El fantasma d'una invasió russa torna a planar sobre les fronteres d'Ucraïna

Els Estats Units adverteixen Kíev i la Unió Europea que la situació a la zona es complicarà

Membres del Servei de Guàrdia Fronterera d'Ucraïna en un entrenament prop de la frontera amb Bielorússia i Polònia.
16/01/2022
3 min

MoscouL'augment d'efectius militars russos a la frontera d'Ucraïna ha posat en alerta Occident, que augura un hivern de tensió a la zona. Volodímir Zelenski, el president ucraïnès, va advertir diumenge que Moscou ha portat prop de 100.000 efectius a les regions frontereres, i la seva preocupació és compartida per altres líders europeus. Dilluns, els ministres d’Exteriors d’Ucraïna, França i Alemanya van mantenir una reunió després de la qual van reafirmar el seu suport a la integritat territorial del país, i els Estats Units –país que s'ha mostrat més inquiet després de Kíev– ha procurat que a un dels seus aliats a l’Europa oriental no li falti armament. Per això, Washington ha enviat recentment prop de 80.000 quilos de munició i 60 milions de dòlars d’assistència. La setmana passada, la Casa Blanca va enviar un informe a diversos governs de la Unió Europea alertant d'una possible invasió de Rússia a Ucraïna.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L'OTAN també s’ha posicionat a favor de Kíev, malgrat que Ucraïna no forma part de l'aliança. El seu secretari general, Jens Stoltenberg, ha advertit que “qualsevol provocació o acció violenta de Rússia serà una gran preocupació”. Dmitró Kuleba, ministre d’Exteriors ucraïnès i un dels grans defensors de l'adhesió del seu país a l'Aliança Atlàntica, ha manifestat en una roda de premsa que “és aviat per saber els plans de Rússia, si l’acumulació militar és el pla principal i si estarà acompanyada d’altres maniobres per desestabilitzar Ucraïna des de dins”.

No és el primer cop que s’albiren moviments de tropes i vehicles militars a la frontera aquest any a la banda russa; a la primavera ja se’n van produir. Però ara hi ha un ambient especialment tens després de la crisi migratòria a la frontera entre Bielorússia i Polònia, en què Moscou s’ha posicionat amb Minsk. Algunes veus, de fet, diuen que el Kremlin estaria aprofitant que tots els focus són a sobre de Bielorússia per avançar els seus moviments al voltant d'Ucraïna, especialment a la regió del Donbass, amb una forta presència de rebels prorussos. Un detall que no passa pas desapercebut per a Fabian Burkhardt, expert en Europa Oriental, que recorda que bona part dels ciutadans d'aquestes zones envoltades per les tropes de Moscou tenen ciutadania russa, cosa que “sempre dona (a Rússia) l’opció d’intervenir militarment de forma legítima per protegir els seus ciutadans, d’acord amb la llei russa, no amb la llei internacional”.

A part del suport rebut des d’Occident, Kíev també s’ha proveït pel seu compte de nova tecnologia que li permeti respondre als rebels del Donbas. Els drons Bayraktar, de fabricació turca, són una de les noves armes de l’exèrcit ucraïnès, i ja s’han utilitzat a l’est del país. L’ús d’aquesta tecnologia ha despertat recel a Moscou i als territoris controlats pels rebels, ja que segons el Kremlin no respecta els acords de Minsk i assegura que l’ús de drons pot “desestabilitzar la situació”. El president ucraïnès va defensar-ne la utilització justificant que "Ucraïna només utilitza l'armament per protegir el seu territori i no viola cap acord". Moscou, per la seva banda, garanteix que no està preparant un atac. El portaveu del Kremlin ha assegurat a Reuters que “aquests titulars no fan més que alimentar tensions sense sentit ni fonament. Rússia no és una amenaça per a ningú”.

Annexió lenta?

Mentrestant, Vladímir Putin aprovava dilluns un decret que permetrà que els productes fabricats a les autoproclamades Repúbliques Populars del Donetsk i Lugansk puguin arribar al mercat rus, en teoria per garantir el “suport humanitari” a aquestes regions d’Ucraïna controlades per rebels prorussos. Des de territori ucraïnès això es veu com un pas més en l’assimilació d’aquestes províncies ucraïneses a Rússia, amb el cas de Crimea a la memòria. L’any 2014 aquesta regió va passar a estar sota control de Moscou, tot i que ara com ara només 16 països reconeixen aquest territori com a part de Rússia.

Un dels passos anteriors més destacats va ser el repartiment de passaports russos entre els habitants del Donbass, una mesura de pressió per a Ucraïna i també per als ciutadans d’aquestes regions. Burkhardt subratlla que això és habitualment vist com “una prova per veure quins ciutadans són lleials a les repúbliques populars”. Segons dades del ministeri de l’Interior rus, prop de 639.000 habitants del Donbass haurien rebut aquest document que els acredita com a ciutadans russos.

stats