Familiars d'israelians segrestats per Hamàs demanen ajuda per rescatar-los en una gira europea
Cinc testimonis demanen a Madrid "l'ajuda del món" davant "d'un clar cas de crim de guerra"
MadridDijous passat va ser el torn de Madrid. El dia anterior s'havia fet un acte similar a París i el següent seria a Brussel·les. Diverses delegacions de familiars d'israelians segrestats per Hamàs el 7 d'octubre han emprès una gira europea per demanar la implicació de la comunitat internacional en l'alliberament dels almenys 229 ostatges. No són sempre les mateixes cares, però es repeteix la mateixa petició en rodes de premsa fetes també a Berlín, Roma i que es replicaran a Copenhaguen, la Haia i Viena. "He vingut fins aquí per demanar que Espanya i la resta del món no callin. Estic molt preocupada i angoixada i només vull ajuda perquè els meus familiars tornin sans i estalvis". Va ser el prec de Maayan Sigal-Horen, que té la seva mare retinguda juntament amb altres familiars.
Cinc testimonis, parents de segrestats de diversos quibuts, van relatar, en castellà o en anglès, com van viure el matí de l'ofensiva de Hamàs, fa quatre dissabtes. Relats amb trets en comú: intercanvi de missatges amb els seus parents amagats en refugis que s'interrompen quan hi aconsegueixen entrar els membres de les milícies palestines; descripcions de la destrucció i violència patides a les poblacions a tocar de la franja de Gaza que fins fa poc més de vint dies consideraven casa seva. "No tinc una llar on tornar", deia Yulie Ben-Ami, que té els pares desapareguts.
La missió per difondre la seva situació està organitzada per membres de la societat civil en col·laboració amb el ministeri d'Exteriors israelià, en plena confrontació amb l'ONU i amb tensions diplomàtiques amb el govern espanyol. Hi va intervenir l'ambaixadora israeliana a l'Estat, Rodica Radian-Gordon, que va reclamar que l'executiu de Pedro Sánchez "s'uneixi" a la seva causa. En cap moment de l'acte es van mencionar les conseqüències dels bombardeigs israelians contra població civil a Gaza, que deixen un panorama de mort i destrucció que Nacions Unides ha qualificat de crim de guerra.
"No som polítics ni diplomàtics. Som ciutadans que es van despertar un dia amb aquest malson. No soc qui ha de dir la solució. He vingut a explicar la meva història i la veritat. Això és la veritat i no la resta de coses que Hamàs mostra a la televisió", va defensar una altra familiar d'ostatges, Merav Mor Raviv, que va argumentar que "no hi ha precedents al món d'un segrest en massa tan gran de civils. Es tracta d'un cas clar de crim de guerra". També va qüestionar la versió d'una de les dues alliberades, sobre el presumpte bon tracte rebut per part de Hamàs.
Sense seguretat a Israel
Mor Raviv va alertar que les històries que s'han difós de l'entrada de Hamàs als quibuts "són com les de l'Holocaust". En aquest sentit, Sigal-Horen va lamentar que la seva mare, ara feta ostatge, va migrar de l'Argentina a Israel perquè "pel fet de ser jueva, en altres llocs no es podia sentir segura". "Per als jueus el millor lloc per estar segurs és Israel. Ara, després del que ha passat, ja no és segur estar a casa seva", va lamentar, visiblement afectada.
Aquesta necessitat de seguretat es va traslladar a l'acte celebrat a la seu de la Comunitat Jueva de Madrid. La Policia Nacional va blocar el pas del carrer sense sortida on està situada amb una furgoneta d'antidisturbis. El desplegament policial s'estenia també als carrers adjacents. La comunitat jueva a l'Estat alerta des de l'inici de l'ofensiva del perill de ser blanc d'atacs com a reacció a la guerra.
Abans de la roda de premsa, els familiars es van reunir amb el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, i amb la vicepresidenta primera del govern espanyol, Nadia Calviño. "Esperem que facin tot el possible per ajudar al rescat dels segrestats", va dir Mor Raviv, que també va instar la Creu Roja a implicar-se en la cerca dels seus familiars. "Ells no han fet res, no tenen cap culpa. Volem l'ajuda del món per retornar-los", va insistir Ben-Ami, que va criticar que les persones que es manifesten a favor del poble palestí "no entenen com d'horrible va ser" l'atac de Hamàs: "El món ha d'obrir els ulls".