L'FBI investiga un per un els 25.000 soldats que han de protegir la investidura de Biden

BarcelonaEn el Dia de Martin Luther King, que se celebra aquest dilluns als Estats Units, el monument en memòria del lluitador pels drets civils estava tancat i barrat als visitants. El National Mall de Washington, on s’erigeix el memorial i on Luther King va pronunciar el seu famós discurs contra el racisme, estava totalment buit. La capital nord-americana continuava el seu blindatge militar en l’inici d’una setmana clau per al país, la que posarà fi a la presidència de Donald Trump i donarà inici, dimecres, a la del demòcrata Joe Biden.

Com a prova del nivell d’alerta en què viu aquests dies la ciutat, durant una estona el Capitoli es va haver de tancar i l’assaig general de la cerimònia inaugural de Biden que tenia lloc a fora es va haver de suspendre. Tots els que hi participaven van ser evacuats cap a l’interior de l’edifici, on la policia va aconsellar tothom a buscar refugi i no moure's mentre investigaven un petit foc declarat a les immediacions del Congrés. Va resultar ser una falsa alarma: el petit incendi declarat sota un pont havia estat controlat ràpidament pels bombers. Però l'incident dona una idea de la psicosi que viu la capital nord-americana després de l’assalt al Capitoli del 6 de gener per part d’una turba de seguidors de Trump encapçalada per milícies d’ultradreta.

Unes milícies que estenen els seus tentacles dins les forces de seguretat i l’exèrcit dels Estats Units, un fet provat que ha obligat l’FBI i els serveis secrets a dur a terme un exhaustiu procés de revisió dels 25.000 soldats de la Guàrdia Nacional enviats a protegir la capital. L’objectiu és detectar possibles supremacistes blancs i membres de les milícies neonazis entre els militars, després d’haver identificat veterans i militars a la reserva entre els detinguts per l'assal del Capitoli. El cap de la Guàrdia Nacional de DC, el general William Walker, va explicar a la cadena ABC que l’FBI revisava l’historial de tots els soldats abans de donar-los l’acreditació per viatjar cap a Washington, per evitar així “qualsevol amenaça interna”. Els gossos detectors d’explosius revisaven fins i tot els vehicles militars a mesura que arribaven al Capitoli. Al voltant de tot l’edifici s’havia aixecat aquest dilluns un alt mur provisional.

El nivell més baix de suport per a Trump

Washington i el Capitoli convertits en una fortalesa per poder garantir un traspàs de poders sense incidents violents. Mentre els efectes personals del president Donald Trump arribaven aquest dilluns en camions de mudança a la seva mansió de Mar-a-Lago, a Florida, el president electe no ha rebut encara cap trucada del seu predecessor, que continua sense intenció de complir els preceptes habituals del procés.

A punt de consumar-se la transició, l'aprovació del president sortint ha caigut fins al nivell més baix de la seva presidència, amb només un 34% de suport. Però Trump, completament aliè a la realitat, ha enviat fins i tot invitacions al seu acte de comiat amb tots els honors dimecres al matí, quan pujarà per últim cop a l’helicòpter Marine One per anar a la base militar de Joint Andrews, on vol agafar l’Air Force One en direcció a Florida. A partir de les dotze del migdia, quan Biden hagi pronunciat el jurament a la Constitució, Trump deixarà de ser president i de tenir dret, per tant, a volar amb l’Air Force One si no és amb invitació.

En els seus últims dies al càrrec, Trump està ocupat preparant fins a cent perdons presidencials o commutacions de penes que aprovaria aquest dimarts, segons informa la CNN. Els perdons massius són habituals l’últim dia de qualsevol presidència (Obama en va aprovar 330), però el perfil dels indultats escollits per Trump sí que surt de la norma. Segons aquest mitjà, hi ha amics, aliats polítics i altres persones adinerades que haurien pagat lobistes per contactar directament amb Trump o el seu gendre Jared Kushner. Trump podria perdonar també l’estrateg polític Steve Bannon, que va treballar en la seva campanya presidencial el 2016 i en els primers mesos del seu govern, i que està acusat de frau per haver-se quedat les donacions per a la campanya per construir el mur a la frontera.

En les discussions dins la Casa Blanca sobre els últims indults, Trump hauria plantejat fins i tot la possibilitat de perdonar-se a si mateix davant l’impeachment que els demòcrates portaran aviat al Senat (en una data encara per determinar). Els seus assessors li haurien advertit, amb tot, que la llei no permet a ningú jutjar el seu propi cas. Aquesta va ser també l’opinió expressada per l’Oficina de Consell Legal del govern el 1974, pocs dies abans de la dimissió de Richard Nixon: el president no es pot perdonar a si mateix.