El feixisme agita la política italiana

RomaEls moviments d'ideologia feixista sobrevivien a Itàlia fins fa poc gairebé en la clandestinitat i només sortien a la llum en dates i llocs concrets, com a Predappio, el poble natal de Benito Mussolini, on diverses vegades l'any centenars de nostàlgics es reuneixen per retre homenatge a la tomba del dictador. En els últims anys, però, s'han expandit amb èxit al país transalpí diversos partits neofeixistes com ara Força Nova i CasaPound, que han aprofitat el malestar social i econòmic de la pandèmia per capitalitzar la ràbia i marcar l'agenda política.

La setmana passada, la policia va detenir dotze persones en l'assalt a la seu de la Confederació General Italiana de Treballadors (CGIL), el principal sindicat italià. Van atacar edificis institucionals, com la Cambra de Diputats o la seu de la presidència del govern, inspirant-se en l'assalt al Congrés dels Estats Units al gener, segons la investigació.

Aquest dissabte, desenes de milers de persones s'han manifestat al centre de Roma com a resposta; per protestar contra el feixisme i demanar la il·legalització de moviments sorgits d'aquesta ideologia. Segons els sindicats, convocants de la mobilització, s'han superat les 100.000 persones, una xifra que la policia ha rebaixat a 50.000.

La manifestació de dissabte passat havia estat convocada per diversos col·lectius per protestar contra l'extensió del passaport sanitari a l'entorn laboral, que va entrar en vigor aquest divendres, que obliga tots els treballadors del sector públic i privat a estar vacunats o a fer-se una PCR per poder accedir als seus llocs de treball. Una mesura polèmica que té l'objectiu d'incentivar la vacunació entre els indecisos, i que ha convertit Itàlia en el primer país occidental a aplicar-la, després de l'estat del Vaticà.

L'acte va reunir més de 10.000 persones, entre les quals hi havia coneguts antivacunes no relacionats directament amb els moviments d'extrema dreta, com el jutge del Tribunal d'Apel·lacions de Messina, Angelo Giorgianni, que va renunciar al seu càrrec pocs dies després. Les protestes, orquestrades per Força Nova, van derivar en una batalla campal pels carrers de Roma. Entre la desena de detinguts, actualment a presó, hi ha el líder de la formació, Roberto Fiore.

Passat lligat al terrorisme d'ultradreta

El secretari general del partit neofeixista és el fundador d'un moviment d'extrema dreta als anys 70 que va acabar unit a l'organització Nuclis Armats Revolucionaris (NAR), un grup terrorista d'ultradreta autor de l'atemptat a Bolonya el 1980 que va costar la vida a 85 persones. El 1985 va ser condemnat per pertinença a banda armada i associació subversiva. Va fugir a Londres i va tornar a Roma dues dècades després, quan els delictes ja havien prescrit.

El seu passat no li va impedir fundar Força Nova el 1997 amb un programa simple: abolició de l'avortament, fi de la immigració, cancel·lació del deute públic i el reconeixement de l'Església catòlica com a "guia espiritual del poble". Un full de ruta que més tard van assumir com a propi altres partits com la Lliga de Matteo Salvini i els Germans d'Itàlia de Giorgia Meloni, aquests últims, hereus del postfeixista Moviment Social Italià.

Des de l'any 2000 Força Nova s'ha presentat a totes les cites electorals sense superar mai l'1% dels vots, però el seu líder va arribar a ocupar un escó com a europarlamentari el 2007 a les files de la coalició Alternativa Social, que encapçalava Alessandra Mussolini, la neta del Duce. Abans de la pandèmia, el partit organitzava rondes ciutadanes als barris populars de Roma per "protegir les dones i els ancians de l'amenaça estrangera".

Dins de la galàxia d'ultradreta, Força Nova competeix amb CasaPound, que més que un partit és un entramat empresarial que ha aconseguit atraure una militància molt jove a través de bars, gimnasos i mitjans de comunicació alternatius. CasaPound tampoc va aconseguir superar el llindar mínim per entrar al Parlament a les eleccions generals del 2018, però un any abans sí que va obtenir l'alcaldia d'un poble a la província de Brescia, al nord d'Itàlia. Després dels resultats decebedors als comicis europeus del 2019, el partit va decidir no tornar a presentar-se a les urnes i continuar la batalla com a moviment de protesta als carrers.

Els autoproclamats feixistes del tercer mil·lenni han canviat d'estratègia, però no han renunciat a la política. A les eleccions a l'alcaldia de Roma, que se celebren aquest diumenge i dilluns, alguns dels seus membres es presenten a les llistes de la Lliga i de Germans d'Itàlia. Matteo Salvini i Giorgia Meloni neguen haver signat un acord amb ells, però només cal donar un cop d'ull per trobar entre els seus candidats noms com el de Milo Mancini, un boxejador d'ultradreta que porta tatuat el retrat de Mussolini.

Possible il·legalització

L'atac contra la seu de CGIL ha portat nombrosos polítics i organitzacions a plantejar la il·legalització dels partits neofeixistes. Una decisió que podria prendre l'executiu a través d'un decret, i sobre la qual el govern "està reflexionant", segons va reconèixer el primer ministre, Mario Draghi.

El Partit Democràtic (PD) va presentar una moció al Parlament amb el suport del Moviment Cinc Estrelles, però la coalició conservadora va anunciar que hi votarà en contra. Germans d'Itàlia, la Lliga i Forza Italia han proposat com a alternativa una moció unitària que condemni "els totalitarismes de tot tipus", inclosos els d'extrema esquerra. La decisió podria acabar arribant de la Fiscalia, que ha obert una investigació. No seria la primera vegada, ja que als anys 70 la magistratura va il·legalitzar algunes formacions neofeixistes com Ordre Nou o Avantguarda Nacional.

La Constitució del 1948 prohibeix la reorganització del Partit Feixista de Benito Mussolini, i diverses lleis posteriors castiguen l'apologia del feixisme. El 2010 el Tribunal Suprem italià va reconèixer que Força Nova, entre altres organitzacions, s'inspira en la ideologia feixista. Una sentència que, deu anys després, podria convertir-se en la tomba de Roberto Fiore i els seus sequaços.