Felip, un rei per a mig Bèlgica
L'abdicació d'Albert II obre el debat sobre el poder del monarca i eixampla la divisió de Bèlgica
Brussel·lesUn grup de ciutadans rebien dimecres a la ciutat flamenca de Gant els reis Albert II i Paola amb banderes flamenques republicanes. Era l'últim tour per Bèlgica del monarca abans de cedir avui el tron al seu fill Felip. El petit viatge dels reis ha servit per acomiadar-se de la ciutadania, però també ha servit com a termòmetre per veure el fervor -o la indiferència- que senten els belgues cap a una institució que no passa pel seu millor moment.
Mentre a Valònia, la regió francòfona, els reis van ser rebuts per una multitud, a Flandes la rebuda va ser més tèbia. I amb protestes dels antimonàrquics. És la imatge que millor il·lustra la divisió, també en qüestions monàrquiques, entre les dues grans regions del país. Tot i que tradicionalment s'ha vist la família reial com un dels pocs llaços d'unió entre Flandes i Valònia, ja fa temps que una majoria de partits polítics flamencs recelen de la institució i reclamen que es revisi el rol del monarca per reduir-lo a un simple paper protocol·lari. L'abdicació d'Albert II ha reobert el debat.
En les últimes setmanes, les crítiques des del nord del país a Felip, des d'avui nou rei dels belgues, s'han multiplicat. "Ho has de reconèixer, el poder polític que rebràs és perquè tu ets, per casualitat, el fill del teu pare. Això és, com a mínim, d'un altre temps", va dir en una carta dirigida a Felip el president dels verds flamencs (Groen), Wouter van Besien.
A Bèlgica, el rei té un paper més actiu en la política que en el cas espanyol, especialment pel que fa a la formació del govern. Tot i això, el seu perfil polític és baix. "En realitat el poder del rei és molt limitat, és mínim. Però aquest mínim irrita molt els republicans i, sobretot, els nacionalistes flamencs", apunta el politòleg francòfon Pierre Verjans. No només els partits tradicionalment nacionalistes pressionen perquè el rei tingui un paper menys polític. En un debat celebrat aquesta setmana al Parlament federal, totes les formacions majoritàries van demanar canvis. "Un rei ha d'avançar amb el temps i amb el seu poble", reclamava el líder parlamentari dels democristians flamencs (CD&V), Raf Terwingen.
Les enquestes sobre la monarquia que s'han publicat a la premsa belga en els últims dies desvelen una clara fractura entre el nord i el sud. Només un 15% dels francòfons estan a favor de l'abolició de la monarquia, un percentatge que s'eleva al 38% en el cas dels flamencs. "Els francòfons en general estan més a favor de la monarquia que els flamencs i són més favorables el nou rei. Té a veure amb el fet que el rei és francòfon. Això crea certa distància amb Flandes", explica l'analista polític flamenc Bart Maddens.
El rebuig de la monarquia d'una part dels flamencs també té a veure amb unes declaracions incendiàries que Felip, llavors príncep, va fer el 2004. "Hi ha gent i partits, com el Vlaams Belang, que volen destruir Bèlgica. Puc assegurar que sempre m'hi oposaré", va advertir.
Objectiu: la independència
El seu posicionament explícit a la independència de Flandes va aixecar molta antipatia al nord, però els analistes veuen en aquesta ficada de pota un argument més per reduir el rol del rei. Amb aquest tipus de declaracions, Felip, extremament tímid i menys carismàtic que el seu pare, podria debilitar la monarquia belga, un fet que facilitaria el camí dels independentistes. "La limitació del poder del rei és l'objectiu declarat de bona part dels polítics flamencs. Els francòfons s'hi oposen pel temor de veure el moviment flamenc anar més ràpid cap al seu objectiu" independentista, assegura Pierre Verjans.
El politòleg Bart Maddens creu que Felip, des d'avui, mesurarà molt les seves paraules per no alimentar el nacionalisme flamenc. "Si no és prudent i comet errors, pot debilitar la monarquia i facilitar el camí cap a la independència de Flandes. Però crec que, precisament per això, mantindrà un perfil polític baix", assegura. Ahir, en el seu últim discurs com a rei, Albert II tampoc va deixar escapar l'oportunitat d'enviar un missatge polític. Va demanar al país "cohesió" i va admetre que Bèlgica ha estat, sovint, "difícil de governar".