Les FARC i Colòmbia es donen fins al març per firmar la pau

BarcelonaVestits amb la típica guaiabera blanca, el president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, i el cap de les FARC, Rodrigo Londoño Echeverri, Timochenko, posaven la pedra definitiva a l’edifici de la pau que des de fa gairebé tres anys negocien a l’Havana, sota l’apadrinament de Raúl Castro. Tots tres es deixaven fotografiar amb una encaixada de mans que és “un pas gegantí i històric, clau per accelerar el procés de diàleg”, afirma Christian Voelkel, investigador per a Colòmbia del Crisis Group. El punt més difícil de les converses, l’anomenada justícia transicional, sobre què fer amb els culpables, ha quedat resolt.

Hi ha pau a Colòmbia?

Des de finals del 2012 es negocia

a l’Havana

No, les dues delegacions es posen un termini de sis mesos -el 23 de març del 2016 com a màxim- per firmar l’acord definitiu de pau que posi fi a una guerra que en cinc dècades ha deixat 220.000 morts i més de set milions de damnificats. El president Santos acaba la legislatura el 2017 i vol que ja estigui tot el calendari del procés implantat.

Per a Voelkel, “no es pot subestimar el valor simbòlic” de la fotografia de Santos i Timochenko, la primera oficial d’un president amb un cap de les FARC.

Quin és l’acord actual?

La negociació es caracteritza per tocar tots els temes alhora

Les delegacions a l’Havana han negociat tots els punts alhora però el més difícil era com reparar les víctimes i castigar els culpables. Fins ara s’havien consensuat mesures per donar terres a camperols, la lluita contra el narcotràfic o la neteja de mines. Però quedava un important escull, el de la justícia transicional, que es resumeix en la igualtat de tracte judicial per a tots els que hagin comès crims, civils, guerrillers o les forces armades. Tanmateix, l’acord estableix penes diferents per als que vagin a la comissió de la veritat ja creada. Això no vol dir que el conflicte acabi amb impunitat, matisa l’analista, que aplaudeix l’amnistia prevista i que es constitueixi un tribunal especial.

Què queda per fer?

Definir l’acord de l’alto el foc bilateral

Un dels punts bàsics a partir d’ara és definir l’acord de l’alto el foc bilateral. Per una banda, determinar quan i com es desarmaran les FARC i qui ho verificarà. Per la seva banda, als guerrillers els amoïna com es garanteix la seva seguretat, amenaçada per paramilitars que ara ja no tenen vincles amb l’estat colombià, assenyala Voelkel.

Qui fa més concessions?

Tant el govern com la guerrilla han cedit

“És un acord bo perquè tothom ha fet concessions” i una garantia que “l’acord serà sostenible”, afirma Voelkel. Per a aquest analista, les FARC han fet un pas fins ara impensable: “Han limitat explícitament les seves motivacions polítiques en el conflicte, entenent que hi ha crims que no tenen disculpa i són injustificables políticament”. Les crítiques per a les concessions del govern de Santos les encapçala el seu antecessor, el conservador Álvaro Uribe.