l'apartheid va fer llei a partir del 1948. Aquesta llei deixava els no-blancs sense cap dret polític i creava unes diferències socials insalvables. Estava prohibit mantenir relacions o casar-se amb algú d'una altra raça o anar a una platja que no pertoqués. Amb aquest panorama, Mandela va voler evitar una guerra civil, una experiència massa coneguda en altres processos veïns, i revenges. També es va dedicar a atreure les inversions estrangeres, després dels boicots.

A l'hora de vendre Sud-àfrica, cal dir que Madiba va ser un geni, i de tenir un país en pau, també. En canvi, va oblidar les estratègies i polítiques per reequilibrar les desigualtats socials i racials. Molts analistes i mandelanistes sostenen que era un "sacrifici" necessari per allunyar el fantasma de la guerra i l'exili dels blancs, amb capacitat econòmica i formats.

Però l'analista i vicerector de la Universitat de Witwatersrand de Johannesburg, Adam Habib, assenyala que encara s'arrossega la factura de no haver agilitzat la reforma social. De fet, Sud-àfrica és el país amb les desigualtats més grans del món.

D'això es queixen els negres, que amb més del 80% de població carreguen el pes de la pobresa. Un 85% aproximadament són pobres, i només el 5% han agafat l'ascensor social i s'han convertit en classe mitjana, amb capacitat per comprar-se una casa. Pel que fa als blancs la proporció és a la inversa: no arriben al 10% del cens, però vuit de cada deu poden permetre's cases amb jardí i un cotxe potent.

Les últimes dades del govern donen més pistes de la radiografia racial. Una família negra ingressa de mitjana fins a sis cops menys que una de blanca, i es preveu que no hi haurà igualtat fins d'aquí uns 50 anys. És a dir, que seran els néts dels nascuts en democràcia, la born free generation , els que veuran assolir el somni de Mandela d'una nació amb igualtat d'oportunitats. L'atur entre els negres és molt superior i, tot i que oficialment no supera el 26%, molts critiquen que la xifra queda curta perquè no es té en compte la precarietat. La desocupació entre els blancs és tècnica, al voltant del 5%.

Això no vol dir que no hi hagi pobresa blanca. El periodista Edward-John Bottomley, autor d'un llibre sobre el tema, sosté que són el col·lectiu "invisible" perquè l'apartheid va intentar amagar-los i el govern democràtic considera que la seva prioritat són el gruix de pobres.

Escola pública massificada

Ara per ara, els negres acudeixen massivament a l'escola pública, massificada, sense materials i fins i tot sense lavabos. Als col·legis rurals els professors molts cops no dominen l'anglès i, contra la llei, imparteixen classe amb les llengües locals, minoritzades i que no donen un passaport per a feines amb qualificació ni estudis superiors.

Hi ha un altre factor: les elevadíssimes taxes de violència. Cada 15 segons una dona és violada, i els atacs a grangers, els assassinats de nens i adolescents,i la violència domèstica són a l'ordre del dia. Sense oblidar la brutalitat que ha mostrat en diverses ocasions la policia, amb una imatge popular per terra també per la seva corrupció. Malgrat que són els blancs els que se senten més insegurs, la majoria de víctimes són negres, tot i que el govern no revela dades segons les races.

Els canvis socials arriben tan lentament que als ideals de Mandela els estan sortint enemics. Canalitzen aquesta ràbia que ha substituït l'esperança de fa 20 anys. No és difícil que en una conversa informal una persona acabi reconeixent que amb l'apartheid es vivia millor, en part perquè la gestió de l'administració pública era més eficient i eficaç i en part perquè tenia una delinqüència controlada.

Tensions

Esclar que obliden que en aquells anys la majoria de la població era poc menys que res. Fa uns mesos es va constituir Octubre Vermell, una plataforma que denuncia el "genocidi" dels blancs. La paraula fa referència al fet que, segons es queixen, el govern de Jacob Zuma no té en compte les minories i, en un sentit més literal, als "assassinats de grangers blancs". No hi ha cap evidència que demostri que les seves morts estiguin causades pel seu color de pell sinó més aviat perquè poden ser un objectiu fàcil per al criminal, ja que viuen en finques aïllades.

Però potser el perill per al somni de Mandela neix de la seva gent, dels negres que no han assaborit el miracle econòmic de créixer un 83% en 19 anys. Entre ells, triomfa Julius Malema, l'exlíder de les joventuts del Congrés Nacional Africà, condemnat per insults racistes als blancs, que es presenta l'any vinent amb un eloqüent nou partit, els Lluitadors de la Llibertat Econòmica, amb un programa basat en l'expropiació forçosa de les terres encara a mans dels blancs i la nacionalització de les mines. S'ofereix com successor de Madiba, però el cert és que la seva proposta no és el somni del vell president.

El govern sud-africà vol que el comiat a Nelson Mandela sigui una "celebració de la vida de Madiba" i per això anima que avui la gent aprofitant la festivitat de diumenge surti "al carrer, visiti estadis, esglésies o sinagogues o auditoris" per recordar, cantant i ballant, el llegat de qui tots consideren el pare de la nació.

Després de l'acte popular i massiu que es prepara a l'estadi Soccer City de Soweto, la capella ardent obrirà entre l'11 i el 13 de desembre, però la vetlla tindrà la particularitat que cada matí el taüt recorrerà els carrers de Pretòria, des de l'hospital que guarda el cos embalsamat fins a la seu del govern.

S'espera que una setantena de líders polítics d'arreu del món acudeixin al funeral d'Estat, que tindrà lloc diumenge 15 a Qunu, el poblet on Madiba va passar la infantesa i on serà enterrat al mausoleu familiar.