La favorita de Pequín guanya les eleccions de Hong Kong
Carrie Lam, la primera dona que serà cap de l’executiu de l’excolònia
PequinCarrie Lam serà la primera dona que exerceix com a cap de l’executiu de Hong Kong. La candidata favorita de Pequín ha guanyat còmodament les eleccions i ha promès treballar per unir la societat que ha viscut amb escepticisme i algunes protestes contra el que es pot qualificar de pseudodemocràcia. Després de la victòria, a més de guanyar-se la confiança d’una població políticament dividida, Carrie Lam haurà de fer front a reptes importants, com reactivar l’economia, intentar frenar la bombolla immobiliària o combatre el creixement de la bretxa salarial.
La candidatura de Carrie Lam es va imposar amb facilitat a les dels seus dos contrincants després d’obtenir 777 vots dels 1.194 que formen el comitè electoral. El seu company de gabinet i exsecretari de Finances, John Tsang Chun-wah, va obtenir 365 vots, i el jutge retirat Woo Kwok-Hing en va aconseguir 21. Quatre vots van ser declarats nuls.
Carrie Lam no era una candidata popular, ja que se la vincula massa amb els interessos xinesos. Segons les enquestes, John Tsang era el candidat més acceptat pels hongkonguesos. Però Hong Kong ha triat el seu màxim representant polític sense sufragi universal en unes eleccions en què el desplegament policial, uns 2.000 efectius, ha superat el nombre d’electors 1.194. El sistema ni tan sols es pot qualificar de representatiu: el comitè electoral està format per 70 membres del Parlament i la resta són membres de la societat civil representants de col·lectius professionals.
Fins a les eleccions, Carrie Lam, de 59 anys, exercia de número dos del govern de Hong Kong. Va accedir al càrrec el 2012, però porta més de 35 anys en la funció pública i té una llarga experiència en càrrecs de responsabilitat i gestió -ha sigut directora de Benestar Social i responsable d’Habitatge, d’Interior i de Desenvolupament.
Lam va ser la interlocutora oficial durant les protestes prodemocràtiques del 2014 i va defensar la postura de la Xina. Durant la seva campanya ha evitat els temes polèmics, com la necessària reforma política, per centrar-se en l’economia.
La fórmula amb la qual es va pactar la devolució de Hong Kong a la Xina, resumida en el principi “un país, dos sistemes”, és a dir que l’excolònia formava part de la Xina però mantenia les seves llibertats, el seu sistema judicial i la separació de poders durant almenys cinquanta anys, fa aigües.
Malgrat les promeses d’autonomia, la Xina ha anat augmentant la seva influència i control sobre el govern de la denominada oficialment, des de l’1 de juliol del 1997, Regió Administrativa Especial de Hong Kong. La promesa d’arribar a celebrar eleccions per sufragi universal el 2017 es va veure truncada amb la reforma que va impulsar Pequín el 2014.
El govern xinès acceptava el sufragi universal però pretenia que els candidats a les eleccions havien de ser preseleccionats per un comitè, és a dir, autoritzats per Pequín. La proposta va desencadenar el que es coneix com la Revolució dels Paraigües: milers de ciutadans, majoritàriament estudiants, van ocupar els carrers del centre de Hong Kong reivindicant unes eleccions lliures. La reforma de Pequín va ser rebutjada pel Parlament de Hong Kong el 2015 i per això les eleccions d’ahir es van celebrar amb el mètode tradicional.
Però la Revolució dels Paraigües ha donat fruits polítics, ja que han sorgit diferents moviments que reivindiquen sense complexos la independència de Hong Kong. També han anat creixent les interferències de la Xina en els assumptes de l’excolònia, amb exemples tan greus com la detenció el 2015 de cinc llibreters o el segrest d’un empresari per agents xinesos aquest any. El missatge és clar: les lleis de Hong Kong són paper mullat si interfereixen en els interessos de Pequín.
